Quantcast
Channel: JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ
Viewing all 91 articles
Browse latest View live

Bye Bye 2012, Welcome 2013 !!!

$
0
0




Recull d'imatges, Santuari, Collsacreu, llar de foc, 42 kms, bona teca, adéu 2012 !!!

Hola bikers, seguidors i resta de  patidors :

          Avui diumenge dia 30 desembre, demà diem adeu al 2012.
          Així que tocava sortideta biker en colla,  molta colla, aquest cop, convidats per la gent del c.c.MuntBikes a fer una bona ruta i tancar el tema al Restaurant Collsacreu.
          No podiem faltar, capa allà que  anem uns deu senglars, més la colla de munt bikes, crec que erem més de trenta, segur.
          Pujada capa el Santuari del Corredor fent petits reagrupaments, primer a la Creu de Rupit i voltetes, moltes voltetes a bon ritme i corriolets per tots gustos i colors abans de baixar capa Collsacreu on ja ens esperàvem riders de flakes que també es juntaven a la festa i més beteteros que havíen triat una ruta una mica més suau.
          Bones seques amb botifarra per compensar els corriolets, sorteig de detallets per part dels anfitrions, (Pinarellos, 29", Polars, etc), en fí, el "normal" d'aquests events...i capa casa que això segueix.
       Hem gaudit molt tots plegats, felicitar per la iniciativa a aquests companys d'Arenys de Munt que ens tracten tant bé  i saludar al senglar lesionat Juanjo, esperem tornis aviat. Esperant esperant, tot arribarà.
       També records perla resta de senglars, que tot i ser un bon grapat avui, sempre es troba a faltar als ausents. Bom Any a tots !!!

Es questió d'esperar, tot arriba...

Avui destaquem la participació de Joel, que ja ha lluit per primer cop els colors del bitxo. El que no sabia es que pel matí havia estat presentat ja a la Casablanca pel Black Presi.

- He's the new biker  for Jabali Biker's team.  So, Welcome Joel !!! Yes, We can !

Deia el Presi als mitjans allà reunits....al mateix temps que feia entrega d'aquest record a penjar a la White House.

 Presentació oficial de Joel a la Casablanca. Forma part del nou  paquet de mesures contra la crisi económica mundial.



Al final arribem a casa amb 42 km fets desde casa, que per ser sortideta nadalenca ja està prou bé. Als primers 20 kms ja portàvem 900m. de desnivell positiu, tots contents doncs.
He fet el que he pogut amb el material, tinc la càmara de fotos espallada, i això es el resultat d'agafar la Hello kitty de la meva filla...així que els reis crec que hauràn de pasar pel Mediamarkt aquest any....
Gaudiu el Cap d'any i aneu al tanto amb els cotxes que us vull legint cróniques el 2013.
Segur que aquest serà millor que el pasat i sino es així, farem perque ho sembli ....
Salut i pedals !!!


Aviat a tornar tothom al "LIO". Aquests de Movistar cada dia més enredats...
A qui em recordarà ?
.


- Aixoooooo, per la crisi del 2012 i la del 2013 de pas !!





SORTIDES PER TOTHOM !!

$
0
0
SORTIDA BETETERA A OLZINELLES

Al davant de Can Eladio, a Sant Celoni, esmorzar per trobar forces per la tornada. Ruta exigent pasada per aigua....

Hola bikers, aquest finde jo no podia compartir sortida llarga per motius horaris, es preveia masa llarga.  Així que set senglars feien sortideta habitual prou llarga i amb intensitat com per meréixer menció a la page jabata.
Gràcies a Joel, tenim constància, aquí tenim el seu material gràfic i la seva crònica. Potser hagués estat més divertida narrada per algú que hagués vist la seva interpretació personal de com ha de fer-se un corriol en btt, diguessim que sembla que haurem de posar guardarails als corriols...jajajaja.
Bé, que tot sigui això i tinguem humor per explicar aquestes anécdotes, al final son riures a les sobretaules.... Vinga Joel, un mes de senglar i ja estàs pujant al ranking, tú ja m'entens...
Us deixem amb la crònica !:

La sortida pintava bé. Bona temperatura segons el part meteorológic de la tele...
Una bona colla de set bikers tirem capa la muntanya.
Pujada per Sant Iscle, mixta de corriol i pista, cap a Can Paraire i continuem capa vallgorguina, Olzinelles i Sant Celoni, a menjar pollastre a Can Eladio, passant abans pel convent d'Olzinelles i el pou de Glaç. Per cert, aquests antics no van trobar un lloc millor per posar el punyetero pou, quina rasca !!
Temperatura molt baixa, dits tiesos i el terreny , ideal per btt.!!
I del pollastre...que dir del pollastre ???
Us adjunto fotos com homenatge. 
El que no sabiem nosaltres es que la tornada seria tant divertida, primer unes gotes i arribats a Vallgorguina, alaaaa !! a ploure fort, fred i pluja, ja ho tenim tot !
I just a l'enfilar pista aball, un accident del menda va donar el susto al personal, per sort no va ser rés. Alguna marca de guerra i poca cosa més, això sí, tots reien veient-me fer escalada per tornar al camí.
Qué pasa? Cadascú es baixa de la bici com vol ,no?
Aquest senglars son bona gent, si et fas mal la cosa va seria, pero sino ha estat rés...la trencada de pit es total, encara els sento ara desde casa meva com riuen els so...
En fí, baixada amb remullada total, i arribada a casa, xops peró contents. Espero us hagi agradat.

JOEL  -  JABALI BIKERS 

Feia temps que no es feia una visita a can Eladio, ja estaven avisats...

Pujada desde Sant Iscle

Convent d'Olzinelles.

Aturada de reagrupament. 7 bikers que no tenen por al fred de gener, Joan, Òscar, Rafa, DAni C, Joel, Víctor i en Dani R., un amic de CArles que es va incorporar a la sortida.
Tampoc feia tant de fred...

SORTIDA DE FEISBÚ DEL SENGLAR SUPERDAVID
LLICÀ D'AMUNT - SANT MIQUEL DEL FAI

Aquí ningú para, i mentres uns senglars van a la muntanya, en SuperDavid participava a una quedada amb 23 flaqueros feisbukeros per anar a Sant Miquel del Fai.
La sortida desde LLiça de Munt i la previsió de temperatures.... gélides.
Així va ser, a les 8 meeting point, ben abrigats i capa amunt. Gent de molts indrets disposats a pedalar junts. Recordem que el darrer intent va ser la ruta de les cales i vem acabar xops i amb sortida a mitges, així que la cosa pintava com a mínim amb poooooooor.
Cares conegudes a les fotos, companys de grups amics, tots units per la mateixa afició, van completar un recorregut de 87 kms a uns 2 graus de temperatura i veien caure aigua neu !!!
Com diu David..  I love this game !! Us deixo fotis arribades a la redacció.
Desde aquí una abraçada especial a tots els coneguts, reconec a Carlos, Jordi López, Ester, Natalia, Susi i no em vull deixar una especial salutació al templario Rafaaaaaaa. No sabes como me alegro de verte de nuevo en activo.
Aquí us deixo amb les fotis, he mirat de tunejar alguna, per millorar i que es vegi millor.

Ayyyy !! DAvid, que bien acompañado te veo...canalla !! Bonita imagen de recuerdo.
Sin palabras. A ver , ¿ quién no se rie contigo !


Adiós amigos !! Hasta otra !!! no veooooooo


BATEIG DE FLAKA

Han hagut més sortides senglars en solitari, com jo dic, aquí ningú entrena...
Bé, i després de recollir informació dels companys i fer les cróniques pertinents...ara em toca a mí, jijijijijiji.
Aquest finde no disposava de cap matí llarg com per fer sortides d'arribada al migdia, com eren la sortida betetera, ni la quedada de flaques. Ja m'hagués agradat, però a vegades les coses no quadren com un vol.
  Peró tenia un bon motiu per sortir en bici....Tenia bici nova per estrenar !, així que, vaig fer una sortida rodadora a Blanes.
Objectiu, ajustar posició fins sentir-me cómode a la bici i anar rodant fins a Blanes i un cop allà, testar les sensacions de la nova montura pujant al castell, on a més a més, es gaudeixen d'unes vistes que m'encanten i dins de l'ermita que hi ha dalt, es pot gaudir d'unes pintures de Pilarin Bayés, que pels que no les heu vist, segur que no us deixaràn indiferents. L'interior de l'ermita decorat amb pintures d'animació infantil que a tothom li resultaràn familiars.
Bé doncs, apunt turístic al canto.... !!
De la bici, que dir ? Que feia temps rumiava compaginar la carretera amb la muntanya, que a poc a poc com sabeu, som molts els senglars que l'estem fent i finalment, JA TINC FLAKAAAA !!
No es una machine potser de gran qualitat, però m'agrada força i sí serà suficient per gaudir espero de grans aventures. Li esperen molts kilómetres !! molts paisatges i molts ports de muntanya, perque ho sento per ella, però a aquesta li toca pujar, doncs a mí m'agraden els revolts i les muntanyes.
Doncs no li queden reptes pel davant....
I res més, us deixo, dient que al bloc ja li es imposible cubrir totes les sortides,  jajaja, això no es bó, es bonísimmm, bona senyal, vol dir que el grup es de cul inquiet...dir-vos que tenim gent apuntada a la Montaltbike del 27 gener, que la Quebrantahuesos té tripleta senglar  apuntada, que també tenim un parell de tronats apuntats a Half Challenge Barcelona Maresme, aquest any campionat d'Europa i que per primer cop tindrà un desnivell de 1200 metres !!, que també caurà algú a la marató de bcn, i que mirarem de combinar sortides carretera i muntanya tot l'any perque tothom disfruti com més li agradi.
A reveure !!!!

Qué boniccccccc !!!
Millor no comentar-les gaire, les imatges parlen soles....


Jordi- JABALI BIKERS

ON ROAD (SANT CEBRIÀ-RIUDARENES-SANT CEBRIÀ) - MONTALTBIKE 2013

$
0
0
PRIMERES SORTIDES DE LA GRUPETA SENGLAR  SOBRE RODES PRIMES.




Petita gravació de la grupeta flakera al pas per Malgrat de Mar a la N-II.

Ruta d'anada de 40 kms, la tornada amb alguna petita variació per variar-la una mica.Total 87 km.
Isotóniques a Riudarenes  i bon xai per recobrar energies.
 
