JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ

de izquierda a derecha

(Dani, Ester, Gustavo, Jordi Lopez, David, Dani V, Victor, Oscar, Carlos, Dani, Dani C, Isabel, Caru)

Y como bien dice el título de esta crónica... EXITO TOTAL en la ruta de las calas de hoy.

13 "flaqueros" que hemos pedaleado los 120km de sant Cebrià de Vallalta-Sant Feliu de Guixols con un ambiente genial, un tiempo que se ha comportado y un avituallamiento final a cargo de Ester de...DONUTS!!!

la estela amarilla de Jabalí bikers guía la tropa

la conquista de Sant Feliu de Guixols

vistas a las calas

glucosa en formato redondo

"la foto del partit"

clases de estiramientos a cargo de Caru

120 KM de maratón, 1500 m. desnivel. Sol del desierto y al final lluvia y barro, para todos los gustos...

6.000 participantes, es la prueba organizada por una marca, mas multitudinaria de Europa.

Hola bikers :

Esta es una crónica, de las que hay tanto que contar, que finalmente decido hacerla mas grafica y amena y dejarnos de detallitos, no acabariamos nunca,jejeje. Va otra vez en la lengua de Cervantes, pues esto va a tener mas repercusión mediática que la rotura de cadera del Juanca, el de los elefantes, quiero decir.
Debutabamos en esta prueba, 120 km por el desierto, la aventura no empieza en la carrera, sino que es todo un pack, una buena logística y madrugon para hacer 300 km, disputar la prueba y pernoctar y volver al dia seguiente. Todo bien reservado con antelación, y equipados cual tuareg en el desierto, para el desierto que falta gente...
Seis jabalis acudimos a la cita Andrés, Joan, Juanjo, Rafa, Jordi y David, que fue el dia anterior y con el que no pudimos contactar hasta casi finalizar la prueba. Faltan fotos de la llegada, completaran la cronica cuando me lleguen, valdran la pena ,seguro.
De la prueba, destacar lo espectacular de mover a 6.000 bikers llegados de todos los rincones de la geografía, aunque parecia que corriamos en casa pues no parabamos de saludar a gente conocida. Nos encanta este mundillo y lo sabeis. Prendas de todos sitios y acentos variados, todo sobre burritas.
Así pues, y seguro que me dejo gente, recuerdos a todos ellos y que ha sido un placer coincidir tan lejos de casa, a Diego (Tarary biker), a Lapiero de Ciclòpatas, a los btt addictes con Ester y una buena colla, al team de Different, a los compañeros de muntbikes, a Victor de los tribikeforners, a twister y pacome, un par de cabres del Montnegre que saludó David y seguro que me dejo gente, lo que decimos ,la cream de la cream !!
De la prueba, resumirla en muy rodadora, diferente de lo que estamos acostumbrados, con mucho polvo como ya sabiamos y al final con sorpresa como los huevos kinder !!. A falta de 15 kms para llegar nos pillo un chaparrón y nos estropeó todo, pillamos una barrizal y tardamos una hora en salir de él, no podiamos pedalear, los pies se hundian y las ruedas se bloqueaban. Vi a muchos bikers con averias, cambios rotos, cadenas fuera, etc. Llegada épica y como dice Andrés ,espectaculo dantesco... , pero conseguimos salir sanos y salvos e ir llegando, que de eso se trata.
A la llegada, cosa inedita, me detuve justo pasar meta a ver con ilusion como nos ibamos juntando todos en escasos minutos, y estrechabamos las manos con caras llenas de barro y bicis aleacion alumino, carbono, y plomo, mucho plomo, como pesaban las condenadas !!
Saludos para Susi, !que sensación llegar y verte vestida del team haciendo fotos, que poderío !!!
Para cenar, unos bichos muy grandes que se asaron en unas 12 horas (esto no es exageración) y una buena fideuá. Las duchas dejaban mucho que desear, agua fría y cuatro gotas, así que lo dejamos para el hotel , donde acabamos de echar unas risas rememorando anecdotas del dia.
Volver, no sé si volveremos, hay muchos retos por hacer, tal vez no haga falta repetirlo, pero tampoco me importaria, con la experiencia la haria diferente, se puede ir mas a muerte y no salir tan atras, ese barrizal , sabemos que no estaba así media hora antes, pero la aventura no nos la quita nadie.
Joan, no tuvo el dia fino, de estos siempre todos tenemos alguno, así que seguro que le le quedó gusto agridulce, por tanto, si otro año te apetece, aquí tienes un voluntario para repetir cuando quieras. Se me hizo raro no poder acabar juntos y parece como que nos faltó una pieza para completar el puzzle.
Destacar a Juanjo, se lo merece, nueva incorporación al "clús" y entrada con mucha fuerza. En su primera competi defendiendo nuestros colores hizo un gran papel, a medida que pille experiencia, no habra quien lo pare, tiene mucho potencial y sobre todo, muchas ganas. Pero lo mejor, es ese sentido del humor, igual ó mas importante que las piernas para poder ir con nosotros.
Os dejo con imagenes, espero os gusten, cuando tenga todo no descarto hacer un video, que hace tiempo que no trabajamos el tema. Hasta la proxima, el calendario va lleno de compromisos variados, entrenos, marchas runners de montaña como la de Canet, Arenys, salidas btt varias, etc. El Cabreres en su 20 edicion, anda cerca, si a alguien le apetece, ira representación segura.
Pero todo esto no nos puede apartar de la preparación de nuestra prueba, decidimos cosas en la reunión y ya conociamos el calendario. Hablemos con la comisión de la ruta, en unas cuatro semanas o cinco , hay que presentar ruta grabada y hay que aportar ideas, no hay que dejarlo para el final y aportarlas en el mes de Agosto. Ya sé que cada uno va por libre y todos pensamos en otras cosas, pero recojeremos lo que sembramos, así que hay que ofrecerse ahora, lo bonito es colaborar entre todos, si la hacen dos, no sera lo mismo. Hay pruebas que sé a ciencia cierta que las hace una sola persona, la nuestra da mas trabajo, pero ha de ser mas plural.
Luego, se habla con familiares y conocidos y entidades para colocarlos en los sitios y la mitad no puede hacerlo, porque ni la conoce, pues ahora quedan cuatro meses, como para poner escusas luego....jajaja.
Y sino, que lo diga Carles, como conoció los corriols ? Pringando entre semana, gracias a eso, pudo colocar personalmente a gente.
Así que hasta luego Lucaaassss !!!

Esto no se ve cada dia...Parecia la cena de Obélix

Aquí aun andabamos limpitos, esperando la salida en la retaguardia.

Juanjo, a punto de su estreno en competicion.

Ya en plena faena, en el primer avituallamiento, posando con Ester, de btt addictes, ya formas parte de la familia !!

No voy a hacer comentarios... Y ese bicho de en medio ? joder con el desierto...

El desierto, llueve 30 dias al año. Pues pillamos uno de esos !!

Seguí los consejos de anteriores ediciones y me equipé para calor extrema del desierto. Me leí "TUAREG", de Vazquez Figueroa, y me equipé para la ocasión, pero ESTE BARRIZAL NO SALIA EN EL LIBRO !!

David, disfrutó en la jornada previa, del ambiente de la expo. Que alegria para mí verte en carrera, al final aun pudimos compartir un rato chapoteando y unas fotillos nocturnas con el resto del team senglar.

El tema duchas a la llegada, fué un tema delicado, muy delicado....

Juanjo, ya en plena faena, disfrutando como un jabato !!

Gracias a Susi, por la foto, las caras son de éxito !!, en la foto faltan Rafa y Joan, de izda a derecha, Juanjo, Susi, Jordi, Andrés, David y Jordi. Las bicis daban verdadero asquito y nosotros más !!

Alimentar a 6.000 personas, no es tarea facil

Fideuas a kilos, espectacular de ver.

Las vistas de la serra del Collsacabra, fantásticas como siempre.

Video de promoción de la prueba.

Bueno bikers............por fin llegó el dia. Hace relativamente pocos meses que estoy enganchado a esto del BTT . Poco a poco he ido participando en diferentes pedaladas, al principio con mas pena que gloria y ultimamente con más gloria que pena, sin ser mas la gloria que acabar las cursas y poder disfrutar junto a mis compañeros la satisfacción de los retos superados. A principios de año la Montalbike,hace poco la maraton de los Monegros y ahora tocaba el Cabrerés. La verdad es que tenia muchas ganas de participar en ella por las buenas referencias de otros jabalis participantes en ediciones anteriores. Buena organización , buen recorrido, vistas espectaculares...las espectativas eran muy buenas . Además en esta ocasión se celebraba el vigésimo aniversario...algo especial tendrían preparado.

En esta ocasión Joan, Andrés, Juanjo y yo hemos sido los represtantes Jabatos. Otros jabatos flakeros han estado entrenando para otro reto por carreteras de los Alpes ... ¡¡¡ es que este club es un no parar !!!, asfalto y montaña invadida por Jabalís. En poco tiempo mar y aire también serán nuestros!!!

Sobriedad y eficacia, o sea, Joan.

Bueno a lo que vamos.... la jornada empieza más temprano que nunca , a la 5 am en el meeting point ¡¡ estamos locos u ké!! Joan y Andrés se desplazaron el dia antes para evitar el madrugón y vivir un poco el ambiente del sábado tambièn con diversas actividades, y Juanjo y yo salimos el mismo dia para L’esquirol. Como siempre no faltan las risas y el buen humor durante el viaje. Una vez allí recogida de dorsales, muy agil por cierto, y reencuentro con el resto del grupo. En esta ocasión la organización ofrecia tres recorridos , el largo de 59 km y 1.550 m de desnivel . Nosotros el largo ¡¡ que menos!! Despúes del madrugón y 100 km de viaje no vamos a hacer la corta no?

Pues ya en marcha los primeros 15 km de subidita casi constante con unos paisajes impresionantes hasta llegar al avituallamiento butifarrero en el Km 18.

Reponiendo fuerzas, y el cronómetro contando...perdiendo posiciones, de todas maneras no se les llega a ver nerviosos...manteniendo la calma en todo momento.

Rafa, el cronista de este Cabrerés, fantástica vista de este rincon del país.

Me sentó de maravilla el almuerzo, me gusta la idea de hacer la paradita a medio camino y disfrutar del almuerzo en un entorno idìlico. Recuperadas las energias, emprendimos de nuevo la marcha. Desde este punto hasta el desvio de la ruta corta, seguiamos con la misma tónica. Eso si, después la cosa empieza a cambiar.

Pocos Km después del km 32 , donde estaba el tercer avituallamiento , el terreno se complica, primero con unas trialeras tanto de subida como de bajada no ciclables que me resultaron fatales para mis piernas, y más adelante , aunque el recorrrido era también muy bonito discurriendo por corriols de bosque cerrado , el barro hizo su aparición.

Con todo esto llego al avituallamiento del Km 48. Allí me reagrupo con Andrés. Le noto no se si con cara de cansado o mosqueao. Resulta que bajando una de esas trialeras imposibles patapam !!! al suelo. La caida aunque no fue nada importante ya le dejo tocado para el resto de la cursa. A partir de aqui los dos juntos encaramos el tramo final ya con ganas de llegar. A unos 8 Km para el final Andres se queda sin cambio trasero. Pués ala majete, por si llevas poco en las piernas lo que te queda lo haces con piñón pequeño!!! Parecia que los astros se habian conjurado para que Andrés no acabara la cursa. Pobres ilusos , no sabian con quien se la estaban jugando!!! . Al final reagrupamiento Jabato, cervecita fresquita, disfrutar un rato del ambientillo biker y para casa. Todos Finishers!!

En resumen , aunque el sabor de boca final es bueno, creo que la cursa a medida que avanzaban los Km iba perdiendo encanto. Quizás por las trialeras no ciclables , quizas por el barro, no lo sé . En cuanto a todo el resto, señalización del recorrdio, situación de los avituallamientos y otras asistencias todo perfecto. En definitiva una experiencia para repetir, en una pedalada en esencia no competitiva. Hora de salida entre siete y nueve de la mañana, tu mismo, sal cuando quieras,disfruta del recorrido y ya llegarás.