Hola followers:

            Com veieu, això d'anar amb guants d'hivern i envoltat de cotxes, fa que no vinguin ganes de treure càmeres de fotos sobre la marxa, amb prou feines vaig recte ....no s'hi val a badar.
            La veritat es que no sabia si fer crònica, sense material gràfic pràcticament, peró trobo que la sortida marcava un punt d'inflecció que ho mereixia. Així que he fet un mini-video dels que fa vergonya....i aquí tenim crònica !
            Mica en mica, els ferros i plàstics de rodes primes van entrant al team  i els senglars trepitgen també l'asfalt cada cop amb més força. En aquesta sortideta flakera l'unic objectiu era fer pinya i rodar una estona, al mateix temps fer petar la xerrada i comentar coses personals amb un bon esmorzar. Ja hi haurà temps d'entrenar, entrenar i entrenar, cony ! ànem a fer ambient ! FEM BASE, que es pretemporada !!!JAJAJA.
        Alguns més experimentats en el tema, d'altres estrenant montures, d'altres encara entrant i no es perden la sortida amb " bicis escola", la questió es fer kms i experimentar sensacions  diferents del mateix esport, el ciclisme.
          Ens juntem una bona grupeta, Andrés, Jordi, Victor, Dani c., Dani V., Sergio, Joan  i s'afegeix en Jordi R., company de Canet de Mar, conegut de muntbikes, flakero experimentat, "segur que sumes més kms d'asfalt tú, que tots els que erem allà "..., no dubte en venir a fer un volt amb nosaltres, simplement amb intenció de fer base i pasar una bona estona, ja va compartir una ruta betetera un cop i sap que anem més enllà de donar pedals, normalment deixem els ganivets a casa, tot i que algún atac sempre cau !!jajaja. La veritat es que no som gaire seriosos, s'ha de reconéixer... peró sortim a l'hivern, cosa que més d'un d'aquests pros, ho deixen per quan surti el sol....
           Anada de ruta amb la fresca, arribats a Sils, molta boira i 2 graus al canto, petits reagrupaments peró arribem ben juntets a Riudarenes, com ens agrada i ens donem un homentatge..... Safata de xai a la brasa i llom , que es desfeia veient un ganivet !!!  Jo havia portat algun gel i barrita antipájara, però ja vaig veure que no farien falta.
          Tampoc tenim fotos, podrien fer mal a la sensibilitat del bloguerillo lector... Ho patirem en silenci.
          La tornada, més llarga en kilometratge i amb ritme més viu, aquí ja va volar algún ganivet, sempre agrada, es la salsa que cony !!, peró sempre els reagrupaments obligats per finalment arribar junts , uns millor i d'altres....arribant....
         Segons Polar, mitjana de 26 km/h que ja està bé i 2488 caloriés cremades ,que estaria de conya sino fos perque em sembla que l'ingesta va ser superior !!!! Es el que té, quina grupeta !!
         A reveure, la setmana próxima, la setmana próxima, la setmana próxima, Déu dirà, btt ,flaka, running, jo que sé, però quiets segur que no ens quedarem ....
           
MONTALTBIKE 2013

Joel, negociant un corriol a la Montaltbike 2013

Dos senglars van anar a la cita betetera mentres d'altres saludàvem a animadores de carretera...Es tracta de l' Òscar i Joel. Ens vem trobar al poble per compartir refresc a l'arribada de les dues sortides i ens vem fer 5 céntims de tot una mica.
Aquesta clàsica de 40 kms amb quasi 1500 desnivell es per amí unes de les millor de la comarca. El que pasa es que tenim la zona molt trillada i aquest any en general no ens feia el pes fer-la, sense pasar a parlar de cap motiu més, doncs es de bon dir, que gaudeix d'una excel.lent organització i les rutes acostumen a ser molt maques.
Òscar anava tocat d'una gastroenteritis i Joel, més il.lusionat que mai !!,  un anava en bici a la prova i l'altre en cotxe, el cas es que ni es van veure,jajaja.
Destacar el bon estat de forma d'ôscar que el va portar a la posició 103 de la general, fent 7 minuts per sota de les 3 hores i en Joel 3h 34' que es un temps gens menyspreable si tenim present el desnivell, tot i que enguany ens diuen que no era potser tant corriolera com amy pasat i això va pujar les mitges, però per més que em diguin, el desnivell es el desnivell, i ja l'he tastada aquesta ...i s'han d'apretar bé les dents !!!
Enllaç a crònica d'Alex S. que va compartir ruta amb un jabalí . aquí 
I desitjar próxima recuperació al cent per cent d'en Carles, que estava inscrit però una grip inoportuna el va deixar fluix per afrontar la prova amb garanties.
I res més, fins la seguent aventura  !!!
maco, maco, maco...

Al rebufo !!

Felicitar a la Noe, aquest cop va pujar al calaix més alt !!!

CARNAVAL DE BTT A TORDERA (Ruta de les Valls)

$
0
0
Això es un Club Ciclista seriòs, amb una reputació i una dignitat. Carnestoltes corriolero a Tordera !!

A peus d'aquesta ermita vàrem trobar un missatge deixat pels ginetas bikers per nosaltres. Sorpresa !!!

Aquest es el track de 27 km que vàrem seguir, corriols, corriols, i més corriols !!

 Ja sóm aquí:

Avui pensant, he vist que aquesta pàgina va néixer al desembre de 2008, així que Déu ni dó la de tonteries que han pasat per aquí. Teniu un cercador a la dreta de la pàgina on podeu posar quansevol referéncia de cursa ó de població i trobareu cròniques antigues. Potser les sortides ben documentades son menys que al principi, però el que es cert es que són ara molt més nombroses que abans i més variades. Unes de pur oci, altres d'entrenament específic,unes de btt i ja altres de carretera.
Aquest cop tocava sortida a Tordera, seguint un track baixat de wikiloc.
Fariem la ruta de les Valls, quedem a les 8.00, tren a Sant Pol  i a Tordera en 30 minuts. 2 graus de temperatura i sensació de menys fred per la que anàvem preparats.
Ens juntem Rafa, Joel, Andrés, Joan i Jordi amb intenció de fer una ruta a ritme molt tranquil, gaudint de corriols i de paissatge i parant a fer fotos sempre que ho desitgem.
Sortida molt de tranquis, como en los viejos tiempos !!! jajaja

A punt de començar l'aventura.Estació de Sant Pol de Mar.

Full equip, Joel buscant solucions  a la congelació.

Rampes de l'ostia !!


La ruta comença a Tordera i ja tira capa la pedalada de Sant Genís de Palafolls, amb unes rampes de fort desnivell, però vem disfrutar moltísim, molt corriolera i sense una dificultat extrema.
Com dic jo , baixades de les que et fan sentir bó !! Arribes a baix i dius... QUE BÓ QUE SÒC !!
Apte per patateros per fer-les poc a poc i per beteteros per flow flow non stop...
Grata sorpresa,  ens trobem  a bikers coneguts de Calella, Edu, Dan i companyia.
Bona gent, igual de tronada que nosaltres...la gent normal està a casa amb la familia i no pasant fred a la muntanya al mig del bosc ! Parlem uns minuts i continuem la ruta, ells anaven a esmorzar i nosaltres aquest cop aniriem per feina, el temps era escàs aquest cop, havíem de tornar.

En aquesta pujada, donaven un pernil a qui la fés sensera a la marxa btt de Sant Genís de Palafolls. No haguéssim gunayat el pernil...Una pasada de pujada !! A la foto no s'aprecia del tot bé.


 Degut al desconeixement de la zona, era inevitable les aturades a consultar el GPS i més d'un cop una recolada a recuperar la ruta bona.
De tota manera, molt bé per Rafa, que amb el jipiese jabato va guiar la ruta amb paciencia i bon fer.
El terreny estava molt bé, les pujades fortes per esbofegar, però les baixades tècniques eren molt divertides.

Les ventades havien deixat més difícil la ruta.

Tota una sorpresa, coneixent les nostres intencions, aquests amics bloguerillos ens deixaven això a l'ermita de Sant Andreu.
 Arrribat a l'ermita de Sant Andreu ens trobem amb una sorpresa! El dia abans havíem publicat el track de sortida a la nostra pàgina. Així doncs era públic on aniriem.
Així que els nostres amics ginetas bikers , ens van deixar aquest paper a la porta de l'ermita.
Estava tant net que era evident portava pocs minuts en allà. Tot un detall amics !
Em sembla que si ens arribem a trobar, Antonio ens hagués portat a fer un bon "avituallament" i haguessim acabat la ruta ràpid, jejejejeje. Un saludo mákinas.
A vegades ens ficàvem en llocs tapats com el de sota, que ens feien dubtar si anàvem bé.
Jo pensava que sortiria Frank de la Jungla per allà d'un moment a un altre.

Això sembla un capítol de Frank de la Jungla !! Tordera ó la selva Amazónica....???

Les bicicletes no nomès son per estiu, aquest paisatge ho demostra.
Contrastos de colors i vegetació. Penso que es una zona per tornar-hi, tenim molt per explorar.

Aquest paio baixa tant ràpid que surt borrrós !

Entre burros anda el juego...
  Després ja tirem capa l'ermita de Sant Tou, aquí sota, datada del segle XV. Ja encarem per fer la enomenada ruta de les valls, d'uns 14 kms per fer passejades a peu. Bona iniciativa municipal.
Es aleshores quan ens dividim. Tres de nosaltres decidim fer la resta de la ruta del track i tornar en tren i d'altres deixar-ho còrrer i tornar per muntanya ja abans de fer-se més tard i de de pàs fer 20 kms més pisteros i a bon ritme.
Deixar tornar un tio sol no ens  feia gràcia, no per rés, tots tenim experiéncia, però .... però al anar acompanyat ja era una idea perfecte que feia a tothom content.
Arribem a casa uns amb 40 km, 27 dels quals beteteros i d'altres amb bora 60 amb més pista.
Tota una bona matinal de BTT com feia setmanes no gaudiem. Diumenge també va haver sortida on road , 80 kms, de tres senglars, Dani V., Sergio i Víctor i segur que van haver més de clandestines..., com he dit abans, es un no parar !!
Setmana próxima, dissabte, es garanteix sortida on road de 90 kms, 3 ports montseny, non stop, si el temps ho permet, aquesta ja per adelantat i  diumenge Déu dirà.
Queda obert el finde per tronats de tota mena.
Aquest cop Rafa, també va fer fotos, així que a la crònica només hi ha una mostra de totes.

AQUÍ TENIU LA RESTA DE FOTOS DE LA SORTIDA:

MÉS FOTOS RUTA DE LES VALLS TORDERA
 
QUE MACOO, QUE MACOO, QUE MACOOO !!!

DALT I SOTA FOTOS PROS !!


MÉS FOTOS RUTA DE LES VALLS TORDERA

Si el voleu fer, perque teniu enveja, sí, sí, l'enveja es així, culo veo, culo deseo...
Doncs aquí el teniu

TRACK



EL SENGLAR de  COLLCEROLA ATACA DE NUEVO !

Mentres nosaltres feiem el cabra, David, conquerint Bellvitge amb el nostres colors, ens envia aquestes fotillos a la redacció.
Junt amb en Jordi López es va marcar una rutilla Bellvitge -Parpers de 105 kms.
Aquí teniu la prova !!

No et tenim tant aprop com abans, peró sempre tens un racó en aquesta gües...

Un dels fundadors senglars, incombustible biker, està encomanant la febre biker per allà on pasa !! Montnegre abans, Hospitalet ara, burrita ó flaka, gas gas !
JORDI
JABALI BIKER

MARXA CICLOTURISTA PORTS DEL MARESME

$
0
0
Òscar, Dani C.,Andrés, Jordi i Dani V. Cinc senglars escapats de la muntanya per provar com es això de les rodes primes.  A veure que tal es  això de fer una marxa cicloturista amb ports de muntanya....

Uns 900 participants a la sortida. VIPS, famosillos, cracks i patateros, erem tots apilats. Gas Gas !!!!


Hola de nou, malalts :

         Un cop més els jabalis hem fet acte de presencia allà on es talla el bacallà, a la "pomada"... Aquesta era una cita un xic estranya per nosaltres, que hem anat adquirint bicicletes de carretera en els darrers temps. Al meu cas, fa un parell de mesos que la tinc, així que potser era una mica esbojarrat apuntar.se a una marxa amb tants kms i tant de desnivell.
         I la veritat es que va sortir força bé . Encara ens vem desplaçar fins la sortida en bici, per si era poc.
         La gent de Muntbikes s'ho va treballar molt el tema i un cop allà a linea de sortida tot feia pensar que seria una molt bona marxa. Les dues rutes van estar retallades i no es pujava fins dalt de tot del Montseny per la neu. A mí em va saber greu, però pujar per Mosqueroles tampoc era cap regal.
        Cinc ports de muntanya per la ruta llarga i tres per la curta.  Collsacreu d'anada i tornada, pujada Montseny per MOsqueroles, Parpers i Can Bordoi.
        Andrés i jo vem tirar capa la curta i els dos Danis i Òscar a la llarga.
        Com que som nous al tema, nomès puc parlar de sensacions propies. Tots vem acabar satisfets, cap ensurt  i al finalitzar vem gaudir de masssatges i bon servei post cursa.
        Venint de la btt , on som més experimentats, ens vem trobar que allà havia molt nivell en general, potser es una prova que pels no federats es dispara de preu, ó simplement  es que fa molt respecte el seu perfil als més débils.  El càs es que la gent no està per osties i que la majoria es mira els avituallaments de reull, jajaja.
        Que si les nostres mitjanes de velocitat estàn entre 23 i 25 km/h amb ports de muntanya, les de molts participants pasen dels 30, per no parlar del guanyador que la va deixar en 37 km/h. Això amb desnivells superiors a 2000 m. ho trobo de felicitació, però ells fan  un altre marxa.
        Uns 900 ciclsites allà a punt del tret d'inici, que pel fred que fa i les alçaldes de temporada, es un éxit total.
        Només donada la sortida ja es veu que el grup s'estira molt, i arribats al primer port, Collsacreu ja tenim fets molts grups. De fet, en més d'un cop, et dona la sensació d'estar fent una sortida normal en colla.
   Òscar deseguida va començar el seu calvari amb les rodes, els Danis, van tirar entre els dos i fent aturades les justes, i nosaltres dos vem fer de relacions públiques saludant a tot bitxo que es mogués i agafant tot el que ens venia de gust als avituallaments, que per cert estava tot bonísimmm !
       En Jordi López es va afegir a nosaltres i vem compartir tres quartes parts de la ruta junts.
     Després de molt pujar, bones baixades, com Mortirolo ,et feien gaudir de la bici ,de la velocitat i també d'un entorn inmillorable com es el Montseny. El temps era força bó i el sol va fer acte de presència a mig matí.
       Aturada a l'avituallament de Sant Celoni a saludar a un altre senglar, en Miquel, que havia anat amb la seva family y també ens va fer unes fotillos. Gràcies per ser-hi  !!
       La prova va ser cronometrada per xip per l'empresa albecam. Pels amants dels numeros allà ho trobareu tot a la centèsima !
       Saludar a tota la gent coneguda que ens animava pel camí, i donar a les gràcies a tots els voluntaris que la veu fer posible. No vull dir noms perque em deixaré gent, però veu ser molts els que us veu acostar a nosaltres per xerrar una mica al final dela prova.  Un plaer, de veritat, pels que no som pros, això forma part de la salsa d'aquest esport.
       Bona bossa d'obsequis ,manguitos ,caldos,etc. 
       I així es com vem viure un dia diferent de bicis. Tot està pensat, qui vulgui diploma, el pot descarregar i qui vulgui una foto amb la núvia, segur que si paga, també la pot tenir.
 Les próximes dues setmanes tornem a roda grossa. aquest finde sortida de grup amb esmorzar, que fa temps que no tornem als origens...i a la seguent, la del 17 març, farem una visita als Cabres del Montnegre i anirem a la seva quedada. Haureu d'avisar de presencia i dir que voleu, ja ho parlarem la setmana seguent.
       Entremig, cadascú a la seva, btt, running, swim, flaka, padel, caniques, golf i el que us vingui de gust cony !
      Al senglars que no veu venir a la marxa, no us amoineu pas, aquest tipus de ruta el repetirem en colla de tant en tant, a mesura que vagin incorporant-se mes efectius en flaka. 
     Sort pel senglar Carles, que próxim diumenge mentres nosaltres farem la Transvirgili (sortida amb esmorzar a Can Virgili), ell farà la Transmaresme de btt,  prova per la que s'ha estat preparant i que es molt exigent. 
    Si voleu veure més material entreu a deporbox.com on trobareu molta foto. Això sí , totes amb una marca d'aigua ben maca perque sabeu de qui son les fotos, no fòs cas que ens quedesim alguna gratis.
    Cagontó, s'està profesionalitzant tot tant, que al final acabaràn per muntar les  proves entre quatre grans empreses. Així que perque això no arribi , encoratjar desde aquí a la gent com muntbikes  que us enmerdeu, perque cada cop sereu menys.
      
VIDEO PORTS DEL MARESME  (apareixen els dos Danis al  minut 3.02 del video)

UN ALTRE VIDEO 

I MOLTES MÉS FOTOS.CLICA AQUÍ

Els dos Danis, van deixar el pavelló senglar en alt, ruta llarga amb 5 ports i a bon ritme !!
Enhorabona cracks !


Òscar, no va ser el seu dia, dues punxades, però molts haguèssin plegat, ell NOOOOO !!!

Incombustible Andrew, sempre present a totes les salses.

Senglar Jordi tirant del Grupuuuuuu....


Aturades als avituallaments, ja que hem pagat haurem de fer gasto !!!!....i sense preses ehh !!

Amb Arnau, un dels mestres de cerimònia, cares d'esgotament i dolor a l'arribada, salta a la vista. Felicitats MUNT BIKES, veu ser-hi a l'alçada que s'esperava.



El descanso merecido del guerrero
En Santi Millán, va rascar premi al sorteig, unes rodes ben xules !! No sé perque riuen tant tots els bikers del seu voltant, la sort és la sort ....

Pack d'obsequis

I qué nassos !! Si no ho poso revento... 
Arribat de la marxa, dutxa, dinar amb familia i amics que van venir expresament de Berga a veure la meva "petitona" al seu festival de patinatge.
I tot i que està gravat amb una càmara de fotos i que la llum es escasa, aquí teniu una mostra de la meva Marina. Encara estic babejant.... Diumenge rodó !! Pasión de padre !! sorry.


TRAILWALKER 2013

$
0
0

Aquí tenim un nou  repte, on una jabalina, Isabel,  formarà part el dia 20 d'abril.
Mireu aquest post amb detall, cada equip necessita recaptar fons per INTERMÓN OXFAM per poder participar. La causa ho mereix, amb el teu ajut es poden fer moltes coses. Dintre de l'imatge teniu més detalls.

Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per a lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir donatius per a millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa.
Milers de marxadors ja s'han sumat en 2 edicions en el nostre país... i en 16 edicions en 11 països.
No et perdis una experiència esportiva i solidària única en el món!


web de la cursa  trailwalker 

PER VEURE DETALLS DEL TEAM  ENTRA AQUÍ.
A SOTA TENIU COM FER APORTACIONS AL TEAM I QUE PUGI AQUEST CONTADOR !
VINGA QUE ENCARA NO HAN ARRIBAT AL MÍNIM PER PARTICIPAR... 


I desde aquí felicitar-vos per l'intent, esperem us donem un cip de mà en la difusió de l'event.
MIREU AQUEST VÍDEO , MOLT MOTIVADOR .



MARATON DE LOS MONEGROS 2013

$
0
0


Hola Bikers !!!

Nomès volem desde aquí, en nom de tots, donar un missatge de suport als representants dels Jabali Bikers que aquest dissabte estaràn a la línea de sortida d'aquesta marató dels Monegros.
Seràn tres, en Rafa, Juanjo i en Joel.
L'any pasat ja vem fer aquesta cursa uns quants,  patint de la pols i també del fang, en una crónica que podeu recordar aquí sota, amb un video treballat durant i després de la prova, que va pasar de les 2.400 visites  i hores d'ara encara el visualitzo de tant en tant...
Enguany Rafa i Juanjo repeteixen experiencia i en Joel, encara la cursa cercant els seu primer finisher amb moltes ganes.
Us desitgem el millor, sabem que el temps no pinta bé, així que esperem li poseu un parell de...i porteu els nostres colors a meta com sempre. No hay dolooooooor !!!

Com es pot veure a l'altimetria, de plà no té rés, es veritat que es molt rodadora, pero es exigent per distància i ritme, són 113 kms senyors,  i si afegim que el terreny potser estigui "tou", jajajaja, doncs ja la tenim muntada !!!
Aquí us esperem, per gaudir del vostre relat i imatges.

TINGUEU BON VIATGE I SALUT I FORÇA ALS PEDALS SENGLARS !!



CRÒNICA DEL 2012
http://www.jabalibikers.com/2012/05/maraton-orbea-monegros-btt-2012.html

113 KMS AMB BONES RAMPES I UN CEL  QUE PROMET DONAR GUERRA....

MARATÓN DE LOS MONEGROS 2013

$
0
0
Reto conseguidoooo !!!!  Joel , Rafa y Juanjo fuerón  esta vez los protagonistas. Enhorabuena por el reto jabalis !! .Los Monegros, su barro, la lluvia y el viento del Cierzo,  no pudierón con vosotros. Y van dos ediciones....

Espectacular imagen en  línea de salida. Sariñena, acojió como siempre una multitudinaria afluencia de beteteros. Más de 6.000 participantes...



Hola amigos,

Como pasa el tiempo. Podría decir que todavía estoy quitando barro del Monegros 2012 y ya estoy delante del ordenador escribiendo la crónica de la edición 2013.  No pensaba hace tres meses que este año también participaría en la Maratón, no lo tenia claro ,y tampoco parecía  entonces que hubiera mucho Jabalí dispuesto a retozar por el barro monegrero. Pero es difícil resistirse al empuje y entusiasmo de la última incorporación  jabata Joel,  gran fichaje por cierto.

La aventura empieza unos días antes mirando el parte meteorológico previsto para esos días. Lluvia antes y quizás durante el día de la prueba. No podía evitar recordar el final del año pasado,  pero esta vez con más km de barro para mi seria imposible. Pero llega el día , el tiempo sigue igual de malo, los 37 leuros ya están pagados , así que nos reunimos Juanjo, Joel y yo (Rafa) y salimos hacia Sariñena.  Durante el viaje no deja de llover y van surgiendo alternativas a la carrera, alguno proponía ir al almorzar directamente y volver para casa y otros hacer el circuito   “ corto” de 77 km, si la cosa se ponía fea.... pero sorpresa,  a pocos Km de la llegada el cielo está despejado y parece que nos salvaremos del agua ( al menos de la que cae del cielo. )

Llegamos con dos horas de margen, tiempo suficiente para recoger las inscripciones, cambiarnos, comer  y Joel saludar a unos amígueles, un grupo de nada menos 60 integrantes si no recuerdo mal, del  C. C el Cau.
 
Aquí aún relucientes y limpios, momemtos antes del calvario.