RAFA

Jabali Bikers

Juanjo, acumulando kilometros y experiencia, este no va a decir que no a nada !! Ya te veo en la selenika....así ya de entrada, sin calentar.

un buen recuerdo y otra a la saca !!

Recordem : Aquest diumenge dia 3 juny. A les 10 al poliesportiu, vestits amb traje de luces, festa de l'esport, donarem una volteta super light a tota la canalla del poble que vulgui. ja som uns quants senglars confirmats. Seguiu xat, pels que voleu quedarem a les 7.30 al meeting point per suar una mica abans...uns corriolets, etc, lo normal....si voleu podeu anar directes a les 10 al poli, i amb més motiu si porteu canalla.

Diumenge dia 10 juny, sortida important senglar, "rematem ruta". La tenim a mig fer i la volem rematar entre el dia 10 i el 17 sense falta, per deixar tancat el tema cara a burocràcia de permisos municipals de pas.

Sort, el dia 2 i 3 pels flakeros que aneu als Alps, feu fotos, que aquí tenim sempre un raconet per plasmar les aventures senglars. No cal publicar totes, només les de bici, eh !!
Salut i pedals !!!

Jordi

Gran concentració de ciclistes, el poble es va quedar petit, vem haver d'obrir el camp de fútbol per acollir la sortida.

Avui diumenge , hem quedat alguns senglars a les 7.30 per fer una ruteta corriolera bastant maca i després a les 10 anar cap a la sortida de la festa de l'esport de Sant Cebrià. Nosaltres ja havíem fet la "feina".
La Diputació de Barcelona organitza aquestes jornades a molts municipis de la provincia. Quan el nostra ajuntament es va posar en contacte amb nosaltres fà ja unes setmanes, per muntar una ruta apte per tothom, nosaltres no ens vàrem negar, tot i ser conéixedors de que ens faltarien efectius, avui teniem gent als Alps en un dels reptes flakeros de la temporada. Es un no parar de fer kms, muntanya, carretera, pedals, pedals !!
La veritat es que es la típica festa, que més que de l'esport, es podria dir que son del fútbol i del basket arreu, així que si tenim ocasió de fomentar les dues rodes, doncs ...per qué no ?
A la sortida, teníem a l'alcalde, que no ha volgut faltar a donar el tret de sortida de la marxa. s'agraeix el detall.
Un plaer per tots col.laborar en fer feliços a uns quants nens amb els que hem improvisat una ruta pels voltants del poble.
Avui no calien marcatges, aniriem fent a gust dels consumidors...
Com es conegut per tots, vivim a una vall, així que ó sortim per carretera al mar ó ens liem a pujar muntanya, peró hem triat un circuit molt planer pasant per l'hípica ,on els ponis i cavalls han fet gaudir a la canalla ,i d'aixó es tractava.
El temps ha fet un intent d'amargar la festa, deixant caure quatre gotes, peró no ha pogut amb aquests valents de talla petita, peró molt ferms i trempats i amb moltes ganes de fer pedals !!
Inclús hem tingut bikers amb el nen a la cadireta de la bici, que per cert, no perdia detall, amb els ulls com a plats !! Anava senyalant amb el dit tot bitxo vivent.
Aquí us deixo amb algunes fotos que he fet.
Proximament, suposo que tindrem alguna cronica de la sortida als Alps. A veure si s'han cregut que aniràn als Alps i no compratiràn res amb els que ens hem quedat aquí...vinga jo poso de la meva part, pero esperem fotillos aptes per publicar, les més intimistes, las del làtex, etc, les podeu estalviar....ó si voleu també les podeu incloure en el material audiovisual.
See You Soon !!

Recordem, diumenge próxim dia 10 juny, a les 7.30 meeting point, que ja escalfa el sol... a veure si podem tancar la ruta que estem treballant, ó com a mínim avançar-la bastant. Reclamem com sempre l'ajut de tots el que podeu, ara es l'hora, companys. Tot i que no hi ha queixa de moment, la col.laboració es molt bona per part de molts. Els que no heu participat encara, veniu el dia 10, queda molt per fer, es questió de triar, buscar, parar, xerrar, anar fent i pendre decisions.

Alguns membres de la sortida, tots no cavíem a la foto !! Qui es aquest de la samarreta negre ? Deu de ser un técnic de l'ajuntament perque no fà pinta d'esportista, ni que es posi una samarreta que posava algo de "fini..", no sé que posava...
(El club no es fà responsable dels comentaris del cronista, jejeje)

Bona instantànea de la canalla, fent la transició a la carrera. Entusiasme, no els hi falta, de veritat que es veia que ho pasaven molt bé. Tots ben equipats, casc, guants, que tremolin els corriols, que aquí es veu futur !!

no tot es donar pedals, també han gaudit dels animals una estona.

El més menut, Aitor, fent amistat amb un poni.

Meeting Point, akelarre de senglars a les 7.30. KM CERO, primera averia. Llàstima, Oli ens havia de deixar abans de començar, la pinyonera desgastada no tenia solució ràpida.

Si et trobes un arbre que molesta, no problem, aquí Dani C. , a punt d'aixecar-lo. Ara ja es pot pasar...Treballem tant i tant fíiiiiiii....

Hello amics bikers i seguidors !!

Ja som aquí de nou. Avui haviem quedat a les 7.30 a.m per anar a investigar corriols, de cara a futures rutes, havíem de traçar nous camins. Ens hem juntat onze senglars, deu ni dó, el meeting point feia goig, Andres, Juanjo, Joan, Rafa, Carles, IronOli, Víctor, Sergio, Rafa, Dani C. i jo mateix, Jordi.
Tot i ser molta colla, encara ens ha faltat gent com Dani V., peró s'enten, ahir va patir de valent sortida de flaka amb un debutant i avui no estaria en condicions, tranquil Dani V., un altre dia et donarem peixet...
Òscar, feia "sortideta" de 170 km de flaka, es reuniria més tard amb tots.
La primera averia la teniem a les 7.30, en el km 0 !!. Oli, va comprar una cadena nova, la seva era trencada i quan l'ha posat nova, alló fallava més que una escopeta de fira, suposem que la pinyonera era gastada, així que no ha pogut venir amb tota la camada, sabem que li ha sabut molt de greu, peró ja anava capa casa a buscar la cabra, no es pensava quedar a casa, només faltaria.
Jo portava xubesquero, doncs a primera hora havien uns nubols ben negres, després ha fet una calor infernal, jo he anat somiant amb la birra d'arribada durant bona part del camí.
Sembla mentida, quan ens proposem aconseguir noves rutes, com podem juntar informació arribada de diferents llocs, diferentes persones i un molt de tasca d'investigació sobre el terreny i acabem sempre ficats per uns camins, que pa qué pa qué. Quina bogeria puja, baixa, puja, baixa, ara capa el terme municipal de Canet de Mar, ara capa Sant Cebrià, capa Sant Iscle, ara a Sant Pol, de mentres gent com Sergio, anava donant records per totes les mares de tots, es molt detallista, sempre s'enrecorda de totes...jajaja,un saludo maquina !! Hoy te has ganado una buena siesta campeón !!
Més d'un cop hem pujat per alguns corriols imposibles, altres hem trobat arbres al mig, riures, anecdotes varies, petits ensurts i molts, molts braços i cames pendents de posar aigua oxigenada...
Gent com Joan, Dani , Òscar, Carles, son molt de coneixer camins imposibles , rutes maques i fan un aportació de molt de pes, peró en general tothom posa la seva, inclús jo em fixo com pasa tothom, per tenir una idea de com pasaria la majoria de gent de tots nivells i això poder valorar-ho posteriorment.
Estem mirant nous itineraris perque el 9 de setembre, els bikers que ens volguin visitar a la "cebrianenca btt", no es trobin el mateix circuit, aquí ens ho currem, l'encertarem més o menys, peró us aseguro que ganes se li posen i moltes. I ens agrada treballar amb temps, ara podem aportar tots, i sino ens acaba de fer el pes ,doncs ho deixem per un altre dia, com es el cas, tot un matí i encara tornarem diumenge seguent, ja per rematar la feina crec, si es pot esclar. I sobretot, sempre amb humor i ganes.
Ens ha donat temps a fer paradetes, a saludar als cavalls, alguns encara han "comprat" cireres, i en resum ens l'hem pasat de conya.
Per finalitzar, al poble, em pres les merescudes begudes fresquetes i ens hem trobat amb Òscar, al que avui li tocava carretera, uns 170, just estirar cames...
Com a bloguerillo, s'acumula feina, jajaja , tinc pendent una recopilació de fotos de la sortida dels companys als Alps francesos, tinc molt de material i molt maco, de veritat. Em falta encara per arribar material, peró sense fixar una data, us ben aseguro una bona crónica ben ilustrada, material tenim.
Ah ! Aprofito l'entrada, per comunicar al nostres amics els Cabres del Montnegre, que no us podem dir la quantitat de gent que anirem encara, pero comteu amb nosaltres pel dia 1 de juliol, aquesta festa biker per la Creu Roja, també ens toca a nosaltres, així que no faltarem. Ja ens posarem al corrent del tot, reconec no haver-ho fet masa, només per sobre.
Als companys de Canet, que no podem ser-hi a tot arreu, i tenim un compromis amb la regidoria d'esports i l'hem d'enllestir el dia 17 de juny, ja sabem que es la vostra cursa, tot i que sabeu que ens agrada força, personalment us diré que farà poques setmanes vaig disputar la de running per muntanya, ja van dos anys seguits que la faig, la de btt de l'any pasat també varem ser-hi , així que no serà per ganes. Peró les coses de vegades no quadren bé.
I res més, espero us agradin les fotos que he fet, només hi ha un tiparraco que no surt, pero ja em teniu molt vist !

Jordi - JABALI BIKER

Mireu a càmaraaaa !!

Jo sempre he sentit que els senglars fan molt de mal al camp. eh ! eh ! No sou serios, que hem vingut a treballar....

Es veure uns "morritos" i et perds Juanjo. Qué bé que ens l'hem pasat avui nois.

Aquí Sergio, al mig, anava donant records a tots per les nostres mares i demés familiars, no sé que li pasava. A sota Joan amb la seva màquina.

David i Laura, de part de tota aquesta colla de senglars i les seves famílies, us desitgem un feliç dia , que tot surti de conya i comenceu amb bon peu aquesta aventura, sense dubte, la més important de la vostre vida.

Demà per la tarda, pasaràs a ser Senyor David !! , pero per nosaltres sempre seràs SuperDavid, un dels fundadors dels Jabalí Bikers, casi ná.

Si en un futur has de canviar de residéncia, com sembla serà per motius laborals...no volem escuses, tens una cita regularment amb el montnegre, portaràs la podoreta senglar vagis on vagis, t'agradi ó no,jajaja.

I a tú Laura, que et trobaré a faltar, qui em portarà la mel de Galicia ?jajaja.

Vinga, feu bondat per Africa, i al tanto amb els elefants, només fotos ehhhhh !!!.

M'han dit David que s'ha vist un senglar per muntbikes comprant capses de barretes energétiques i geles per aquest finde, eres tú?

FELICITATSSSS !!!!!!!!!!!!!!!

Protagonistes d'aquesta aventura flakera, Dani V, Òscar, Carles i Dani C. Enhorabona, repte aconseguit !

JABALI BIKERS ALS ALPS FRANCESOS !!!!

Hola Bikers:

Ja feia temps que teníem en ment fer aquesta sortida, en principi pensàvem que seriem els de sempre, però la veritat es que s’han animat un parell mes, això dels Alps conquisten molt i no es podien perdre una d’aquestes, en fi... que érem Dani V, Carlos, Victor, Òscar i jo Dani C ,concretavem data i a pel repte marcat que no era poc,Alped’huez i Galibier dos ports mítics de la prova mes reconeguda, leTour du france, sobre el paper sembla dura però no ens imaginàvem fins a quin punt.