Con todo listo nos situamos para la salida más o menos a la mitad del pasillo con unos 40 minutos de espera. Como  era previsible  la salida un poco complicada,  mucho biker  para atravesar las calles estrechas del pueblo. De hecho hasta pasados 20 km  la cosa no empezó a despejarse. Solo durante los primeros km encontramos barro, pero del que solo  ensucia la bici , no del que te hace poner pie a tierra, lo cual nos permitió llevar un buen ritmo hasta el primer avituallamiento. Después venia uno de los tramos duros de la prueba , el ascenso al alto de Piedrafita, que seria el  punto más alto de la carrera con 8 o 9 km de subida continua, pero que unos sufriendo más que otros , lo superamos sin gran dificultad.
Espectaculares las vistas durante el ascenso de una fila interminable de bikers encarando las primeras rampas del ascenso. Como no puede ser de otra manera, después de un buen ascenso toca un  buen descenso así que nos plantamos prácticamente en el km  60, con media prueba recorrida , con el pico más alto superado. ...hasta este punto los tres con buenas sensaciones y parecía que podíamos llegar bastante enteros a la meta. A partir del segundo avituallamiento  entra en escena un nuevo protagonista, el Cierzo, !!!madre mía como soplaba !!!, Nos acompañó durante 30 km,  hasta el tercer avituallamiento, haciendo que  largos tramos mas o menos llanos donde uno podría rodar y pasar kilómetros sin dificultad, hubiera que darle al cambio y subir coronas para luchar contra el viento. Esto hizo que Juanjo y yo empezáramos a ir bastante tocados, Joel mas entero aunque también le toco luchar lo suyo. A partir de aquí y después  de un último avituallamiento  quedaba encarar los últimos km de la prueba, eternos  sobre todo a partir del letrero de 110 km. Solo quedaban tres , ¿seguro? no se, muy largo se me hizo a mi.





Al fin Juanjo  y yo entramos juntos por la línea de meta., siete horas marcaba el crono., no esta mal , !!y era de día!!. Después , reencuentro con Joel y al coche a cambiarnos por que hacia una rasca de mil demonios. Ya con ropa seca a cenar esa fideua y barbacoa merecida.

También mencionar caras conocidas durante la carrera , Arnau de Muntbikes, componentes de Macumbikers, Doctor de Templo del Biker, y otros seguidores del blog que nos saludan al reconocer el mayot Jabali, Hace ilusión ver que la page tiene su repercusión y seguidores.

Esto es una hamburguesa....para 6000 personas. 
Quién dijo llano ?!

Este año el tema post carrera ha estado mas cuidado. El acceso a la cena estaba controlado por un brazalete proporcionado con el dorsal y que en principio se  garantizaba para todos los participantes. También han aumentado las mangueras para la limpieza de las bicis, creo que eran siete frente a las tres del año pasado. No se si son muchas o pocas , la cuestión es que han hecho caso de las sugerencias surgidas tras las quejas del año pasado y han querido poner solución. Siempre se agradece el interés.

Rafa

JABALI BIKERS


Y esta ha sido la crónica de Rafa, una aventurilla más a la saca !!.
Seguimos dando pedales y preparando cosillas, en tres semanas aprox. , el 19 de mayo,  los jabalis estaremos presentes en un evento novedoso para nosotros. Experiencia cero. Que se le va a hacer ? Algún dia tenia de ser la primera vez....Esperemos vaya lo suficientemente bien, para que lo podamos contar y compartir. Será un placer. 
Llevamos semanas sacando tiempo de donde no lo hay para prepararlo, aún así, el finisher no lo tenemos garantizado, somos inexpertos en un mundo que no es el nuestro.
Un dia leí que tener valor para afrontar un reto, ya de por sí, es un triunfo personal. 
 Pero a mí estos rollos de Confuncio no me convencen mucho, así que se trata de conseguirlo, qué leñe !!! jajajaja
El caso es que lo intentaremos y estaremos aquí para contarlo. Hasta pronto y gracias por leernos .

Jordi- JABALI BIKERS



I MARXA CICLOTURISTA DE BOMBERS DE BARCELONA

$
0
0

Hacía muchos meses que no rodaba con algún JABALÍ BIKER y... gracias a la wev de la Federació Catalana de Ciclisme... zas!!!!!!!
I Marxa Cicloturista organizada por los bomberos de Barcelona (memorial  de Valentí Calvet) informo de la ruta a sant Cebrià de Vallalta y acudió en representación jabata... Jordi Muñoz!!! que alegría volver a pedalear con él. Cuando aun iba con "ruedines" ya rodaba junto a este jabato.


punto de salida


"los protas"

En esta ocasión nos transformaríamos en jabalis de Collserola!!!
Una pedalada "on road" no competitiva (de las que me gustan), con reagrupamientos durante el camino (no se escatimó en seguridad), ricos y generosos avituallamientos (al inicio, durante y al finalizar el evento), y con muchos regalos en la meta (camiseta tecnica, calcetines, buff, bidón, geles y diversos obsequios).
avituallamiento en el que no faltaba de nada


El punto de inicio y meta: el Velodromo de Horta. 70km de "puja i baixa" muy amenos y con un tiempo primaveral perfecto. Subida por la carretera de Cerdanyola y a nuestras espaldas... el SKY-LINE de Barcelona. Chulísimo!

vistas desde el Tibidabo  

Cerdanyola, La Floresta, San Cugat, Vallvidriera, avituallamiento en el mirador del Tibidabo y regreso por la carretera de l´Arrabassada, carretera de Cerdanyola a la inversa y Velodromo.

Scott Team (aviso: no es la pedals de clip)


track del recorrido


Nos lo pasamos genial y nos llevamos un grato recuerdo. En otra ocasión si nos enteramos del evento con más antelación... la haremos llegar a más jabalís para que se unan a la marxa.

Así que sin opositar... ya somos bomberos!!! que no le quiten esa ilusión a nuestras flacas!!! (y a nuestras piernas)

see you

David JABALÍ BIKER

HALF IRONMAN , DEBUT SENGLAR EN TRIATLÓ

$
0
0

Dani V. i Jordi, "nada más que desir..."

FINISHERSSSSSS !!!!



Avui ha estat un gran día. No puc dir res més. Tenim molt material i més que tindrem. Però de moment, aquestes imatges resumeixen el viscut.
Debut dels nostres colors en triatló, i ja posats, llarga distància i campionat d' Europa, com que pasava per casa nostra, jajajaja, que burros que som.
El mar estava ben emprenyat, però contra  més costa fer una cosa, més recompensa final.
 I a més ens hem colat entre els mil primers, hi havien dos mil participants !, així que tampoc hem fet el ridícul.
Inpresionant com ens hem vist animats per tots, amics ,familiars, gent del poble, mil gràcies, de tot cor, ha estat un SOMNI MOLT DOLÇ.
I res més, vaig a dormir que avui estic una mica cansat....
CONTINUARÁ....

Jordi- JABALI BIKER

FOTOS : JABALI PRESS

LES SENSACIONS D'ARRIBADA, CATIFA VERMELLA...., NO TROBO LES PARAULES.

Gómez Noya, actual medalla plata olímpica i guanyador d'aquesta half. AQUÍ HAVIA NIVELL !!
SUPER IRON OLI, formava part d'un equip per relleus potentisim. Quarts classificats !!.Membre del Team Calella, pero aquest cop ha tirat de cor, hi ha lluit els nostres colors. FELICIDADES MÁQUINON !
FOTO: JABALI PRESS




Calella respira triatló en estat pur.  Treball, esforç, dedicació, patents als cossos treballats dels atletes.
( No tot ha de ser seriòs, no?).

HALF CHALLENGE BARCELONA MARESME 2013

$
0
0
UNA OBSESIÓN LLAMADA FINISHER.

DOS DEBUTANTES JABATOS, EN PRUEBA HALF IRONMAN CAMPEONATO EUROPEO DE TRIATLÓN MEDIA DISTANCIA.

Me costó una semana ponerme a escribir la crónica, pero me voy a tomar el lujo de hacerla extensa.
Si le puede ayudar a alguien a vivir una experiencia así, me alegraré mucho.
Cuando Dani V., me planteó el verano pasado hacer la half del 2013, empezó esta aventura. El primer obstáculo seria el tramo de nadar, ambos decidimos hacer curso intensivo de natación en el mes de julio y luego decidiríamos.... La evolución era lenta, pero se notaban resultados, así que en diciembre nos apuntábamos para ahorrarnos unos eurillos... , quedaban 5 meses para el reto.
A partir de entonces tendriamos de pasar de ciclistas beteteros, de almuerzo en ruta los domingos, jajaja , a practicar regularmente natación, carretera y el running. Era un reto en toda regla.
La verdad es que la bici  es lo nuestro y nuestra pasión, pero el tramo iba a ser de montaña y hacer la media maratón luego, nos daba mucho respeto.
Pero ahí íbamos Dani y Jordi a la aventura, buscando asesoramiento, y entrando en la constancia del entreno regular dentro de nuestras posibilidades.
Sin neoprenos , por no tener , yo no tenia ni bicicleta de carretera !, pero teniamos lo principal. GANAS E ILUSIÓN. Y contra eso era difícil ir, a pesar de algunas voces que decían aquello de....mejor una sprint, una olímpica primero....pero la que nos gustaba era esta, jugabamos en casa, nuestras montañas en bici y nuestra gente, era de ensueño.
Y empezamos a buscar el mejor material, sin escatimar en gastos, European Championship, lo merece todo ....
 Imprescindible...necesitabamos un tritraje jabato, también se buscó.
Buen trabajo, primera triatlón, jabalí en pechera, como está mandao.


Goro para mar abierto, el mejor. el más caro

Gafas , las mejores, las más caras.

Bici espada, una cabra de carbono con acoples de triatlón. Sin escatimar en gastos.La más cara.

Fundamental, sin estos manguitos no me metía, eso estaba claro, 1.900 metros son muchos metros.

DESCRIPCIÓN DE LA PRUEBA

90 KM. 1300m.desnivel. 3 puertos de montaña


EMPIEZA EL BAILE: 

EL DIA ANTES....

La carrera yo creo empieza el dia antes, empaparse del ambiente era todo un lujo . Todo el mundo preguntaba si estaba nervioso, y ahora que ha pasado veo que he tenido mucha suerte, pues lo he vivido con tanta ilusión, que los nervios no me han atenazado en ningun momento. Abria bien los ojos y miraba de enterarme de toda la normativa, que no es poca para noveles como nosotros, que drafting, breaffing y ostieng puting en vinagre....
Sabado recogida de material, bolsas tri, dorsales, chips,etc etc.

Ellas no son debutantes, simpatía y eficacia de estas voluntarias.

FOTOCOOL  

FOTOCOOL

Reunión técnica informativa para todos los triatletas. 


SÓLO 12 HORAS ANTES:

Por la tarde ibamos al Bike Park a dejar las bicis, el escenario era inmejorable, campo de césped artificial , más de 2000 máquinas colgando del sillín, cada una en su número.
En ese momento, 12 horas antes, las bromas eran constantes, en Calella hacia un viento fuertísimo, y el mar estaba inpracticable para la natación, así que cruzábamos los dedos y esperariamos lo que nos deparaba al dia anterior. Sencillamente nos daba la risa tonta y comentábamos:
 Hoy no se ve a nadie entrenando...que raro !


Dejando las bolsas carpa de transición, importante memorizar todo para cuando llegues pájaro perdido, no andar dando vueltas y pidiendo ayuda a objetos perdidos ! De ahí a casa y a esperar....

DOMINGO:  LA CARRERA
NATACIÓN 1.900 METROS.