Tot comença el Divendres hora de sortida a les 15:00h, però com es d’ esperar sempre hi ha algú que arriba amb 1 h de retard “eeeeeeh Dani V” al final sortiríem a les 16:00h amb molt bon ambient, que menys amb 660 km de carretera fins a l’hotel,arribem tard,però amb ganes de sopar i dormir per sortir aviat amb les flacas, que amb el que ens espera ens convenia descansar al màxim.

L’endemà quedàvem a la porta de l`hotel a les 07:30h, a que no sabeu qui arribava tard?,jeje en fin... mirem les muntanyes i... quina sorpresa tot nevat al cim!!!, dubtes!!!màniga llarga, manguitos, xubasquero, que posar-nos? Uns mes tapats que altres però tots abrigats d´hivern, al final sortíem a les 08:00h cap al primer port, Alped’Huez, aviat ens adonem que hi ha un port que no ens esperàvem el de Lauteret, sort que era de baixada però esclar després s’havia de pujar, comencem a veure la bellesa de l’entorn, salts d’aigua de mes de cent metres d’alçada, pantans, preses i tot verd molt verd, arribem al peu del primer port i ens trobem amb la realitat del dia, unes rampes de un % molt alt i de cop, sense escalfar cames ni res, comencem a agafar sensacions com podíem i cap a dalt que hi falta gent,13 km seguits sense descans, uns amb mes ritme que altres però tots aconseguim arribar a coronar amb molta satisfacció i com no, comentaris de que maco era tot allò, paradeta de rigor, menjar i capa avall a fer el següent port que no era mes que tornar per on havíem vingut, rampes mes suaus però molt llargues i les temperatures que s’havien disparat 33º al mig dia, gaire be res, paradetes per fer fotos i al final arribem a l’hotel amb 84 km i 2000 m acumulats, alguns ja extasiats però satisfets, mengem una mica,reposem bidons amb isotònics i cap a dalt, comencem el següent port, Galibier, però quina es la sorpresa, el Lauteret no acabava a l’hotel no!!! 10 km. molt intensos que sumant la calor es multiplicava l’esforç, aviat comencem a sentir “jo paro...m’entorno!!!”, però aquí actua el poder que ens mou a aquets jabatos, uns estirant dels altres i altres dels uns sobre tot destacar el poder mental de Dani V que tirava de positivisme i ens encomanava a tots per seguir endavant, al final veiem el final de Lauteret dels nassos i parada obligada,mengem,bevem i tots ens donem uns minuts per reflexionar “uns... que prou!!!”, altres...”que acabem el que hem vingut a fer” i al final el que diem, el poder jabato, tots cap a dalt!!!, 8 km que es farien duríssims, interminables no s’acabaven, neu per tot arreu, llocs que acumulaven 1,5 m d’alçada de neu però a 2500m d’alçada suposo que es el que tocava, 24º la calor afluixavaperò no es notava i al final arribem a coronar l’últim port del dia, Galibier, que dir!!!explosió de sensacions tots a dalt prenent un mes que merescut refresc, emocionats per haver aconseguit el repte, uns fatigats uns altres enrampats, però tots amb un somriure i un record que no oblidarem mai, després de una bona estona mirant les impressionants vistes que ens acompanyaven decidim baixar cap a l´hotel , tot baixada, però de tranquis,disfrutant del moment, peròcomencem a notar un vuit a l’estomac que fa que pensem amb el que tocava, menjar com animals!!!!, després de cremar mes de 5000 calories no era per menys!!! berenar-sopar i a dormir que a l’endemà tocava uns 660 km. Mes de cotxe cap a casa que també es van fer llargs, però no podíem esborrar el somriure,jeje. I això es tot un altre repte cap el sac.

Salut i pedals.

Dani C.

JABALI BIKERS

Sembla l'anunci del MILKA, ó de la VACA QUE RIE.

"una imatge val més que 1000 paraules "

Qui li anava a dir al senglar del buff, que veuria desde dalt la serp de l 'Alp d'Huez ?

"Gallina de Piel", veient aquestes imtages, eh?

Al final, la lluita pel lideratge, només un podia portar la gorra de guanyador al Premi a la muntanya !!.

El material arribat a la redacció senglar, es tant bó, que ha costat triar fotos per la crónica. Les he pujat totes a Picassa, així que millor entreu i gaudiu del paisatge en aquest enllaç. Enhorabona a tots, la bandera senglar ja llueix als Alps francesos !! i jo encantat de col.laborar a difondre l'aventura. El que va començar en broma fà quatre anys, ha acabat sent una colla de jabatos amb un ventall i varietat de reptes que pa que pa que. I el que queda !!

Jordi

TOTES LES FOTOS, CLIQUEUAQUÍ

Aquí sota, una escalada histórica del Alpe d'Huez a càrrec de per molts, el millor escalador de tots els temps. El vídeo es espectacular, amb quina solvéncia puja, seguit de cares molt conegudes, tot uns mitics cracs del ciclisme, al final teniu un resum de les dades i promitjos, segur que els nostres senglars reconeixeràn revolt a revolt, triat amb tot el carinyo entre molts videos, va por ustedes...
Quan no es portava casc !! APL D'HUEZ EN 5 MINUTS

i aquest de sota, la pujada sensera amb Contador de protagonista, arribant tercer després d'una escapada a l'abast de pocs, sino teniu presa, ala, a empatxar-se de pujada épica al Alp d'Huez.
Agafeu crispetes ...

SORTIDA DOMINICAL EN BTT 17-juny

Avui hem fet sortideta habitual en BTT. Ens hem tornat a juntar una bona colla, un total d'onze bikers hem voltat pels camins de Sant cebria, Sant Pol, Calella, Sant Iscle, Canet de Mar, gaudint de nombrosos corriols i pistes fent un total de 39 kms sota un sol que escalfava de valent.
Els asistents hem estat, els nostres amics de Btt Amunt, Xavi, Ramón i David, i pels senglars, Andres, Joan, Dani C., Òscar, Víctor, Carles, Dani (amic de Carles) i Jordi.
Hem fet la feina que teniem entre mans, i deixem tancat el tema de moment.
Animo desde aquí a Dani R., no sempre ens donem aquests tutes, et convidem a repetir, t'hem vist molt posat, es nota que t'agrada aixó. Pots venir quan vulguis !,es més ens agradaria ho fesis.
Felicito desde aquí a tots, doncs la sortida ha estat exigent, sense paradetes de "forquilla" i hem anat per feina. Fins la próxima !!

Qui diria que aixó es a 2 kms de casa...

Els Jabali BIkers de Sant Cebrià vem ser-hi i uns 160 bikers més, també. Esperem serveixi per aquelles families que més ho necesiten. De ben segur que els diners van on han d'anar. La gent que recolza iniciatives com aquesta es capaç de moure muntanyes.

Ruta d'uns 25 kms. amb sortida al Sot de les Granotes de Sant Celoni, molt distreta, terreny variat., sumats als kms d'anar i tornar Sant Cebrià- Sant Celoni, van sortir 71 kms. Bona matinal Biker, amb dia molt tapat, ideal per nosaltres, el temps va aguantar el suficient.

http://www.cicloide.com/rutas.asp?r=9510

Hola, ja som aquí !:

Avui tocava sortideta de germanor. Teniem una cita a Sant Celoni, Creu Roja va demanar ajuda a clubs ciclistes per muntar una pedalada amb la que ajudar a moltes families locals necesitades.
No havíen dorsals, no era una cursa, pero la gent no falla, uns 160 ciclistes ens vem juntar a les 8 del matí.
El dia es presentava lleig, la predicció era de pluja, així que de bon matí, entarven les dubtes, anem en bici ? Anar i tornar serien 45 kms , més la pedalada... i si plou ? jajajaja. Al final, representació de 6 senglars . No està malament per l'epoca, ara que si families a l'estiu, que si comunions ,que si boas, en fí.
En Joan i Rafa, amb més seny que rauja, trien anar en furgo a sant celoni, per si el temps es gira.
L'Òscar, en Dani , Juanjo i Jordi, amb més rauja que seny en aquest cas, sortim a les 7 i gas gas ! "xino xano" pujada a Collsacreu i baixada a Sant Celoni.
Un copa allà reagrupament, recollida de tiquet per esmorzar despres i saludar a cares conegudes.
Aquestes son les colles presents de bikers, a mes a més per suposat de tots els bikers que no pertanyen a cap d'elles.

C.C. Sant Celoni, Cabres del Montnegre, Jabali Bikers, Les Franqueses, Open Natura, btt A saco, Gbiker, Bicivoladores, Club Concordia, Espai Bike, Sortit's &Bike, Macumbikers, Germans del Carmel, Triatló Baix Montsey, EC Malgrat.

El recorregut no ens ha sorprés, ja tenim uns kms fets per la zona, pero sempre agrada venir per aquesta cara del Montnegre, més de selva que la nostra, personalment m'agrada molt, i en aquest temps es molt més obaga i les temperatures són més agradables.

Es repeteixen els reagrupaments i bikers marcant la ruta parats a les cruilles, molt bé, de veritat.
Al finalitzar, els voluntaris de la creu roja, servint botifarres e inclús han donat un obsequi....Em sorpren la capacitat d'associació de la gent i la resposta de la mateixa a aquestes coses. No serem hipócrites, i diré que anem perque ens ho pasem bé fent bici, peró jo trio abans aquestes coses que unes altres més "pros" i si hi ha gent de colles conegudes, encara més. A tothom li agrada veure que la feina feta té acceptació.

I res més, mireu les fotos i comentaris, i dir, que el que escriu ha gaudit molt i que ha estat un bon entrenament, han sortit 71 kms , que tot i que 40 kms eren d'asfalt, tampoc han estat plans, Collsacreu es un port de tercera i les burrites no són flaques.... Si a més li sumes la conya marinera que portem...

Per cert, només em queda felicitar a dos senglars que diuen haver estat finishers d' una cursa que enomenen la "Quebrantahuesos 2012", es veu que es exigent....pse,pse. aixó diuen...
Oliver i Òscar, no tenim imatges..., així que qui s'ho vulgui creure... Jo també vaig fer la Titan Desert aquest any, i la Tracks del Diable amb Rafa, jejeje, Andres la Pedlas de Foc i en Joan va anar a los 10000 del Soplao.. Com que no tenim imatges....
Felicitats al dos !!!

La ruta no era competitiva, i de tant en tant es feien reagrupaments de breus minuts.

La Font dels Enamorats, indret força fresquet per fer el merscut esmorzar.

Aquests voluntaris de creu roja, valen per tot, en aquest món ha d'haver de tot, pasem d'un extrem a l'altre, tenim gent que ho dona tot, dedicació i temps pels altres i tenim qui dedica temps a pensar com robar diners de tots. A veure com s'enten aixó.?

Aquí amb Scotty dels Cabres del Montnegre, un dels culpables de l'elecció de la ruta i per mí un dels "grans". I que consti que per a mí, ser gran no vol dir fer mitges de 15 km/h en BTT. Els cabres , no van dubtar en col.laborar amb c.c. sant celoni per ajudar a muntar aquesta trobada. Aixó es ser gran.

un excel.lent pels membres de creu roja

L'AVENTURA PARTICULAR D'UN SENGLAR QUE VA TREPITJAR M....

Cadena totalment clavada entre pinyó i llanta...

Un cop solucionada l'averia, 20 kms més tard...punxadeta.

Primer caiguda sense mes consequencies, després averia ben resolta, i per finalitzar...punxada ! Així li va quedar la cara a Juanjo en arribar a casa. Si, sembla que vui has trepitjat m.... Vindràn dies millors company.

Próximes aventuretes senglars, a part de les mini aventuretes que no tenen cabuda a la page, perque com aquí ningú s'està quiet, l'activitat es constant, peró Hem de destacar dues sortides especials els proxims dies.