Me sorprendo a mí mismo, la noche anterior me acuesto temprano, a pesar de dar Eurovisión, consigo controlarme e irme a dormir, jajajaja. Sabia que los nervios tal vez no me dejarían dormir, pero me sorprendo cuando suena el despertador a las 4:30 a.m. Había echado un sueño importante.
Una vez más me noto al ralentí, no es normal, me estaré haciendo mayor...
Mi santa esposa se levanta conmigo, nos llevaría a Calella y luego se quedaria allá, total como estareis poco rato...lo que hace el amor....
No os explico el desayuno porque os echareis a reir, pero bueno va, "pa cuatro que lo vais a leer".
Entre tostadas con mermelada, zumo natural, etc ,una cantidad pequeña de papilla de 8 cereales con trocitos pequeños de frutos secos y frutas varias, jajajaja, eso sí ,la papilla era Nestlé, de las buenas eh!!
Somos novatos, pero absorbemos buenos consejos y se agradecen pues todo fué redondo, hambre y flaqueza no pasé en ningún momento y desde luego que no hice trabajar al estómago, pues ya estaba todo bien trituradito !!
LLegamos a Calella, revisamos bicis y a la linea de salida.
El mar estaba mucho mejor que el dia anterior, pero no estaba bien. Se podria nadar, pero se veia con oleaje, iba a ser un tramo duro, estaba claro.
Por motivos varios, sólo habiamos nadado una vez en el mar !! que cracks !! Aún así, yo disfrutando del momento, estaba ahí, y sabía, tenia clarísimo, que lo ibamos a hacer. Y el mar estaria así para todos.

A las 7:00 saldrian los primeros, mi compañero saldria en un grupo anterior a mí, es más joven, y yo unos minutos más tarde.
Ya en la arena a escasos minutos del bocinazo encontramos a Kike, amigo mío y componente de los tribikeforners, experimentado triatleta, con varias halfs y ironmans a sus espaldas.
Agradecerle los sabios consejos que ha ido soltando semana a semana, ninguno ha caido en saco roto, y sobre todo el positivismo que me ha dado siempre, siempre dando por sentado que lo conseguiríamos.
Kike nos aconseja mojarnos ya ! Pues, como venia de gusto ! Agua a 14 grados. Le hacemos caso y la verdad es que me fué muy bien, os aseguro que uno se despeja de golpe y se activa en un segundo.
Aquí ya me despido de los dos, pues se incorporan al mismo cajón de yogurines.

Este es el único momento en que me noto nervioso. Estoy sólo. Delante veo olas que tiran a gente al suelo (ver video).

Suena la bocina, esto ya ha empezado. Me planto delante del mar, padentro, toco un pie, me tocan el culo, no veo nada, parezco una boya, no avanzo, subo y bajo, poco a poco, me adapto a la mecedora del mar. Levanto cabeza a ver si veo la boya....ingenuo.
LLego a la primera boya, alguno agarrado y la moto de la cruz roja trabajando. Bajo pulsaciones y pienso...relájate, no eres Biondi pero esto ya lo has hecho y a tí el mar te gusta, así que de una puñetera vez concéntrate y nada que ahora toca nadar paralelo a la orilla.
Y así lo hice, el ser novato hace mucho, nadamos muchos más metros, pues la corriente nos hacia ir hacia costa y tener que remontar para alcanzar boyas, de hecho vi una iglesia a lo lejos....era Ibiza !
pero el caso es que salí y sin referencias. pero...YA ESTABA EN TIERRA !!! Fueron 55 largos minutos, 59 de Dani, seguro que nadamos más de 2 kms, segurísimo.
En piscina no tardaba más de 45 minutos , y según los entendidos en el mar haria 5 minutos menos, que si flotas más, que si el neopreno, pero claro, el tema oleaje de locura no habia aparecido en la half nunca parece ser. Yo no llevaba ni reloj, jejejeje, mirar lo que me importaba el tema, todo eso lo he visto después.

 En aquel momento sólo pensaba en una cosa: MI BICIIIIIIIIII !!!! QUE ILUSIÓN, CAPA EL MONTSENY Y PASARIA POR CASA !!!



Entrada al mar. Salida  7:21 a.m. grupo open masculino 40-49
Kike, ese pequeño gran triatleta,  QUE GRANDE ERES.
Jordi, to concentrao...


Se acabó el calvario chicos !!


CICLISMO: EMPIEZA LA DIVERSIÓN
Transición, quitar neopreno y ponerse casco, perneras, manguitos, gafas, guantes, zapas, pillar barritas y a pesar de hacer un dia fresquito decido ir a pelo con tritraje jabato, soy muy caluroso y no quise cojer chaqueta, a pesar de haberla preparado. No me arrepentí, la temperatura era agradable para la bici 20 grados y nos esperaban tres puertos de montaña para entrar en calor.
En seguida me dí cuenta que el haber salido en el grupo 8 de 10 y haber hecho una natación acorde con las expectativas... me hacia estar en constante remontada, pero QUE BIEN ME LO ESTABA PASANDO !!! me econtraba motivadisimo y muy fresco, iba hacia Sant Cebrià de Vallalta, donde residimos los jabalis.
Al llegar allá, a pie de carretera ya se oían los compis, no cojí nada de avituallamiento porque era el km10 e iba servido pero cojí todos los ánimos que me dieron y esa idea de conservar en bici,  se iba borrando, empecé a subir con cadencia y fué un constante de pasar bicicletas. Eso acompañado de los paisajes preciosos del Montnegre y esa carretera cortada sólo para nosotros, sin coches...
Collsacreu se me hizo corto y la bajada a Sant Celoni nos daba aires para afrontar el Montseny.
Me llamó la atención que pasabamos a muchos, pero entre ellos habia gente acostumbrada a rodar por nacional, pues eran bicis de las que una rueda valia más que nuestras bicis, pero la subida pica, e iban clavados en sus monturas, moviendo unos desarrollos imposibles.
LLegamos al alto de la carrera, lo conocía, a paritr de ahí bajada técnica, no queria sustos, detrás de dos ciclistas, podia bajar más rapido , pero no era cuestión de hacer cosas raras. Espero salir del Mortirolo de bajada para adelantar y volver a pedalear bajando. Por aquí media de 26 kmh, que para haber nadado hasta Ibiza no estaba mal.
Solo me quedaba negociar Collsaceru de vuelta, más tendido. Paso por Sant Celoni, saludo a la gente de Muntbikes e iniciciamos el ascenso.
No quiero cargar piernas , queda el running, asi que cadencia y para arriba. Luego dejarse caer, disfrutando y la carretera de Arenys de Munt a Sant Pol, preciosa, estabamos en casa, a plato, trazando, disfrutando de la temperatura, de que volvia a pasar por casa y a buena ahora, sobre las 11:45, habria más gente y así fué.
Encaro la curva del pueblo y ya veo a mi niña Marina, a Susana, mujer de mi compañero Dani, y tal como paso ,griterio y ánimos, jabalis, no sabeis como os lo agradezco amigos, es como si empujarais la bicicleta. Me quedaban unos 10 km , eso estaba hecho y una vez con bambas, aquello se tendria de acabar.
Llego a la transición, habia cubierto la prueba en 3:34 a algo más de 25 de media, era menos tiempo del que esperaba hacer , pensaba conservar más, pero me habia encontrado bien. Habia pasado unas 180 bicis de clasificacion masculina open, no aparecen las féminas en esa clasificación, así pues serian mas posiciones en la general.
Aquí tampoco tenia referencias de Dani, llegó escasos minutos después.
Transición y encaramos ultimo tramo.

Flash a pie de carretera en Mosqueroles



Momento transición

LLegando a Calella, ya de vuelta.


Empezabamos sección ciclismo


Go,  Dani , GO !!
RUNNING

Transición rápida, soltar bici, dejar casco, guantes y manguitos y ponerse bambas y gorra y a correrrrr.
Empieza la carrera, seria algo más de 21 km, con gente a los dos lados de la pista animando.
LLevaba 9 dias sin correr. Cuando quedaban diez días, entrenando, tuve un dolor en la parte posterior de la pierna, me temí lo peor, pero tras visita a fisio, me animó a que era una pequeña rotura en el isquio y que no corriera más, que lo recuperaria a tiempo.
No estoy acostumbrado a hacerme daño muscularmente, pensé en positivo pero tenia el run run en el cuerpo.
Y así fué como ya en el km 4 me noto ese dolor intenso conocido, mierdaaaaaaaa !!!.
Pasé por delante de mi mujer, que me informaba que mi compañero seguia en carrera, por detras unos minutos. Yo intento mantener compostura, pero me pasa todo por la cabeza, que hago? al estirar la pìerna me dolia mucho y me quedaba una eternidad. En la bici el isquio apenas trabaja, no estiramos pierna, pero ahora cuando estiraba zancada... Así que adapto carrera a un correr estilo chiquito de la calzada, pensando en que acabaría como fuera.
Consigo llegar al km14, viendo como el ritmo es muy lento pero animado por amigos , no paro en ningún momento, a falta de 10 km me alcanza Dani, tampoco iba fino, pero le animo a que tire todo lo que pueda, aquello lo teniamos a tocar.
Los ultimos 5km, tirando de recursos , a mi cabeza la hago irse del evento, estaba en el trabajo, en el momento de meta, en casa, en el tramo de bici, pensando en mi hijo, en los estudios, en todo aquello que no me hiciera pensar en el daño que me hacia cada apoyo. A falta de analgésico...
Y ya está, alfombra roja, me reciben mi mujer y mi hija y corren los últimos metros conmigo.
Increíble sensación. Me dejan para que entre solo en meta y ya está. FINISHER !!
Dani 7:03, yo 7:08 , él también paso un momento malo, la prueba es dura para todos...y los dos marcamos tiempo de media maratón fuera de lo pensado para nosotros, pero eso ahora ya no tiene peso.
Sólo nos queda la sensación de satisfacción final y de haber conseguido algo impensable hace pocos meses. Mi lesión es unos dias estará recuperada, pues al pasar de ella, hay hasta derrame y todo, vamos que se está poniendo azulada, pero lo volveria a hacer, NO HAY DOLOORRR !!!





Pol, campió !!!




ESTA IMAGEN ES LA QUE VISUALIZABA CUANDO TENIA DUDAS DE CONSEGUIRLO. (bueno, sin el tri de la derecha, pero básicamente era esto....)



Y PARA ELLAS, GRACIAS POR SOPORTAR NUESTRA OBSESIÓN TANTAS SEMANAS. POR LAS CARAS, TAMBIÉN EL FINISHER ES VUESTRO !!




Y ahora lo típico a pensar, y ahora qué ?
Pues ahora de momento a descansar que nos lo hemos ganado y luego a volver a la jauría jabata de la que no hemos separado un poco para entrenar este reto.
Tengo ganas de volver al Montnegre , a la btt, a rodar entre jabalis y a parar para almorzar !! jajaja
El futuro dirá, más retos esperan, y quién sabe ? tal vez repitamos o vayamos a mas! no lo sé. Obligación, ninguna, nos moveremos por la ilusión, mueve montañas.
Gracias por leernos y espero os haya gustado.
Pronto tendremos una pelicula de recuerdo, Estudis Jabali Bikers, está trbajando en ello.

Momento fisiofinishers. Amables, simpáticas i eificientes.


Luciendo camiseta  finishers amb Miquel que nos recibió de 10 !

A lo Rafa Nadal...

Oliver , 4º clasificado relevos mixtos. Con Laura, nadadora del team.Impresionante tramo bike en 2:54.
Miembro del Team Calella, pero aquí lucia colores jabatos. Nos metiste en la élite campeón !!



Mi más sincera felicitación a todos los finishers, aquí en este video la última llegada, que a juzgar por el recibimiento tan chulo, casi vale la pena  llegar el último !!!