De tota manera, la sortideta habitual dominical a les 7.30 queda en peu, per aquells que vulguin. Estem en contacte al xat. Ara ja es estiu, i tot està mes compromés, familia, platges, pero tothom treu temps per sortir entre setmana, en solitari, en petits grups i a quansevol hora. Aquí van les propostes.

7 juliol - Dissabte. SORTIDETA A MONTSERRAT EN FLACA Qui vulgui ,que digui alguna cosa al xat, no es gaire troç, em sembla que algo més de 200 kms per saludar a la moreneta...

Esclar que sempre tenen l'opció del CHACHACHÁ DEL TREN a la tornada.....Que us vagi bé.!

14 Juliol - Dissabte . SERRA DEL COLLSACABRA

Sortida en BTT, 6.30 meeting point. Farem el Cabrerés del 2009.

No tenim plans de córrer, no es sap quan pararem a dinar, ni a ón. L'aventura es l'aventura, sense preses, improvisant. No cal ser un senglar, si algún simpatitzant li rota pel cap una sortideta d'aquest tipus, endavant, amb ser a l'hora té prou. Només cal portar ganes de fer esport, de riure, i de fer fotos !! Poques vegades fem d'aquest tipus, a aquesta sortida més d'un senglar li tenia ganes, a veure on s'amaga ara !

Jordi - JABALI BIKERS

MIREU COM VAIG, NOIS !!, NECESITO UNA PRINCESA INMEDIATAMENT....

I la pincesa va arribar cridada pels "encants" del príncep

Instants després, fent la cigarreta, "ara molt més relaxats..."

Hola amics:

Aquesta sortida es d'aquelles que difícilment la puc plasmar en paraules. Algunes imatges ja donen una senyal del que és pasar un matí per la jungla de la Serra del Collsacabra.
El planning de la sortida era que... no havia planning.
L'intenció inicial era fer el track del Cabrerés 2009, dels més enomenats, pero sense preses, veient alló que en cursa no veus, i al que sortís. Capa allà vem anar tres senglars, en Dani C., en Rafa i jo mateix, Jordi.
Esperàvem a Juanjo al meeting point, peró encara San Fermín el tenia agafat al llit i no el va deixar llevar.
Llevada de tots ben, ben d'hora, com diu Guardiola i capa l'Esquirol.
Tres bikers, dos GPS, un Garmin i un TwoNav, i un track.
Principi de ruta. uns metres amunt, uns metres avall, uns metres amunt, uns metres avall, quin fart de riure, com si diguesim que ens va costar una miqueta entrar en calor, peró lluny de angoixar-nos, endavant !!!.
Encara no havíem tocat terra humida, psssssssssssss, punxada !! la primera, la roda de davant de Dani. A treballar, de bon matí, mentres un rally de clàssics esportius, despertava davant nostra.
Sembla que agafem ritme, pero costa. Els corriols están molt tancats, penseu que la darrera edició no va pasar per allá. El paissatge preciós. Creuem un riarol que recordava, tenim fotos del 2009, peró amb un pont de fusta sense baranes. Pero....ara ja no tenim pont !!! No problem, endavant !!
No portàvem jo crec ni deu kms, quan, un altre cop , psssssssssssss, estàvem anant per camins tant verges desde feia mesos, que el terra era molt brut, en Dani un altre cop, a embrutar-se les mans. Aquesta vegada va muntar una càmara meva. Us podeu imaginar la conya que portàvem, a aquest pas, feiem curts de rodes !!. Només quedava una de Rafa i uns pegats per reparar si es donés el càs.
Guardem la càmara punxada, sempre es pot reparar en un moment donat.
A mida pujàvem desnivell la cosa s'anava arreglant. El dia, tot i fer xafugor, estava tapat, ideal pels nostres interesos, inclùs feia fresqueta si estaves aturat.
Arribem dalt de tot, pantà de Sau a sota, només es veia la punxa de l'ermita, la resta estava sota aigua. Paissatge rocós característic, barrejat amb colors verds, fantàstic.
Continuem i trobem bestià per tot arreu, avui no era cap pedalada, així que vem haver de negociar amb alguna tanca de punxes, més aviat posada per evitar desplaçaments de bestià que per barrar el pàs a les persones. Com deia en Dani, l'aventura és l'aventura !
Moment crític i divertit. Anem pel mig del track que marca el gps i, en Dani s'atura. En rafa s'atura i jo....m'aturo. Qué pasa ?.
Mirem endavant i molts ulls ens miràven....uns bitxos grans, molt grans i amb banyes !! al mig del camí. Gran dilema el nostra, fem servir el plan B, ens escorem camp a través per la seva esquerra sense perdrel's de vista i sota l'atenta mirada d'un que semblava anava a arrencar en quansevol moment,jajaja.
Un "desarrollo" adequat per sortir apretant en quansevol moment i ja està !! que valents !!
La gana apretava, e improvisant com sempre, decidim parar a Tavertet. EL xurrito jabali, ens fà triar el típic lloc rústic, on ens tracten de manera envejable, i el menjar exquisit i bé de preu, que més podem demanar ?
La casualitat ens fà saludar a gent coneguda de Sant Cebrià que pasejava per allà, el que son les coses...
Després de reposar forces, ens quedava un bon troç de camí, que vem aprofitar per visitar Cantonigrós i variar una mica la ruta al nostra gust en el seu tram final. El que no ens va privar de tornar a parar a veure més bitxos de tant en tant amb els seus petits.
Ah ! i com veieu a les fotos de Dalt de tot, vem viure un petit "romance", en Nacho V., així es deia el cavall, que anava ben content, buscava parella i la cridava, ella va venir a veure'l deseguida, peró era tímida i davant nostra demanava intimitat.
Al final, un xorro de kms de btt, com sempre darrerament i de desnivell, peró que per tots, en aquest dia era el de menys.
I aixó es tot, espero us hagi agradat, com a mínim una mínima part del que ens va agradar a nosaltres. Hem de millorar amb la navegació, tots som novatos en el tema, peró ens vem ensortir bastant bé.
I recordeu, AQUÍ NINGÚ ENTRENA !!!

Aquest corriols són únics i molt molt solitaris en aquestes dates, una sensació especial fent aquesta ruta. Aixó sí, porteu càmeres de recanvi ...

Clàsica panoràmica del Pantà de Sau. L'ermita està pràcticament tapada per l'aigua.

Paratges solitaris i silenciosos, esquitxats de masies com aquesta.

Dalt i a baix "- qué !, qué fem ? Són mansos, peró....jajajaja

LA FONT, COM RAJA !!

A Tavertet, gaudint d'un avituallament merescut.

Una sortideta de BTT + TURISME = DIA RODÓ.

TOP TEN : d' esquerra a dreta i de dalt a baix: Víctor, Dani C., Oliver, Marta, Jordi, Andrés,
Òscar, David, Carles, Jordi.

"Supervivientes en la Niebla".Després de varies hores de donar pedals, molts kms de fort desnivell, coronem el sostre del Montseny. Ja només quedaven 50 km de tornada aprox.

Qui anava a dir qué ?.....

Doncs sí, qui m'anava a dir en a mí fà un mes, que faria una crónica d'una sortida de carretera amb tant de senglar junt i a més a més , també jo ficat dins l'all.
Peró així són les coses, agrair d'entrada a Dani G., que m'hagi deixat la seva flaka per fer els meus pinitos, estar clar que amb la sortida d'avui em començo a plantejar el fet de compaginar les dues modalitats, btt i carretera. Al final, he caigut en el "lado oscuro".
La sortida d'avui era un evento convocat per David, ens hem juntat una bona grupeta, un total de deu bikers, amb l'intenció inicial de pujar a Santa Fé e inclús de parar a esmorzar. Us adelanto que ni hem parat a esmorzar, i que un cop a Santa Fé, hem fet el cim del Turó de l'home, que nassos , que som senglars ,ostia !!
Al meeting point, 7 a.m. ens juntàvem :

Víctor, tot entrega, en Dani C., que havia pasat mala nit, un altre s'hagués quedat a casa, peró no es el cas... Oliver, el nostre ironman, que es disposava a fer turonet amb cabra, amb desarrollos de triatló i canvi als acoples, "lo ideal". Marta, enganyada per Oli, volia fer el seu primer turó de l'home, i sino volia , l'ha fet..., en Jordi, amic de David, entrenant per fer el camí de santiago la setmana próxima.
Andrés, més content que anava..., disposat a fer el bateig oficial a la seva nova i brillant flaca, quin millor repte?.Òscar, arribat de la Quebrantahuesos i amb un estat de forma envejable. David, tot el que digui em quedo curt. En Carles, feia temps que no el veiem, deu ni dó com va el nostra benjamín. I Jordi, jo mateix, amb molta i.lusió de fer la meva primera sortida en colla, havia fet sortides llargues per carretera darrerament, pero sempre en solitari, sense referencies i mai una com avui.

Sortim del poble a bon ritme i afrontem Collsacreu, port de tercera categoria, ho fem sent conscients del que ens queda després, i que alló avui es només un petit desgast pel que vindrà. Tot i així, es fan grupets, escapades, en fí, que pitjor que un tio en bicicleta....
Arribem a Sant Celoni, aquí no para ni Deu, capa dalt. En el evento de David al feisbú, estava pujar per Campins, més llarg, pero mes suau. No DAvid nooooo, nooooo, noooo, per Mosqueroles, més curt, més maco i més contundent.
A partir d'aquí ja cadascú va agafant el seu ritme, l'ascensió es llarga, peró encara Oliver explica acudits, ningú els riu, peró ell els explica. Jo, quan vaig notar oxigen al cervell inclús vaig riure un, i ja havien pasat 10 minuts....El bon humor no pot faltar mai, sino l'hem cagat !!
Segons David, esmorzar a Santa Fé. nooooo, noooo, nooooo. Alguns, es queden a Santa Fé esperant a que baixem de coronar el cim, uns perque feia una setmana havíen pujat, uns altres perque no es veien fins per coronar, avui.
Comencem a pels darrers 6 kms, que molts ja coneixeu, asfalt xungo i rampes del 17 ó 20 %. Aquí cadascú al seu ritme, jo anava molt dubtós de que fer, al no haver fet mai aquest recorregut per carretera, anava a veure-les venir, deixant un tret a la recàmara, a vegades pensava en el Collsacreu de la tornada, era a tenir present el tema. la sortida era llarga per novatos, no volia pagar el "pato"i agafar una pàjara ó una enrampada béstia.
Òscar demarrant al capdavant, seguit per Carles, ara per ara, tots dos juguen a una lliga diferent. Jo pujant amb Andres mano a mano fins quedar 3kms, seguits de Victor i després Oli i Marta.
Quan queden 2 kms, el día pasa de ser asolellat , a fer acte de preséncia la boira, inclús es gira fresqueta, aquí ja començo a trobar-me millor, cop psicológic suposo, això està fet, aquí ja accelero amb ganes de tancar la pujada i reposar una mica al cim.
Arribem dalt de tot, cares de satisfacció, em dona temps a fer alguna foto arribant alguns companys.
Arriba Oliver amb Marta, ella que no volia pujar dalt de tot..., finalment ho aconsegueix amb Oli, amb aquella bici d'areodinàmica agresiva i desarrollos per batre el record de l'hora en velódrom, quina tela !
I capa avall que fa baixada !! No estaria malament una suspensió per aquesta bici !! quin patir de braços, tanta estona amb aquell asfalt....
A la tornada, doncs amb més pena que gloria anem fent kms, sense parar, sant celoni, vallgorguina i a pujar Collsacreu un altre cop, després ja deixar-se caure i repte a la butxaca !!. 100 kms i no precisament plans.
Vull destacar el paper de tirar del grup a la tornada , d'Oscar i Carles, que anaven portant el pelotón bastant agrupat.
Resum de l'etapa, agradable i novedosa sortida senglar, doncs alguns de nosaltres rodàvem junts per primer cop en carretera, sense incidents i contents d'haver completat una ruteta maca i no exenta de dificultat.
Tenim ja llest el video muntat de la pujada a L'Alpe D'Huez als alps francesos, en breu el posarem al bloc. Arriben vacances, temps difícil per quedades multitudinàries, començarem a faltar uns díes uns, uns dies uns altres, fem servir el xat, som tants que sempre es poden compartir sortides i sempre es més divertit.
Sino hi ha novetat, es manté hora sortida per btt, 7.30 diumenges. Entre setmana anem quedant qui pugui. I recordeu....AQUEST ESTIU, NO S'ENTRENA, EHHHH !!!