HALF IRONMAN CALELLA "THE MOVIE"

$
0
0
BUSQUEU 15 MINUTS DE TRANQUILIAT, QUAN ELS TROBEU, TANQUEU ELS LLUMS, PANTALLA GRAN, CRISPETES, PUGEU VOLUM  I.... PLAY !!!

CORRIOLS,CORRIOLS,CORRIOLS

$
0
0
    Meeting Point, akelarre de senglars a les 7.30. KM CERO, primera averia. Llàstima, Oli ens havia de deixar abans de començar, la pinyonera desgastada no tenia solució ràpida.

Si et trobes un arbre que molesta, no problem, aquí Dani C. , a punt d'aixecar-lo. Ara ja es pot pasar...Treballem tant i tant fíiiiiiii....

Hello amics bikers i seguidors !!

         Ja som aquí de nou. Avui haviem quedat a les 7.30 a.m per anar a investigar corriols, de cara a futures  rutes, havíem de traçar nous camins. Ens hem juntat onze senglars, deu ni dó, el meeting point feia goig, Andres, Juanjo, Joan, Rafa, Carles, IronOli, Víctor, Sergio, Rafa, Dani C. i jo mateix, Jordi.
         Tot i ser molta colla, encara ens ha faltat gent com Dani V., peró s'enten, ahir va patir de valent sortida de flaka amb un debutant i avui no estaria en condicions, tranquil Dani V., un altre dia et donarem peixet...
         Òscar, feia "sortideta" de 170 km de flaka, es reuniria més tard amb tots.
         La primera averia la teniem a les 7.30, en el km 0 !!. Oli, va comprar una cadena nova, la seva era trencada i quan l'ha posat nova, alló fallava més que una escopeta de fira, suposem que la pinyonera era gastada, així que no ha pogut venir amb tota la camada, sabem que li ha sabut molt de greu, peró ja anava capa casa a buscar la cabra, no es pensava quedar a casa, només faltaria.
        Jo portava xubesquero, doncs a primera hora havien uns nubols ben negres, després ha fet una calor infernal, jo he anat somiant amb la birra d'arribada durant bona part del camí.
        Sembla mentida, quan ens proposem aconseguir noves rutes, com podem juntar informació arribada de diferents llocs, diferentes persones i un molt de tasca d'investigació sobre el terreny i acabem sempre ficats per uns camins, que pa qué pa qué. Quina bogeria puja, baixa, puja, baixa, ara capa el terme municipal de Canet de Mar, ara capa Sant Cebrià, capa Sant Iscle, ara a Sant Pol, de mentres gent com Sergio, anava donant records per totes les mares de tots, es molt detallista, sempre s'enrecorda de totes...jajaja,un saludo maquina !! Hoy te has ganado una buena siesta campeón !!
        Més d'un cop hem pujat per alguns corriols imposibles, altres hem trobat arbres al mig, riures, anecdotes varies, petits ensurts i molts, molts braços i cames pendents de posar aigua oxigenada...
        Gent com Joan, Dani , Òscar, Carles,  son molt de coneixer camins imposibles , rutes maques i fan un aportació de molt de pes, peró en general tothom posa la seva, inclús jo em fixo com pasa tothom, per tenir una idea de com pasaria la majoria de gent de tots nivells i això poder valorar-ho posteriorment.
        Estem mirant nous itineraris perque el 9 de setembre, els bikers que ens volguin visitar a la "cebrianenca btt", no es trobin el mateix circuit, aquí ens ho currem, l'encertarem més o menys, peró us aseguro que ganes  se li posen i moltes.  I ens agrada treballar amb temps, ara podem aportar tots, i sino ens acaba de fer el pes ,doncs ho deixem per un altre dia, com es el cas, tot un matí i encara tornarem diumenge seguent, ja per rematar la feina crec, si es pot esclar. I sobretot, sempre amb humor i ganes.
      Ens ha donat temps a fer paradetes, a saludar als cavalls, alguns encara han "comprat" cireres, i en resum ens l'hem pasat de conya.
       Per finalitzar, al poble, em pres les merescudes begudes fresquetes i ens hem trobat amb Òscar, al que avui li tocava carretera, uns 170, just estirar cames...
      Com a bloguerillo, s'acumula feina, jajaja , tinc pendent una recopilació de fotos de la sortida dels companys als Alps francesos, tinc molt de material i molt maco, de veritat. Em falta encara per arribar material, peró sense fixar una data,  us ben  aseguro una bona crónica ben  ilustrada, material tenim.
      Ah ! Aprofito l'entrada, per comunicar al nostres amics els Cabres del Montnegre, que no us podem dir la quantitat de gent que anirem encara, pero comteu amb nosaltres pel dia 1 de juliol, aquesta festa biker per la Creu Roja, també ens toca a nosaltres, així que no faltarem. Ja ens posarem al corrent del tot, reconec no haver-ho fet masa, només per sobre.
     Als companys de Canet, que no podem ser-hi a tot arreu, i tenim un compromis amb la regidoria d'esports i l'hem d'enllestir el dia 17 de juny, ja sabem que es la vostra cursa, tot i que sabeu que ens agrada força, personalment us diré que farà poques setmanes vaig disputar la de running per muntanya, ja van dos anys seguits que la faig, la de btt de l'any pasat també varem ser-hi ,  així que no serà per ganes. Peró les coses de vegades no quadren bé.
    I res més, espero us agradin les fotos que he fet, només hi ha un tiparraco que no surt, pero ja em teniu molt vist !


Jordi - JABALI BIKER

Mireu a càmaraaaa !! 


Jo sempre he sentit que els senglars fan molt de mal al camp. eh ! eh ! No sou serios, que hem vingut a treballar....


Es veure uns "morritos" i et perds Juanjo. Qué bé que ens l'hem pasat avui nois.


Aquí Sergio, al mig, anava donant records a tots per les nostres mares i demés familiars, no sé que li pasava. A sota Joan amb la seva màquina.





HIPERACTIVITAT SENGLAR

$
0
0
CORRIOLADA SENGLAR A CANET DE MAR


Arriba el bon temps i amb ell , Hiperactivitat a la colla , aquest finde, ventall obert per gaudir de les dues rodes.
Això de compaginar sortides ha donat molta versatilitat al club. Considero que es cosa bona, la questió es compartir objectius i sortides en grup i gaudir de les dues rodes, siguin primes ó gruixudes.
Sortides on road i en BTT. En el meu càs tornant a la burrita oblidada després del parèntesi half challenge. I així la tenia, radi trencat, roda torta, però som-hi !
Com pesa la cabrona ! jajaja, però frena millor i pasa per tot arreu, arrels , pedres, rampes... que guapa es la muntanya, cony.
Decidim anar a Canet de Mar a seguir track amb el gps jabato, de la futura marxa corriolada de Canet de Mar del próxim diumenge.
Anem Joan, Rafa, Joel , Sergio i jo, Jordi.
Completem 34 kms en 3 horetes de bici  amb un 90% de corriols divertits. Temps caluròs, arriba per fí l'estiu i jo encantat de tornar a la jauria senglar, on no falta mai el bon ambient i les rialles.
Avui no ha hagut esmorzar...hem anat per feina
 Sortida dureta pero molt divertida i tècnica. Amb les típiques caigudetes sense consecuències, esgarrapades, punxades, etc. Si mireu el collage, ha hagut inclús sexe...

ENTRENAMENT PER LA QUEBRANTAHUESOS del 22 juny

Paral-lelament, i sortint ben d'hora a les 6:30, un altre grup encarava un assaig general de la QH del pròxim 22 de juny a Sabiñanigo.
En Dani C., Òscar, Víctor i Carles , els protagonistes. 
Ruta:
Sant Cebrià de Vallalta - Santa Coloma F.-Anglès- Osor- S.Hilari - Seva- Collformic - Sant Celoni -Collsacreu- S. Cebrià.
La ruta han estat 168 km, non stop, amb 2.600 metres desnivell. No està malament...

Ànims campions, aquests senglars no defallim amb les dificultats, la feina té premi i esteu treballant bé.
Apunteu bé tot enguany, que la próxima hem de ser-hi més. 
Si el bitxo al pit va passejar orgullòs per la catifa vermella de Calellla, aquest any el volem veure de finisher a Sabiñanigo !.

168 kms  2.600 m. desnivell. Bona ruteta jabalis !

BARCELONA- FRANÇA 

I arriba a la redacció imatge de Superdavid amb el seu amic Jordi Lòpez, excursió del nostre senglar de Collcerola fent escala a Palamós , arribant a França, 230 kms.
Una bona sortida  cicloturista, de les que porten el seu segell, que tindrà video de record en breu. 
Trobem molt a faltar aquest senglar, a veure si amb el bon temps puja més per aquí i ensumem la seva podoreta...que a Collcerola ja n'hi han prous de senglars !



I TRAIL DE VALLFORNERS

Avui també es disputava la primera edició del Trail de Vallforners a Cànoves.  Ha estat un éxit a nivell organitzatiu com de participació , exhaurint places d'inscripció al màxim permés. 250 inscrits.
Els nostres compis del club btt tribikeforners, presents sempre a la nostra Cebrianenca, han fet una bona feina. EL treball de setmanes ha donat el seu resultat.
Ha estat un orgull poder col.laborar amb alguna aportació logística per la prova.
Felicitar a la jabalina Isabel pel seu finisher , amb un temps de 1:45. Recorregut exigent de 13 km amb fort desnivell pels sempre verds  paratges del Montseny.
Hauriem anat dos senglars més a participar, però la meva recuperaciò de pota l'ha fet del tot imposible.


I NO OBLIDEU LA NOSTRA MÀXIMA: AQUÍ NINGÚ ENTRENA !!!!!!!!!

XIX PEDALADA POPULAR CORRIOLS DE CANET

$
0
0

Hola amics !

       Aquí segueix la festa, pasat diumenge van ser quatre els senglars que van anar a Canet de Mar a gaudir dels corriols que havia preparat el club ciclista Canet.
       En Rafa, Joan, Joel i en Juanjo van completar els 26 kms del recorregut llarg amb un dia de molta calor després d'haver plogut força dies anteriors. Tot i així el terreny estava en perfecte estat pels corriols tècnics que els hi havien preparat.
        Així doncs un any nés, representació senglar en aquesta clàsica pedalada de la zona.
       Tots ells van gaudir de la festa sense incidències i del bon fer de l'organització que arriba així a la seva 19ª edició, amb una inscripció potser no gaire numbrosa, però d'un públic autòcton incondicional, i que acudeix fidel, any rere any, fugint potser de les pistes habituals més comuns a les marxes.
       La prova també tenia un recorregut curt, pels menys iniciats.
       A la sortida cares conegudes, i per acavar la clàsica botifarrada a la que ningú fa un lleig.
       La resta a continuar pedalant, arriba l'estiu, soritdes a primera hora per fuguir del sol i a darrera de la tarda i cada cop més els diumenges més ocupats per compromisos familiars.
        Tot i axií sempre es troben aquells forats per donar pedals !
         
Corriolada per Canet de Mar. 26 kms el recorregut llarg.


 I SEGUEIXEN ELS REPTES !!!!
Próxim dissabte 22 juny  ....