(US DEIXO AMB LES FOTOS, HE FET POQUETES, "tenia feina", PERÓ DE BON RECORD)

Jordi -JABALI BIKER

Les fotos de sota, son al peu de l'antena. Llàstima no enganxesim un dia com aquest, amb aquesta visibilitat.

Espectaculars imatges del darrer patiment, pujant els darrers 4 metres per arribar al peu de les antenes. La boira no feia posible veure el cim de les Agulles, llàstima ,amb el que m'agrada veure el paisatge desde dalt.

"Y LO PROMETIDO ES DEUDA" Aquí teniu el video muntat de l'excursió als Alps Francesos.
Currada exlcusiva de la Jabalina, ordinador nou, el programa es nou per nosaltres, ha fet el que ha pogut.
Ja apendrem més tots dos i amb més temps sabrem més.
Les imatges són una canya, GALLINA DE PIEL !!!!

QUÉ S'HA VIST EN AQUESTA CEBRIANENCA BTT 2012 ?

HEM VIST VOLAR A EN JORDI ROURE, GUANYADOR JA DE L'EDICIÓ 2009 I 2012, FENT UNA MITJA DE 20.8 KM/H.... ENHORABONA !!!

HEM VIST MÉS DE 550 BIKERS EN ACCIÓ....

HEM VIST COM MUNT BIKES OBSEQUIAVA UNA SCOTT , CAPA HOSPITALET ....

HEM VIST MOLTA, MOLTA, IL.LUSIÓ....

HEM VIST MOLTA, MOLTA,MOLTA FESTA i MOLTS RIURES ....

UFFF !! I TAMBÉ PATIMENT I DOLOR !!! NO HA FALTAT DE RÉS, COM VEIEU....

JABALI BIKERS, MÉS PER MENYS.

NO DEIXEU DE PASAR PER LA GALERIA DE FOTOS DE LA CEBRIANENCA. SEGUR QUE SURTS !!

GUANYADOR CONCURS DE VIDEO "CEBRIANENCA BTT 2012"

EDUARD TORRAS DEL CLUB KRONICS

425 VOTS ENTRE ELS DOS FINALISTES EN SET DIES.

PALETILLA CAPA BARCELONA...VAGI DE GUST !!

222.345 EDICIONES MÁS TARDE... TAMPOCO SOMOS TAN DIFERENTES !!!

LA TROGLODITA YA ES HISTÓRIA....

Pues sí señores, otro año más, los jabalis hemos acudido a la llamada Bikestera. Esta vez el sitio indicado para la salida seria La Roca de Vallés.
Allá nos dimos cita 100.000 ciclistas según los organizadores, 1.500 según los mossos d'esquadra ,y unos 60 según la policía local....
Pasamos una mañana fantástica, un buen recorrido de unos 25 kms, buena subida inicial hasta la antena de Céllecs i bajada corriolera preciosa, en territorio "Prehistórica" que nos llevó hasta el restaurante donde bajo la sombra de las moreras nos pusimos las botas comiendo en buena compañía.
Un gustazo, poder compartir salida con caras conocidas y otros grupos nuevos para nosotros.
Las tribus asistentes y espero no dejarme...eran

MACUMBIKERS
BIKESTEROS
CABRES DEL MONTNEGRE
BETETER@S
BTT ADDICTES
BIKE WOMEN
JABALI BIKERS
BLACK AND GREEN
TEMPLO DEL BIKER

Hay muchísimas fotos corriendo por la red, aquí os dejo una muestra y algún enlace. Si miráis en los diferentes grupos encontrareis más.

FOTOS JABATAS DEL EVENTO ,CLICA AQUÍ

Felicitar a los organizadores por el buen rollito que generáis y la buena mañana que pasamos.
Coincidió que teniamos gente en el Tourmalet, otro en carros de foc, otros con compromisos, etc, pero ya veis que la representación jabata no faltó al evento.
a parte de las fotos , grabé clips de video, que seguro en un futuro formarán parte de una pelo para el recuerdo.
Y esperamos dure 222.345 ediciones más !!!

Tú familia biker te echa de menos, the doctor, te esperamos, en burra ó en flaka, pero te esperamos.
Un saludo de todos los jabalís, mira la foto, puto crack Rafaaaa, ánimoooo !!!

Jordi
JABALI BIKER

Temporada de caza del jabalí, teniamos que ir con cuidado, sin hacer ruidorrrr...

Pasando túneles imposibles

Perfectamente marcado el recorrido, muy sacrificado eso sí...

Muchas risas en el almuerzo, y las chicas colaborarón en ello con su simpatía.

Ambiente familar, el benjamín de la troglodita. Enhorabuena campeón.

Foto obligada, los organizadores de la quedada, Enhorabuena makinas y gracias !

Pràctiques de budú, van fer imposible arribar als maleïts totems de Vallgorguina

Víctor, saludant a càmara desde la UVI, moments "crítics" per un senglar valent.
Mai ha perdut el somriure, ha estat en bones mans.

MALEÏTS TOTEMS, BUDÚ AL MONTNEGRE.

Aquesta crónica, pot ferir la sensibilitat d'algúns lectors. La redacció no es fa responsable dels danys colaterals que es puguin produir , ni dels trastorns de personalitat que es puguin ocasionar.

Avui estava prevista la visita als tòtems de Vallgorguina, però ha resultat ser una visita enverinada. Acudíem Dani C., Òscar, Joan, Víctor, Rafa, Andrés i Jordi.

Aquest era l'objectiu, pero no ha estat posible la visita, una trampa darrera un altre.
Aquest cop ens hem donat per vençuts, les forces del mal estaven en contra...

Ha estat d'aquells dies que més valia no haver-se mogut de casa.
Érem 7 senglars en una sortida de dissabte, prometia bé l'excursió. Però després d'anar des de Sant Cebrià cap a Sant Iscle, comencem a guanyar alçada per una ruta alternativa molt xula, fins arribar a l'alçada de Collsacreu, allà creuem carretera i seguim pujant, caiguda tonta d'Andrés pràcticament aturat, d'aquestes que ningú s'atura ni a donar-te una mà ... que macos som, i això potser ja era l'anunci del que passaria a continuació.
Els GPS marcaven coses rares de manera aleatòria, els arbres canviaven de color i estranyes veus es feien sentir al bosc....
Cinc minuts més tard, en un descens una mica tècnic, Víctor patia una caiguda que altera la tranquil · litat del grup.
La mala fortuna fa que es clavi una branqueta al braç. Estava clar, era BUDÚ AL MONTNEGRE.
No era molt espectacular, però no tenia bon aspecte, si la treiem nosaltres mateixos, teníem por que sagnés molt i estàvem enmig de la muntanya.
La decisió estava clara, reculariem a peu fins a la carretera i trucariem al 112 per reclamar una ambulància. El company estava una mica grogui i li feia mal.
Efectivament arribem a la carretera i esperem, en uns deu minuts arriben, ja d'entrada coneixem al "ambulànciero" que ja ens dóna la grata notícia que el senglar havia de sobreviure.
Trencat el gel, i aixugades les llàgrimes, i veient que no tenia gravetat el tema, fem el que s'acostuma a fer en aquests casos....Ens obren les portes del vehícle perque ens fem una foto de grup amb Víctor dins de l'ambulància saludant a càmara, es el que faria tothom en aquests casos, oi ?

El que s'acostuma a fer en aquests casos, foto de grup amb el company dins l'ambulància. Per treure ferro al tema...

Per cert, Victor, podries saludar desde la camilla cony !!. Molt bon servei el d'aquests profesionals, ràpid i eficaç.

"En Víctor no parava de repetir lo macos que som i bons companys".... La branca no es pot extreure sensera del braç, quedant uns dos centímetres dins, s'hauria de traslladar a l'hospital per practicar una petita incisió i netejar bé.
Mentres fan el trasllat, decidim anar nosaltres en bici, abans solucionem el tema de la seva bici i anem al restaurant Collsacreu, que molt amablement ens guardarien la bici accidentada per recollir-la mes tard.
Pero esclar, ja que ens feien el favor, decidim fer consumició i fer un bon esmorzar. Degut al ensurt, no ens entrava rés, els estómacs estaven tancats, si més no, encara que fós unes mongetes amb botifarra, alguna cosa hauriem de menjar....
Ens fem una foto esmorzant i li enviem al ferit, perque ens vegi les cares que teniem tots, totalment desencaixades, amb prou feines hem pogut fer el café.
Emprenem el camí de Calella, i continuem amb el budú, destalonament de roda i em de parar a posar càmara a la bici d'Andrés....de veritat , si muntem un circ ens creixen els nanets.
Arribats ,per fí a l'hospital de Calella, veiem que en Víctor ha estat ben atés i l'hem portat a casa sà i estalvi, amb un petit venatge al braç, quatre punts de sutura i la sensació de haver solucionat un problema de la millor manera posible.
La seva familia no ha patit gens, un cop a casa, la cosa sempre ja es diferent , a avisar per anar a veure'l a l'hospital, que alarma moltísim.
Víctor, et destitgem tots una ràpida recuperació, peroooo....

T'adjuntem foto de la factura de l'esmorzar, al menys has d'asumir les despesses , com que ets autónom et pots deduir el IVA si vols....

No vem arribar a 8 euros per cap, molt bé de preu. Adjuntem factura perque la paguis Víctor, ens han dit que el pupilatge de la bici no el cobrarien i el IVA el pots deduir que ets autónom, així que encara t'ha sortit prou bé !!

MORALEJA: En aquest grup no et pots caure, perque la que es monta es petita, quina presió !!

I això es tot, i recordeu que el 28 octubre tenim el OPEN MUNTBIKES, allà hem de ser-hi socis !!
A veure si entre setmana tenim crónica de la travessa Sant Joan D'espí -Montserrat btt, on teniem represetanció senglar, per part del nostra SuperDavid.
11 Novembre, també es vol anar a bcn a fer la ruta can Barça-Sitges, i tornar esclar, etc etc, un no parar nois, poc a poc !!
De mentres uns fent running, d'altres nedant com peixos, dos, tres cops setmana, en Dani G, preparant marxa d'Argentona, d'altres mirant a les 3 hores arenys de munt de novembre, així que el bloc es satura,jajajaja i com màgrada ,aixó vol dir que els senglars som vius.
Aviat tindrem video senglar de la troglodita , estoy en ello.

Salut, pedals i FORÇA BARÇA !!!

Francisco antes del agua bendita de Montserrat

Ya hace cerca de un año aproximadamente que mi primo Francisco se compró una mountainbike; y poco a poco se va adaptando al esfuerzo y sacrificio que exige la montaña con sus rutas por Castelldefels, Begues, Ratpenat, vía verde... etc etc. Adquirió una equipación JABALÍ BIKER y desde entonces... la vida le sonríe cada vez más... le sale más bello, se decanta más por las bellotas, las manos se convierten en pezuñas, uele a bravo, le encanta los baños de barro, se esconde por el día y se vuelve más nocturno... y le están saliendo los colmillos de leche como a buen JABATO.

JABALÍ en su última fase de los súper poderes

hasta que de repente... quiso dar el siguiente salto... pasar de nivel como en cualquier videojuego. Convertirse en un auténtico JABALÍ BIKER!!!

Francisco enfundado en su mayot

El reto: LA TRAVESSA DE SANT JOAN DESPÍ-MONTSERRAT. una "simple" ruta de 71,5km de recorrido, con un desnivel positivo de "solo" 2.200m (ideal para principiantes) "casí ná pa empezar" con el mundo de las pedaladas. Menudo bautizo biker iba a tener. el lugar del convite: Santa Cecilía de Montserrat. y los invitados... algo más de 1.000 bikers llegados de toda Barcelona y del más allá.
Los escoltas elegidos éramos Jordi López y un servidor.

la matrícula

los 3 moskebeteteros

las bicis a relentí

Llega el momento; 8h de la mañana de un 7 de octubre en sant Joan Despí, pistoletazo de salida y a los 3km... la famosa ley de Murphy que en toda pedalada ocurre y del cual nunca queremos ser protagonistas...PAFFFF...(TRATA DE ARRANCARLA TRATA DE ARRANCARLA!!!) pinchazo de mi rueda trasera!!!!! un mini cristalito se me incrusta en la cámara y se inicia una secuencia de casualidades anormales, cambiamos la cámara en cero coma pero nos damos cuenta que la que ponemos es una cámara de carretera!!!! no puede ser!!!!! (hoy no voy en flaca!!!) Jordi me presta la suya de recambio y proseguimos la marcha pero... otra vez a parar! la cámara estaba mal puesta y me pellizcaba un trozo de la cubierta!!! a parar otra vez!!!

"trata de arrancarla!!!"

Con la tontería había pasado unos 20 min. Nos quedamos solitos en la TRAVESSA. bueno... solos solos no... el coche escoba nos acechaba a pocos metros, pero como se iban entreteniendo en desmarcar la ruta ya no lo vimos hasta el final de la ruta.
Proseguimos la marcha y nos vamos distanciando un poco uno de los otros hasta que Jordi nos comenta que iba a tirar un poco más. él está más fuerte y es más regular con la bici. Yo decido quedarme con Francisco pues ya estaba concienciado que ese día yo quería ser su gregario, su Perico Delgado, Dani Moreno o su Chris Froome. Los avituallamientos super generosos; donuts como en la Cebrianenca, frutos secos, zumos, chocolate, bocadillos, frutas, etc... Poco a poco Francisco y yo vamos cogiendo rezagados de la ruta y algunos abandonos.
Pero llega la parte más dura de la TRAVESSA y con el cansancio acumulado se multiplica por 3 la dificultad o por mil!
Última etapa: Monistrol-Monserrat (15km de subida sin parar y con varios tramos de imposible pedaleo). Tiramos de fuerzas de flaqueza. Yo siempre delante de él para que no perdiera referencias, pero lo veía con cabeza baja, rampas y dolores de espalda. En varias ocasiones caminamos juntos y yo empujando su bici y la mía. Quería que acabara el reto pero a él le entraban dudas. y como dice una canción de Alejandro Sanz... "después de la tormenta siempre llega la calma"... Así que después de mucho sacrificio y esfuerzos... llegamos a meta con un recibimiento de Jordi Lopez pletórico por el buen ritmo conseguido.

los 3 finishers

Y Francisco... Francisco... sin palabras!!!!! agotado pero glorioso de lo que había conseguido! acabar esa ruta había sido un BAUTIZO BIKER en mayúsculas!!!!!! muy bien JABALÍ!!!!!!!!!! ahora a pensar el siguiente reto.

reto acabado y fin del bautizo!!!

brindis with croissant de chocolate

Queremos recordar que el 4 de noviembre se realizará la 2ª edición RUTA DE LAS CALAS Sant Cebrià de Vallalta-Sant Feliu de Guixols with flaca.

Y el 11 de noviembre ruta cicloturista Camp Nou-Sitges 45km on road. a la vuelta cada uno por libre, en bici, tren o volando. para más info: http://www.ciclisme.cat/carrera.php?id=4684 y es gratu gratu gratuito!!!!!!

David JABALÍ BIKER

Unes setmanes més tard ,aquí teniu la peli d'aquesta sortida per la Roca. Esperem la gaudiu tant els que veu venir i en sou protagonistes, com els que la veiu ara i us animeu per l'any vinent.
Si veniu heu d'estar disposats a rebre algún cop de "Vara" !!!!

LA TROGLODITA 2012- THE MOVIE

Próximes dates senyalades per sortides sonades, està al cas del xat, e-mails, trucades, facebook ,etc, doncs totes son per concretar en horaris de quedades:

21 Octubre: Sortida habitual BTT, peró conjunta amb companys de BTT Amunt, visitarem els maleïts totems de Vallgorguina, a veure si podem véncer al Budú del Montnegre. Víctor t'apuntes ??
Pendent de concretar horari, la ruta es molt guapa, barreja de pista i corriol .Aquest cop arribarem !

28 Octubre:Open Muntbikes a Arenys de Munt. Recordeu que el preu canvia a paritr del dia 21, quan s'entra a la darrera setmana. Així doncs el millor es apuntar-se la setmana próxima.
Ja es veu venir que tindrem baixes per causes diverses, operacions, gent que treballa, peró segur que anirem uns quants com sempre a lluir els nostres colors. Es pot escollir, ruta de 25 ó de 44 km.

11 Novembre:Camp del Barça - Sitges. Sortida multitudinaria en flaka, hi haurà presencia senglar segura, gens habitual en aquestes proves cicloturistes. Es gratuita. La ruta oficial son 45 kms, pero ja determinarem que fem, molt probablement fem 90 kms mínim, doncs segurament tornarem al punt de sortida en bici. Tot apunta a que ho pasarem molt bé en aquesta, al menys serà molt diferent per tots. La sortida es a les 10, ens ho posen fàcil...

18 Novembre: Ruta de les cales, Sant Cebrià-Sant Feliu de Guixols, 120 kms de flakes apta per tots nivells. Quedada promoguda per David, el rei de les vies verdas. Jo l'espero amb ANSIA,jajaja

Montnegre BTT- També anirà algú a aquesta marxa clàsica del Montnegre. L'any pasat va ser pasada per aigua, peró Olzinelles amb fang, va deixar un record inborrable a la memória.

I entre mig ,doncs ja ho sabeu, cadascú a casa tancat, sense entrenar gens ni mica ,eh !!!

Crec que la maledicció dels tòtems ja està trencada..... ó NO.

Hola amics !!!

la sortida d'aquest diumenge va ser del tot rarísima, va començar amb mal regust i finalment es va arreglar força la cosa.
La prediciió del temps de bon matí era aquesta:

Així pintava la cosa.
Dues colles quedavem per anar a fer una bona ruta. En total uns dotze bikers vaig contar entre senglars i cargolets, més alguns simpatitzants.
Una colla de tronats beteteros, únicament es poden tirar als camins amb un dia així.
A les nostres files recuperavem a Víctor, sortit de lesió. Un cop reunits a un punt neutral entre Arenys de Munt i Sant Cebrià, comença la pujada en colla i no triguem gaire en parar a posant-se equipació de pluja,estava clar, avui ens mollariem...jajaja, no calia ser molt llest, alló es veia a venir...

Arribats al creuament de Coll Senís, tres senglars anavem un xic despenjats, i davant del dubte , no sabem si havíen baixat directament a Vallgorguina ó pensaven fer més volta abans, així que primer tirem dret. Després veient que no veiem marques de rodes ,girem cua. Volem recuperar el contacte per móbil, nomès tenim un, i amb l'humitat no hi ha manera, en Víctor, ja amb males sensacions desde principi de ruta, diu que torna capa casa, els altres dos, Rafa i jo, recuperem ruta, peró no sense abans avisar de que anem per lliure, no volem fer esperar a ningú sota la pluja. Són molta colla per pasar fred a la muntanya parats.
Un cop a Can Virgili ens arriben reforços, més senglars, en Dani C.,Òscar i Toni, han sortit a trobant-se. En Joan, ens informen que també havia girat capa casa.
En Toni, era la primera sortida amb nosaltres, pero s'ha mimetitzat de senglar perfectament...
A partir d'aquí, la sensació era de sortida fustrada pero....Després d'una trobada amb amics Macumbikers !! (un salutació companys !) vem decidir rematar el dia, teniem ganes de bici ,qué cony!

sortim a la crónica dels macumbikers,aquí sota.
http://los-macumbikers.blogspot.com.es/2012/10/btt-montnegre-2011-en-estado-purosalida.html

Així que erem 5 i vem tirar capa els tòtems, els vem trobar, vem gaudir d'ells, uns 6 ó 7, no recordo.
Son bastant curiosos i de veritat que fàcils de trobar.
Formen part d'un complexe d'estiu pels nanos. Un cop allà vem baixar a un camp de fútbol de xespa que tenen més avall i allà comença la sortideta més pro.
Agafem el gr92 de pujada molt forta, i bastant técnica fins arribar a la pista, just davant del restaurant Can Pradell, després tirem capa la creu de Rupit i comencem a enllaçar una pila de corriols, que ens fan oblidar que ens anem mullant ,jejeje.
Gaudim com bojos d'un terreny moll,sense gaire fang i amb catifes de fulles muticolors.
Arribats a Arenys de Munt fem la tornada per carretera fins a casa.
Resum de la sortideta

52 km i 1300 metres desnivell acumulat pels perduts i un xic menys pels altres tres.

Al final, hem trencat la maledicció dels tòtems, però no del tot, en Juanjo el tenim a punt d'operar dijous, Andrés recuperant-se afortunadament d'un descosio, Víctor moralment vingut abaix, no vindrà aquest diumenge a l'open, en fí, que no sé si s'ha trencat el malefici, la veritat.

El nou incorporat Toni, al menys va poder gaudir d'una bona sortida i va semblar molt satisfet amb l'aventureta.
Així que com ja diu en Xavi de bttamunt, això s'ha d'arreglar....L'important es que ells per una banda i nosaltres per un altre, vem fer ruta. No va ser el mateix...però...
Ja tindrem temps de fer més!
Us deixo amb més fotos. Realment vaig disfrutar força, tot i no trobar-me gens fí, anava amb barretes de ibuprofeno, peró vaig pensar que després de liar-la amb xavi, no podia faltar.
Agrair als tres elements que van decidir anar a trobar-se amb nosaltres i deixar el grup principal, i es que això es el que tenim, i això es el més gran, si un cau, anem tots junts a l'hospital i si tres es perden del grup, doncs ja heu vist que fan !!
Ens veiem diumenge.

En Toni. Un primer cameo, però jo diría que no serà l'últim. Ja hem entrat en contacte amb el seu mànager. Es un bon fitxatge, però s'han de posar d'acord les dues parts. Potser en els propers mesos....Una abraçada Toni, ja saps on som. Fins diumenge !

Un dels put..., full dir, un dels 6 ó 7 tòtems de Vallgorguina.

que consti que ja eren a terra, eh !!

Al final, d'un dia de quedar-se acasa per pluja, vem fer un matí molt especial. bbééééééé !!

Dani, aquest no et serviria de PUNCH, no aguantaria....jajaja

cliqueu aquí per descàrregar i veure totes les fotos sense modificar

https://picasaweb.google.com/102315543883477450075/TOTEMSVALLGORGUINA

Finishers !! d'esquerra a dreta, de dalt a baix, Juanjo amb la pota xunga, Dani V., Sergio, Rafa, Carlos M., Andrés,
Dani C., Òscar, Jordi i Joan, que no el trobareu a la foto, però va ser el primer en arribar.

Moments de "tensió" abans de la sortida. Ala zona VIP, envoltats de cracks....,

Hola amics !

Nois, A aquesta no es podia faltar. Tot i tenir baixes, 8 senglars fem els kilómetres d'escalfament que tenim desde Sant Cebrià fins Arenys de Munt. Menys mal que s'ha endarrerit l'hora, tot i així es nota que el fred serà protagonista.
Només 14 hores abans, havia caigut el cel a sobre del maresme, en pocs minuts va caure tanta aigua que per la riera de la sortida de la marxa, corrien cotxes avall !.

14 hores més tard, per aquí, pasariem nosaltres en bicicleta.