Aquesta vegada seràn tres senglars, en Dani C, Òscar i Carles els que aniràn a defensar els nostres colors a terres llunyanes.
Aquesta mítica marxa cicloturista surt de Sabiñanigo, i afronta 200 kms de carreteres amb forts desnivells.
Us desitgem molta sort, i esperem una crònica de com ha anat la festa. A ben segur que tota la feina i esforç dedicats per l'ocasió tindràn premi i creuareu la línea d'arribada.
Com veieu , darrerament no ens falta de rés, igual es troba el "bitxo senglar" a una triatló de llarga distància, com a una corriolada de btt, com a terres aragoneses i  als Pirineus.
Collons, qui l'anava a dir fa pocs anys...

MOLTA MERDA , JABALIS !!!





JA TOCAVA !!....DIA DE CORRIOLS "DURS"

$
0
0
Aquest corriol si que us agrada eh ? Està a Canyamars. Un bon grapat de senglars, retornant als orígens !! Btt, bona teca i ganivetades a discreció....Que no falti el bon humor. Gas Gas !!!

ummmmm.... difícil de seguir el ritme, la ruta va ser molt dura, carregada d'obstacles, costelles de xai, pebrot vermell, cansalada, pensàvem que no podriem acabar-la....
 Hola companys !!

Que sí , que sí, que ja tocava !!
 Després de una bona ratxa carregats de reptes , que si un, que anava per maqui, que si altres a la challenge, que si altres a la quebrantahuesos, que si flakes, que si....
Prouuuuuuu !! jajajaja
Ja tocava reunir un bon grapat de socis tronats i fer una patxanga com als vells temps. Retornada al orígens, ha pedalar junts molts kms i paradeta a reposar forces.
I així ha estat. no hem estat tots, això es difícil, però si un bon grapat. Feia goig anar darrera del grup i veure la col.leció de "bitxos" pujant.
I més d'un cop he tingut la sensació de no tenir forces per pujar una rampa forta, perque no podia parar de riure...
Al final la ruta ha estat més potent del que pensàvem, doncs han sortir 45 kms de btt, on no han faltat corriols, camí amagat etc., amb les consequents esgarrapades a braços i cames... Ferides de guerra de corriols estiuencs.
Hem anat a esmorzar a Canyamars i les imatges ja ho diuen tot.
Després per tornar....ja hem fet el que hem pogut. Però ha estat una jornada "genial".
Evidentment que hem trobat a faltar als ausents,  sabem que alguns veient les fotos estareu a punt del suicidi, però no us amoineu, en farem més...
Aviat tindrem crònica de la Quebrantahuesos, la redacció la publicarà en quan arribi nois.
I ens posarenm les piles per informar de pròximes quedades a les que acostumem a anar, ara venen dies de sol i platja, però hi ha gent per tot, i sempre tindrem algun senglar amb ganes de ser-hi.

7 JULIOL - PEDALADA SOLIDÀRIA CREU ROJA  (vem anar any pasat, una bona causa) Nomès cal apuntar-se per previsió d'ells. donen al final un numero de loteria i un bon esmorzar. clicar aquí.
Ruta de 25 kms amb reagrupaments. Jo ja estic apuntat ! jejeje


14 JULIOL - KEDADA MACUMBIKERS. Han preparat una ruta i estem convidats. clica aquí

Obrim comentaris a sota crònica, deixeu la vostra.

Salut i pedals !!!!



corriol senzill de fer, però molt divertit

corriol tècnic, es fà bé, però pica al final...

Corriol enganyòs, no ho sembla, però et pots deixar els ossos.

També havia pista per alguns...

 - Sí company, quan estiguis en forma et deixem venir amb nosaltres, de veritat. No et posis trist home !

QUEBRANTAHUESOS 2013 i més cosetes...

$
0
0
QUEBRANTAHUESOS 2013




Hola a tothom:

Aquesta es una marxa cicloturista de les de veritat, de les que tens que entrenar bé i amb temps, al menys per a mi, ja, ja,ja.
Tot començava fa temps amb Òscar que ja l’havia fet l’any anterior i es va quedar meravellat de la vivència i ens convenç a Carles i a mi “Dani C”, no massa complicat per cert.  Fem planing d’entrenament i ” zas , en toda la boca”,  a tres mesos de la prova, caiguda d'una escala i dos peus fisurats amb doble esguins de grau 3.  Ja anava just d’entrenament i ara això, no passa res, jo soc dur de cap i en cap moment em nego a anar-hi,  sigui com sigui, l’ acabaré. 
Els meus companys segueixen entrenant mes que mai i jo mirant, quina enveja, tot just a 4 setmanes de la prova em treuen muletes i intento posar-me a tope per la QH, entrenaments de llarga distancia i amb desnivell, tot sembla estar de manera decent per acabar al menys i la última setmana “zas”,  un altre cop amb problemes tècnics, un gra molt molest just a on apolles el cul al sallent, per dir d’alguna manera mes suau, jajaja, no passa res, jo vaig com sigui, quedem per pujar a Sabiñánigo el divendres per recollir dorsals i fer nit al càmping, volíem passar el cap de setmana allà per anar mes tranquils per tema horaris. 
 Dissabte  després de dormir poc, molt poc, quedem a les 5h per esmorzar tot el que poguéssim, el dia seria llarg,  agafem furgo i cap a la sortida que anem.
 Tot semblava molt pro per ser una marxa, semblava que estiguéssim al tour de França, jajaja. 

COMENÇA L'HORA DE LA VERITAT

Chupinazo de sortida, nervis, nervis i que passa que no sortim? Mes de 10.000 bicis no surten tant fàcil del poble, a 34 minuts del chupinazo comencem a moure’ns una mica, per fi quan sortim agafem una autovia direcció al primer port, espectacular imatge, tota  l’ autovia plena de cascos de tots colors, quanta gent i tots nerviosos, uns que et tanquen els altres que no tiren... en fi , quan portem uns 10 KM veiem al davant una montonera de bicis per terra, manillars per aquí rodes per allà i gent, molta gent per terra, molt dantesc però es el que hi ha, aconseguim per poc esquivar la caiguda i seguim el camí, una mica tocats pel que acabàvem de veure però sense parar, al cap d’uns km començo a notar el maleit gra, crec que anirà a mes i començo a pedalar sentat de canto, arriba el primer port, el Somport, aconseguim coronar sense problemes, al cim molta gent animant, quin subidon et dona això !!.
Parem per menjar alguna barreta al avituallament i posem roba per fer la baixada mes llarga del dia uns 40 km. de baixada amb fred, anem per fer el segon port tot planejant uns km. i aviat notem que comença la pujada del Marie blanque, un port de categoria especial, curt, però molt intens,  sobretot els últims km que jo vaig tindre de parar per culpa de les rampes a les cames.
Carles va tirar per anar per temps i Oscar com no, solidari amb mi, que m’esperava.
 Maleit gra, que em feia pedalar malament , tot patint aconsegueixo coronar el famós Marie blanque amb el gaitero que ens esperava a dalt, una mica de baixada i avituallament, que dir del avituallament, amb el que hem pagat... i sols plàtans i taronges amb aigua i coca cola calenta, que trist!!!.
 Seguim tirant cap avall per anar a pel tercer port, el Portalet, el mes dur per mi, no per intens però si per llarg 29 km. de pujada constant de 4 o 5 % de mitja, 3 avituallaments en aquest port, això ho diu tot, mes parades per fer estiraments i algun sanitari per posar-me Reflex, que bé que anava el Reflex!! ,jajaja, al final agonitzant una mica aconseguim arribar a dalt del Portalet, a la frontera gent animant, tornava a tindre subidon, jaja Oscar com sempre animant-me,” ja esta fet això” em deia, però no, encara quedaven 50 km. i l’últim port, petit però s’ha de fer, començava a creure que si que ja estava, però no, últim port Hoz de jaca de 2,5 km nomes, però que mal parits que eren, mitja del 6%, collons amb la guindilla final !!
 Al coronar si que ja creia que estava fet, però quedaven 16 Km. plans amb el vent de cara bastant fort que es feia difícil avançar, sort de l’ Oscar que anava sobrat i es posava al davant per oferir-me roda, que bé tindre companys solidaris que no els importa el temps, un 10 per a tu Oscar de veritat!!!!, al final entrada a meta tots dos amb 9h 58 m, crec que si no fos per el maleit gra haguéssim anat amb en Carles que va trigar 8h 34m, que per cert quan estàvem per meta,  Carles ja anava per mig camí de casa el podrit, jaja,ja.
  Arribant  a Sabiñánigo, en plena meta,  tota la claca de la  família i amics fent fotos i cridant , quina alegria que dona això,  després de tot el que hem passat, crec que l’any que ve i tornaré per fer la prova sense problemes i  per veure a on soc realment.
 I això es tot, bueno no, falta una crítica a la organització, crec que 64€ donen per alguna cosa mes que plàtans i taronges als avituallaments, ja sabem que es una empresa i per tant un negoci, però no fa falta collar tant a la gent.

Fins aviat amb nous reptes.

Dani C. 
JABALI BIKERS - C.C. SANT CEBRIÀ





Reportatge emès a Teledeporte. Està força bé, podreu veure la prova desde el punt de vista de diversos protagonistes de diferents nivells.


Estampa típica d'aquests paratges.




Aquest moment, es sempre el més esperat en aquestes proves....FELICITATS FINISHERS !!!
Menció també a IronOli , del que no tenim imtages, però que va creuar meta en 9h30.

FELICITATS A TOTS QUATRE FINISHERS DE PART DE TOTA LA COLLA. AQUESTA ES DE LES BONES.  I...  L'ANY VINENT SEREM MÉS !!! 
Ja comuniquem desde ara, que el team senglar tornarà a lluir a la QH i amb equipació específica de carretera...Qué cony !! si el Barça té tres equipacions, a veure perquè no podem tenir nosaltres una de btt i una de carretera ?? jejeje.

SORTIDA DEL DISSABTE 6 JULIOL (CARRETERA)

 D'esquerra a dreta,  Joan, Jordi, David i Dani C.
Aquest dissabte vem quedar molt d'hora, i vem donar una volta amb flaka per la costa, per desprès pasar per Vidreres, Sta Colma de Farners i recuperar la costa fins Sant Cebrià.
La sortida era d'aquelles poc preparades i el millor..., la presència de Superdavid, darrerament molt car de veure, desde que va marxar a viure a Bellvitge i treballa molts caps de setmana.
Una bona volta, al final , a una mitja de 29 km/h, no teniem intenció d'apretar, però algú treu el ganivet, el posa entre les dents..i no sé que pasa que comença a embalar-se el "trenecito", jajaja.
I això que a l'endemà anavem a una pedalada... després posaré algo del tema.
Anècdota de la sortida
Parem a Lloret a fer una Coca -Cola, anem a pagar....
Recolzats a la barra, dos policies municipals de Lloret de Mar,  d' uniforme. 
Un d'ells ene pregunta:
-- Qué !! Aquest any fareu la Cebrianenca ? Vaig llegir a la web que no la fareu... la faig fer l'any pasat i bla, bla, bla,bla,,

Si es que no podem sortir de casa !!!


PEDALADA D'OR 

CREU ROJA. MARXA BTT SOLIDÀRIA A SANT CELONI


Moment recollida de dorsals. On està Wally ?? trobareu el "bitxo senglar" a la foto ?. NO si ja sé el que heu mirat primer, es més a la dreta, home !!!