Per la nit, després de pensar en com estaria el terreny pels ciclistes a l'endemà...deseguida vaig pensar en la de gent que li tocaria anar a repasar el marcatge de bona matinada amb el fred que faria. I així va ser, chapeau companys, que sabeu que els participants us reconeixem la feina.

I anem ja per feina, allà erem a la sortida, un Dani V. en forma ,que encara no se sap com, va sortir del llit un dia de fred per anar en bici !!, va estar tentat d'anar a buscar els xurros peró finalment allà estava...

Sergio, el cachondeo fet ciclista, la seva segona pedalada, no sé si gaudeix ell més de la bici ó nosaltres d'ell, jajaja.

Andrés, acabat de cosir feia 6 dies, anava a a provar, segurament a la curta, però la majoria de gent no estaria allà en les seves condicions, però ell es diferent... Recordo fa quatre anys, jo deia a una crónica que ell era el més biker de tots...doncs 4 anys més tard ho continuo dient.

En Joan, es veia concentrat, amb ganes, sabedor que coneixia el terreny, el circuit, bona machine a punt, la pole, sortiria a cent, al davant i a disfrutar campió !

En Rafa, aquest no falla ni una, ni sortida, ni cursa, no el busqueu mai al davant, però jo no dubtava que faria la llarga, després d'acabar la Montaltbike el pasat gener, l'he vist fer una evolució de finisher de llarga distància, Monegros, Cabreres,etc, que ara ja no el para ni cristo.. estás que te sales.

Òscar i Dani C., dos peaso bestias de la bici, un per l'altre son dos malalts del tema, simplement anar amb ells per la muntanya es pasar-ho bé a la força. I nomès em falta un dels participants, però no està bé parlar d'un mateix.

Ambient previ a la sortida.

Abans de la sortida, saludem a la gent de Muntbikes que ens donen una bona rebuda, a cares conegudes, a Toni M, seguidor del bloc conegut del diumenge anterior a en Carlos M., al que jo encara no coneixia,peró que ja havia vingut a alguna sortida amb nosaltres, a Àlex i també a Lukas, un saludo mákina, seguro que hiciste un tiempazo.

Un cop donada la sortida, primers metres pel sorral de la riera, costa arrencar, i tal com preveia, el nostre grup de senglars s'estira.
Era coneixedor que Andres i Sergio anirien a la curta, la resta a la llarga, peró decideixo anar a un ritme propi que em vagi bé, i ja veurem. En Joan s'escapa al davant i jo em quedo amb Dani i Òscar.
Als primers kms es fan els primers taps , ara ja sé perque eren....

He rebut aquesta foto, es l'explicació al primers taps de la cursa. Tothom volia donar un cop de mà.

No parlaré masa del circuit, doncs esta penjat en wikiloc i per tot arreu. La primer part era com la Cebrianenca, però al revès, així que la coneixiem força.
La sensació tèrmica era del molta humitat i molt de fred. Primers kms i ja vaig solet, no vull apretar més, faria la llarga com sempre i miraria de no baixar el ritme. El terreny estava "al dente", el sauló havia fet la feina i el terra estava moll, però no impracticable ni molt menys.
Veig l'esquena de dos cargolets, En Xavi i en Gabriel, ja a la Creu de Canet, baixo a roda d'ells fins Sant Iscle, i al primer avituallament em despedeixo d'ells. He pres la decisió de no aturar-me, m'ha costat molt treure'm el fred i si paro em costarà posar-me un altre cop. Ja portava de tot, així que endavant ,total portava uns 12 kms, només dels 42 de la prova.
I així anar fent, molta pista, bones rampes, totes conegudes pels senglars.
En arribar al segon avituallament , veig a un senglar, Dani C. ,barallant-se amb la catifa del xip i alló que no pitava !!! jajaja, enfilem baixada capa Canyamars, ens dur capa un microclima especialment fred, noto mal de coll, pujada de bufanda de coll, l'aire es molt molt fred.
Al moment veig que allá están dos senglars més, Dani V. i Òscar !!! aquí ja m'animo més, quatre en colla a més de mitat de cursa, perfecte !
I ja no ens vem separar fins al final, a Òscar el vaig veure sobradisim de força, però estava clar que volia disfrutar de la companyia també.
Abans d'arribar al Pou de Glaç , fem les "pujadetes" que ens duran capa la creu de Rupit, peró abans d'arribar, a la dreta, i agafem el camí amagat.
Farem un referendum, mirarem de declarar-lo patrimoni de l'humanitat.
Previa aturada a posar la cadena, que m'havia saltat, comencem a baixar-lo donant-me ja la sensació de ser una sortida nostra habitual dominical, de fet , sense saber-ho, el diumenge anterior pasàvem per allà a la tornada dels totems.
Molt ben triat aquell troç, dona la sensació d'acabar la cursa amb bones sensacions, gaudint al màxim.
Arribada en grup i ens trobem amb Sergio i Andrés que ja havien arribat de la curta. Sergio estava saltant d'alegria, a la bossa d'obsequis havia un pot de gomina XXL. !!
Ara ja podem menjar la botifarra, que per cert , estava de conya !!

Un pot de GOMINA de kiloooo, l' obsequi que més il-lusió li va fer a en Sergio.

El moment de l'arribada m'agrada moltísim de sempre, quan veig que estem tots bé, sense incidents i comencen els riures i les anécdotes del dia.
En Juanjo, acabat d'operar de la cama, també ens havia vingut a rebre, va voler ser-hi allà amb tots, un detallazo campeón !.
Ja només quedava Rafa per arribar. Havia tirat a la llarga, estaria al caure.
Anem saludant a gent coneguda.
Recollim tots la bossa d'obsequis, una samarreta xula, caldo per fer sopeta i cosetes de neteja que sempre van bé.
I Rafa ja arriba !!!! finisher !!! ja hi som tots !! oeoeoeoeoeeeeeeeeeeee !! la festa senglar ja es complerta, ja podem fer la foto de finishers que veiu dalt, la primera de totes.
Un altre a la saca .

Taller de reparacions.

Es sortejaven cosetes, una bici, algún navegador i ves per on, que algún senglar va llepar !!
Aquí el tenim, un POLAR espectacular, a la saca !!

A sota, María, fent entrega del POLAR a Dani, davant carpa de Munt Bikes.

Més coses a la saca !

I això es tot socis. Nomès queda felicitar a tots els participants i enrecordar-me dels senglars que vaig a trobar a faltar com sempre. En David, que quan llegeix això es deu tirar dels cabells, sé que "se muere de ganas "....però li es imposible. A en Carles, aquesta li hagués agradat i d'altres que per una cosa ó un altre no han pogut venir, MIguel Angel, surt de treballar diumenge al matí, Dani G, liat amb preparació de trails, a en Víctor, que dues setmanes abans ,segur que hauria estat a la sortida...etc.

I de l'organització.... que diem??

Doncs, que la segona edició l'heu bordat nois !, molt millor que la primera.
Que ja sabem que heu tingut feina afegida, amb una meteorologia que ha donat feina extra, tot i respectar el dia de la cursa, ha esborrat hores abans part del marcatge i tot i així , l'heu solucionat posant, el que s'ha de posar en aquests casos, treball i ganes.
Circuit distret, predominant la pista, peró ficant corriols, es el perfil de cursa que personalment més m'agrada, tot i que aquest es un tema del que es pot parlar molt i finalment ningú es posa d'acord,jajaja
Una bona bossa d'obsequis, bons sortejos, bons avituallaments, bon ambient, i un preu per la cursa moderat, molt bó en relació qualitat-preu.
Així doncs felicitar de part de tots els senglars a l'Arnau, a en Vicenç, Martí, Jordi R., Roger, Emma, Maria i en definitiva a tots els que l'heu fet posible, que segur ens deixem moltísims.
I ja val potser d'ensabonada, no? !! VOLEU ALGUNA MOTIVACIÓ EXTRA?????? ALGUNA SUGERÉNCIA PER LA TERCERA ???

Doncs allà va.
No hem vist cap nen en bicicleta per tota la vila !! A Arenys de M. no van en bici els nens petits?
aaaaaahh ! que potser no els hi veneu bicis ....
Un cop surt tothom, una volteta pels menuts per quatre carrers de la Vila asfaltats, seria ja la Ostia en patineta, ja seria un OPEN OPEN OPEN i la FULL PARTY.
Nomès es una sugerència d'un tocacollons.

Fins un altre !!

Jordi

JABALÍ BIKERS

11 NOVEMBRE (on road)

7:15 meeting point, sortida de la prova cicloturista desde el Nou Camp fins Sitges (carreteta tallada als cotxes).

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA- NOU CAMP (BCN) - SITGES.

La tornada.... estem en contacte, ja veurem que decidim, peró tenim el tren per tornar, peró tenim les bicis també per tornar, així que... Quina por que em feu aquests flaqueros, cabrons ! ja em veig fent 200 kms !

En Joan, no va faltar a la cita de Sant Celoni. Deixant el pavelló en alt.

Hello bikers !

Pasat diumenge, dia 11-N, mentres el gruix senglar anava direcció a Sitges onroad, per fer una ruta de 115 km, un membre del club, en Joan, feia una incursió a la Montnegre Btt, de la que jo mateix vaig gaudir amb ell, l'any pasat i puc asegurar que el recorregut tenia garantia de ser un éxit, doncs aquella part del Montnegre es preciosa i en aquesta época de l'any, encara més.

Uns dies després he remenat a blogs i he trobat fotos, i no es pot deixar escapar l'ocasió de publicar-les, doncs la prova té el seu mérit i veure els colors senglars d'aquest petit club d'amics, representats entre tants megaequips semi-pros, es motiu d'alegria i bé es mereix una crónica d'imatges per ensenyar el "bitxo".
Aixi que tot i ser dissabte, les 8 del matí, aquí estic picant tecles perque sino publicaré això 3 setmanes més tard i ja no tindrà gràcia i es que això del temps, va com va, ja m'gardaria tenir més, però millor no queixar-me, es questió d'organitzar-se.

Així que ..."va por tí , maestro ".

37 km amb 1.230 m. desnivell
IBP 120

Felicitar a l'organització que pel que he llegit va estar molt bé i van fer més de 500 inscrits, que es la mida idónea per aquest tipus de proves. A vegades excedir-se les fa morir d'éxit ocasionant problemes de molts tipus. També per les nombroses fotos penjades, cosa que tots els participants agraeixen molt.
I com no ,felicitar a en Joan, que ja té un altre pel dilatat curriculum betetero !!
A reveure.

M'encanta veure, el futur de la btt, aquests s'han de mimar molt.

Imatges espectaculars, el terreny afavoria la feina dels fotógrafs.

Ànims jabalíiiiiiiii !!!

Aquest diumenge 18, fem la ruta de les cales, on road, amb uns 30 participants aprox., liada per David, un senglar molt inquiet !! després d'encadenar varies de flaka, tornarem a les burrites, que ens troben a faltar...jejeje. No es pot ser a misa i repicant...tot i que sempre es fan incursions ocasionals clandestines. ah ! perdó, que aquí ningú entrena, m'oblidava !!
Aixó sí , a aquells que us voleu unir al grup, que darrerament sou alguns i això ens agrada....ho podeu fer mirant les sortides al xat, però penseu que darrerament hem sortit molt seguit i de larga durada i alguns membres van/anem afluixant alguns diumenges per allò de donar peixet a les familys. Com sé que m'enteneu, canalles !!!
Peró us puc adelantar que dissable 24 hi ha sortida flaka non stop al poble de Montseny i diumenge 25, btt del divertit, on podeu venir aquells que voleu, crec que s'anirà a jugar a can jalpí, a les tirolines....que s'acosten les 3 hores arenys de munt i alguns senglars volen ficar el "morro" aquest any. adeuuuuu.
Així que, aquí no para la música.
Ah ! i si voleu ,sempre teniu l'opció de dir que ara ja fa fred per sortir en bici, que queda molt sensata i madura però que es ......FALSAAAAAA .
Us adelantem desde aquesta pàgina que aquest any, la challenge Barcelona, es veurà endurida força, doncs serà campionat d'Europa de mitja distància, i que no seria "gens difícil" que acabés pasant per Sant Cebrià de Vallalta. A la web oficial no posa res encara oficial, però el riu ja sona.
Així que vinga !! a entrenar tots per la zona nostra i a parar als comerços del poble a deixar calerons...jajajaja adeu !!!

Dos campions, abans de la sortida, fent equip per parelles.

Moment de la sortida, la parella aguanta la bici, mentres el company còrrer a per ella.

Hola amics :

Per aquestes terretes, el fred ja apreta de valent i a primera hora els termòmetres ja volten els 0 graus.
Ahir dissabte els senglars ja van fer la seva feina betetera, vem anar per la zona de Canyamars, els meus dits encara ho recorden, quin fredddddd !!!!
Diumenge era dia de donar suport a Òscar i Dani C., tots dos farien parella, farien equip, a les 3 hores d'arenys de munt. Un circuit divertit, amb baixades técniques i pujabaixa trencacames.
Unes 85 parelles inscrites, cares conegudes, clubs, carpes, rodets, cases comercials, xips, es respirava ambient biker per tot arreu.
Molt ben marcat i el terreny en inmillorables condicions. Dies abans havien voltat per la zona i alguna baixada eterna perillosa havia estat millorada per l'organització, inclús posant alternativa fàcil. Molt Bé , per aquesta gent del cc arenys de munt. chapeau.
Resumint, membres del team vem ser-hi nomès per gaudir de l'ambient i fer claca.
Jo vaig disfrutar molt fent fotillos que serveixin de record i voltant per tot el circuit, amb Joan, Andrés, Rafa...Fer menciò a la resta de companys que via whatsapp es van interesar per l'evolució de l'event.
Feien una volta cadascú al circuit d'uns entre 13 i 16 minuts i després feien el relleu. Van donar 6 voltes cadascú, finalitzant la prova sense ensurts i molt satisfets. Sense fer ni un viatge a veure les classificacions, com ha de ser. Aquesta es l'explicació de perquè gaudeixen tant...
Així doncs, felicitar als dos, de tot cor, pel vostre finisher, per col.locar els nostres colors amb la nostra filosofia, entre teams semi-pros, teams sponsoritzats, i aportant una mica de pes, d'alumini a la prova... doncs alló semblava un pase de bicicletes de carbono de 29 ",jajajaja. No canvieu mai, cabrons !!! (amb carinyo).
Bé, i aquí teniu una mostra de fotillos meves, a l'enllaç trobareu més.
Salutacions per tota la gent que hem saludat de l'ambientillo, no diré noms per no deixar-me ningú, però vosaltres ja ho sabeu.
Arnau, Alex, Carles, gent coneguda, us podeu trobar per les fotos de picassa a l'enllaç.
Fins la próxima ....nosaltres ,tot i el fred continuem donant pedals !!!! See you.

MOLTES MÉS FOTOS AQUÍ

Aquí hi ha nivell, nois...

M'encanta aquesta instàntanea. Vigila el capppp !!!

Petita baixadeta....

Es el moment de l'arribada, no sap que la càmara està fent la foto...pero...AIXECANT RODAAAAA !!!

Al final, pujada al pòdium, la petitona, al calaix més alt.
FELICITATS SENGLARS !!

MÉS FOTOS DE LA CURSA AQUÍ

Una semaneta abans de nadal i tots els compromisos familiars, bona data per juntar-se un any més, la colla de senglars ciclistes. No sortim a la foto tots els que som, però sí, tots els que hi erem. BON NADAL A TOTHOM I FELIÇ QUART ANIVERSARI SENGLARS !!!

Ahir tocava trobada de les families senglars, per cel.lebrar dues coses, per una costat, el Nadal i per un altre i al mateix temps, que fa quatre anys que per aquestes dates es va iniciar aquesta aventura, barreja d'esport i amistat, a la que no li veig final, doncs als membres ja habituals del club, mica en mica s'afegeixen cares noves que sense entendre masa on es fiquen, acaven formant part de la "secta".

Al sopar faltaven cares conegudes, alguns per motius familiars, d'altres per compromís, i tampoc hem d'oblidar que la crisi ens toca a tots, del primer a l'ultim ,a excepciò dels banquers...jajajaja.
Tenim senglars que s'especialitzen en proves, d'altres venen menys perque per motius laborals son lluny nostra, però durant l'any sempre hi ha un moment en que coincidim i formem part del mateix equip.

Final del 2012, es moment de fer balanç.

En quant a l'esportiu, cadascú amb els seus objectius, simplement fer sortides en colla durant tot l'any, disfrutar de pedalades varies, proves de running com maratons, trail running, sortides en flakes especials de molta dificultat, aquí no ha faltat de res. Ens podem donar per satisfets, hem lluit el bitxo senglar per allà on hem anat amb la nostra filosofia d'acabar les proves i sobretot disfrutar en equip.
Com organitzadors, hem fet la nostra quarta "cebrianenca", consolidant-la al calendari betetero i rebent molt bona opinió de l'aficiò a aquest esport. Els darrers incorporats a l'equip, venen rebotats de fer-la i veure que a casa seva tenen una colla amb la que compartí sortides d'una forma més amena que fer-ho en solitari.
Estem molt contents d'haver-la deixat en el punt més alt, amb els mitjans amb que es fa, un esforç d'hores i dedicaciò per part de molta gent que serà difícil de mantenir, doncs no ens hem vist recolzats, ni reconeguts, com creiem hauria de ser. Pero això segueix, i ningú ens aturarà, nosaltres no necesitem de gaire cosa més, que ganes de donar pedals.
LLuny d'interesos econòmics, si no tenim il.lusiò per continuar lluitant contra murs i parets, simplement millor deixar-ho estar, ja s'ho faràn...
I donar la benvinguda a nous senglars, a Juanjo, actualment lesionat per una caiguda, et desitgem et recuperis aviat. Dir-te que fa poc que vens amb nosaltres però que sembla que fagi molt de temps, doncs t'has enganxat a la secta amb força, monegros, cabreres, open muntbikes, i no et perds una sortida.
I també a Joel, que tot i encara no lluir els nostres colors, ja has caigut a la droga i a tú ja no et desengantxa ni Cristo. Bon Nivell biker, i es nota que disfrutes, canalla. Sentireu parlar d'ell al blog, ja veureu.
En Carlos M i Toni M també han fet cameos darrerament amb nosaltres. Records desde aquí socis.
I felicitar també a Òscar i Sandra , perque el 2012 ha estat especial per ells, no tots els anys, un es converteix en papi. Un altre senglar que babeja ...

Pel 2013....

El millor desitg es que tinguem salut per tots, principal.
Qui tingui feina.... que la conservi i a qui li falti, que la trobi !!!!!
Ens toca a tots, a uns menys , d'altres més, a veure si podem fer que els diumenges siguin la vàlvula d'escapament als problemes, i que les sortides, esmorzars i proves, fagin volar els problemes de tothom durants unes hores, si més no.
En quant l'esportiu, tenim de tot, potser pedalades... penso que cauràn menys en general, doncs ensumo que o baixen preus, o es resentiràn moltes. Però la gent nova vol ser protagonista de clàsiques com monegros ,cabrerés, etc.
Ensumo que proliferaràn cada cop més, les sortides muntades per les colles amb esmorzar inclós, ja s'està veient cada cop més.
Hem afegit la carretera al menú senglar desde fa poc, així que de ben segur tindrem reptes en forma de sortides organitzades, QH, Covadongues, etc. A lo grande, sense mariconades...
Segurament tornarem a sentir parlar de maratons i enguany també per primer cop, molt probable que es fagi una incursió a una especialitat per la que no tenim ni equipaciò !! M'estimo més no parlar d'això gaire, no sigui que s'espalli, com els hi pasa als actors, però serà un repte important, sense subte i la cosa va calenta.
Sempre he acabat tot el que he començat, millor ó pitjor, però potser al seguent balanç anual ja no pugui dir el mateix...
I res més, gràcies a tots els seguidors i us desitgem
BONES FESTESSSSSSSSS

Un any més, excepcional el tracte rebut a Don Corleone de Calella.

No podien faltar detallets per tothom, calendari exclusiu senglar !

I per totes les "jabalinas", una mica de svarovsky, per les facilitas i la paciencia que demostren amb nosaltres.

De la festa posterior, no publicarem fotos del whatsapp, perque son privades, pero em sembla que Calella a l'hivern, ja no estava tan fred, jajajaja

A la porta del restaurant, filosofia pura....

Algún senglar després de sopar van anar a fer uns llargs a la pisina, Calella encomana ambient de tris, ja sabeu....

SORTIDETA MATINAL PER FER GANA....

PUJADA AL TURÒ GROS, BAIXANT ABANS PER FUIROSOS, SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE, TORRE GUAITA, SANTA MARIA DEL MONTNEGRE, CAN PALAU I CAPA CASA....

Al Cim del Montnegre 773 metres. Rafa, Joel, Víctor (estava pocs metres avall), Dani C., Joan, Jordi, Òscar.

Com que fariem a la nit el sopar, adelantem sortida a dissabte. Aniriem a esmorzar a Sant Martí del Montnegre. Jo sortiria mitja hora més tard, així que aniria directe a la seva trobada .
Agafo el camí més ràpid i arribo en un ahora i mitja a Sant Martí, ells estaven a poc d'arribar, doncs com ja haviem quedat estaven fent temps endurint la ruta baixant als llacs primer.
Per fer temps vaig visitar l'esglèsia de Sant Martí, te nassos la cosa, encara no havia parat atenció, amb el que em va a mí això del romànic, història, les pedres en general....
Tot va sortir rodó, doncs vem ser 7 bikers a sant martí i desde aquí vem atacar el Turó Gros pel dret.
Us descriuré la ruta , Sant Cebrià, pujada per torrenteres a Tres Termes, arribada fins Can Benet Vives, baixa als llacs i pujadeta fins Sant Martí.
Pujada al Turó Gros, i baixada per trialera coberta de catifa de fulles seques fins el "baby tree". Baixada d'escàndol per can palau i can ginebra fins carretera de sant Iscle i fí de sortida.
Prop de 40 kms, peró ruta prou exigent.
L'ambient inmillorable com sempre, amb l'incorporació de Joel, que estava acostumat a anar sol i que cada sortida descubreix nous paratges d'aquest parc.
No gaire fred per l'epoca de l'any que som.
i ja estavem preparats per la nit !!!!

Abatut el roure centenari monumental per les nevades, s'ha plantat un altre. Bona iniciativa. Aquest roure, nosaltres ja no el veurem, de fet ara ja no es veu gaire !! jajajajajajaja

Sant Martí del Montngere

Església Sant Martí del Montnegre

El lloc és esmentat el 1022 i l’església fou inicialment la del castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia, a més, Fuirosos, la Batllòria i Gualba (baronia de Montnegre)

EXITO en la 1ª ruta de las calas!!!

MARATON ORBEA MONEGROS BTT 2012

CABRERÉS BTT 2012

FESTA DE L'ESPORT

CORRIOLS,CORRIOLS,CORRIOLS

DISSABTE, DAVID I LAURA ....

ALPE D'HUEZ & GALIBIER

PEDALADA D' OR (SANT CELONI - CREU ROJA)

PANTÀ DE SAU, TAVERTET, CANTONIGRÓS, L'ESQUIROL..."

SANT CEBRIÀ- COLLSACREU- TURÓ DE L'HOME

JA SOM AQUÍ UN ALTRE COP !!

TROGLODITA 2012 (LA ROCA DEL VALLÉS)

BUDÚ AL MONTNEGRE

EL BAUTIZO DE FRANCISCO

TROGLODITA -LA PELICULA

TÒTEMS DE VALLGORGUINA

2 OPEN MUNT BIKES BTT 2012 (Arenys de Munt)

MONTNEGRE BTT 2012

3 HORES RESISTÈNCIA ARENYS DE MUNT

IV ANIVERSARI JABALI BIKERS - SOPAR NADAL