I si el dissabte vem fer carretera, diumenge ens tocava muntanya i  ser solidàris.
Marxa BTT a Sant Celoni, on el cc.sant celoni , Macumbikers i Cabres del Montnegre, col.laboraven a organitzar-la, conjuntament amb els membres de la Creu Roja
Capa allà vem anar en Joan, Joel, Rafa i jo mayeix, Jordi.
Les cametes anaven una mica carregades, perà aquesta no era competitiva, eren uns 25 kms, per tant, abans de les onze estariem a casa. Havíem anat a Sant Celoni amb la jabatofurgo !!!
Bon ambient i bon recorregut, cares conegudes, salutacions prèvies i a gaudir de la ruta.
Puja i baixa ben senyalitzats pels Macumbikers, molt agradable de fer, cadascú al ritme que vulgui.
Alguna parada de reagrupament i final amb una bona botifarrada a l'ombra, que el sol apreta !!
Felicitar a totes les colles per la bona feina feta i merci a Juan de Macumbikers, per cedir les imatges que en aquest cas he segrestat.
Un cop arribats a casa, encara va donar temps per compartir dia amb la family i anar a la platja i tot.
I res més, fins la pròxima !!
Penseu que nomès intentem fer un tastet de les sortides, però evidentment no es poden posar totes, aquí ningú entrena, però entre setmana els senglars surten a peu, en flaka ,en burrita, no ho fan perque els hi agradi, no !!! .... els molt putes,  ho fan perque jo no doni abast a publicar....jajaja.
Dit així sembla que jo no surti...
La pròxima crònica segurament serà del meu company tri, Dani V.,  que va anar aquest diumenge a Badalona a pasejar el tritraje senglar a la SERtri, a la distància sprint. Però ja està bé per avui.
Continuarà...

Moments abans de la sortida


L'encant que té la muntanya, mireu quina imatge més maca. Sino fós pels ciclistes....sou a tot arreu

Merescut entrepà a l'arribada a l'ombreta, com Dèu mana.  A l'esquerra Scotty, un cabra amb el que vem compartir tota la ruta. 

Aquest es Scotty fent un BackFlip No Hands !!! Jo Quan sigui gran vull ser com tú !! Una abraçada crack, vem pasar una bona estona soci....Fins la próxima.
A sota teniu per deixar comentaris, com veureu, trobareu un de muntbikes, que ens recorden que en breu tenim una nocturna amb la fresca, amb aturada al coll de Collsacreu. ja ho parlem...

UN SENGLAR PELS PIRINEUS !!

$
0
0



Escapadeta de dos dies de Superdavid, un fanàtic del cicloturisme. Ell solet , pim pam, capa amunt !!

Aquí us deixem mostra de la ruta.  Gaudiu de les imtages, compartint ports amb Contador i Valverde.

TEMPS DE XANCLES

$
0
0
La pàgina "gües" senglar es posa les xancles. Aquí va un poutpurri d' algunes darreres aventures i aviat penjarem informació que necesitem  sigui visible tot el mes d'agost, doncs al final de vacances fa uns anys teniem una cita amb molts bikers i aquest any això serà diferent.


 BTT ENTRE SETMANA- visita al Roure
Ermita sta. Maria del Montnegre. Sortideta improvisada a les 6 de la tarda, però que va resultar contundent,  i per ser dia de cada dia, erem una bona grupeta. 
Sortideta entre setmana, després de la jornada laboral. El whatsapp del grup s'encen, i el que era una sortida d'un parell, acaba amb un bon grapat de senglars amb ganes de burrita.
Pensàvem donar una volteta, aquí qui més qui menys ja ha afrontat una jornada laboral, pero al final 32 kms en dues hores i poc  i pujant al roure centenari per la via ràpida,  la mes heavy desde can ginebra,  i no contents vem pasar per Sant Martí del Montnegre, Cal Paraire, etc.
Son d'aquelles sortides que donen subidón, doncs sembla que estiguis de cap de setmana i no es així.
No va faltar l'aturada a saludar una cabra i a un cavall que ens saludava al mig de la pista.
I es que ens hem d' autrar a valorar el que tenim, més que el que ens falta. Així veuriem que hi ha gent que espera el finde i fa kms amb cotxe per veure el que nosaltres tenim a tocar.
Aquí us deixo amb algunes imatges:

Li diem el roure , pero ara sembla un bonsai.... He posat info per si voleu ampliar la foto. Fa pena, aquest arbre era monumental.

Era molt simpàtica, aquesta amiga de Joel. Foto tendre...OOOOOOhhhhhhhhhhhh !!!

Les imtages parlen soles, no es una capitol de Frank de la Jungla, es una sortida d'un parell d'hores pel Montnegre.
Aquí us deixo amb "El hombre que susurraba a los caballos". El gran Juanjuuuuuuu

Detall de la sortideta.


SANT CEBRIÀ DE VALLALTA- MONESTIR DE MONTSERRAT


Hola amics :

Aquesta aventureta es d'ahir dilluns, 29 juliol.  Estrenava primer dia de vacances. Ja fa temps que em feia gràcia anar a Montserrat desde casa mateix.
Tot i fer alguna burrada de proves que sembla que siguem pros, al meu cas fa dos dies que vaig en flaka, així que em fan il-lusió fer moltes coses en aquesta modalitat per mí encara molt nova.
Una era aquesta. Quan preparava la half challenge ja la tenia al cap, i ara aprofitant un dia en principi bastant lliure, era la meva !!
Com sempre m'agrada compartir-ho, així que tot i ser un dilluns de juliol, difícil per tant de trobar efectius que m' acompanyin,  ho llenço al whatsapp de la colla i fruit d'això s'apunta en Dani C.
Jo encantat de la vida, doncs no em caldrà masa triar el camí, ell ja l'ha feta més cops i a més a més, ve de la QH i està fort. Jo em trobo a gust amb gent que sap estar a totes, tant a apretar dents, com a fer cicloturisme.
La nit abans, tempesta a les 3 de la matinada, pero miro el 3/24 al llevar-me i la previsió era bona.
A les 6:30 sortim de Sant Cebrià. Vem fer una aturada a Sabadell on vem seure quasi una hora per fer un bon entrepà. Tot i així coronàvem el cim abans de les 12 del migdia.
Realment l'ascenció va ser durilla, més que res pel sol a l'esquena, pero soportable.
Havíem dosificat tot el camí ,doncs no teniem clar que fariem, pero era molt probable que tornesim en bici si ens trobavem bé.
Ens fem la foto de rigor dalt del monestir, per cert, una rusa es va voler inmortalitzar amb nosaltres, ella sabrà...no sé si ens veia com dos penjats que arribavan dalt d'aquella muntanya en bici, si li feia gràcia el senglar ó si coneixia a Dani i ho portaven calladet...jajaja ,el cas es que es van acomiadar amb un  espasiva .
Coloquem un ciri a la Moreneta i baixem a Monistrol. Qué ràpid es baixa cony !
 A  dinar com senyors.
Després, una trucada al meu mòbil, fa que que ja necesiti tornar l'abans posible, i decidim tornar per la via ràpida. L'estació la  teniem allà mateix. Al cap i a la fí era el meu primer pensament, tot i que ja ens haviem fet a la idea de tornar en bici, minim fins a Barcelona.
De tota manera, era al migdia i la solana que queia a l'asfalt el posava a 36 graus, tampoc venia masa de gust després de dinar...  Així doncs, repte assolit, ho vaig pasar molt bé, amb bona companyia i carregant les cames de més kms.

Fins la próxima !



SERTRI BADALONA



Així amb llums de neón, sembles pro i tot !!

Fa unes setmanes, en Dani V. es va aventurar a  passejar el bitxo senglar per Badalona.
Aquesta vegada va ser a la modalitat sprint.La va compartir amb dos amics que debutaven als tris, la Marta i en Dani A. , que segur que coneixerem algun dia.  Esteu convidats a sortir a entrenar una mica. Si el vostre mestre us deixa....jajaja
Després de venir de fer la half challenge, suposo que seria un passeig, però ho pasaria bé , que d'això es tracta i ja esta pensant en fer la sprint de Sant Pol el dia 1 setembre. 
Amb aquesta tri , i la half que vem compartir, ja van dues , va agafant experiencia i acumulant entrenament a les tres disciplines.
Donarà que  parlar aquest tri, va camí de fer  coses grans !




SANT CEBRIÀ - CASTELL DE BURRIAC (CABRERA DE MAR)


Dia entre setmana, Joel comença a enviar fotis al whatsapp.
Preparant la selenika de setembre, amb un sol de tela marinera, es va fer , Sant Cebrià -Castell Burriac, acompanyat nomès del seu Garmin.
Un total de 68 kms amb 1800 m. desnivell acumulat.
Et mereixes aquesta entrada makina

I com dic sempre , això es una mostra de sortides.
A part, les que us volgueu imaginar, però no es pot plasmar tot.
Voldria destacar, que darrerament el nostre jabali de Collcerola, David,  es deixa veure més el pel i ha gaudit de sortides varies, que li han deixat més mal a la cara, de tant riure ...que a les cames i això es bó, molt bó. No tot es donar pedals i pedals , la part lúdica i d'amistat supera moltes coses.

I RES MÉS, BON ESTIU A TOTHOM I US VULL A TOTS AQUÍ A LA TORNADA, QUE NO FALTI NINGÚ !!!!

Jordi M.
Un senglar de Sant Cebrià...


INFORMACIÓ SOBRE CEBRIANENCA BTT 2013 AQUÍ

CEBRIANENCA BTT 2013 . AQUEST ANY NO PODRÀ SER....

$
0
0



 NOTA INFORMATIVA:
TANQUEM UN CICLE, GRÀCIES A TOTS PEL SUPORT REBUT FINS ARA.

Només comunicar-vos, que aquesta edició 2013,  Jabalí Bikers - Club Ciclista Sant Cebrià, ha decidit després de la darrera edició 2012, deixar de participar com organitzador de la Cebrianenca BTT .

Així doncs, abandonem les tasques de promoció, inscripcions, disseny circuit, disseny imatge, marcatges, avituallaments, etc i ho deixem a les mans on era quan ho vem agafar fa uns anys, es a dir, en mans de la regidoria d'esports de l'ajuntament.
De fet, a data d'avui dia 5 d' agost, no sabem ni si algú es posa les piles ó no a nivell municipal, ni tan sols la data que es faria.
Probablement ho deixin pel darrer moment, aquesta no ha estat mai la nostra manera de fer.
Suposem i desitgem,  que la prova seguirà endavant, per suposat, probablement torni a ser la Pedalada Popular de Sant Cebrià, com era abans de batejar-la nosaltres com Cebrianenca BTT i destitgem que sigui un éxit com els darrers anys.
Segur que adoptarà un altre estil i una altre manera diferent de fer les coses, però nosaltres ja serem totalment al marge. Ens desmarquem de quansevol responsabilitat d'aquesta edició.
Gràcies a tots vosaltres hem aconseguit els darrers anys,  inscripcions que superaven els màxims previstos per tothom, arribant al màxim permés per indicacions municipals.  Instauràn al calendari comarcal una prova reconeguda de BTT on teniem circuit familiar apte per tothom i circuit per fer suar, amb corriols, pistes i bons avituallaments, inclús amb donuts !!. Més de 40 kms de marcatge, entre les dues rutes.
Fa dos anys vem fregar els 700 participants i l'any pasat restringit a 500, també vem tancar uns dies abans inscripcions.
Hem ofert sempre per pocs diners, recordem que el màxim han estat 10 euros..., obsequis i sortejos de valor, bicicletes, pernils, impresores, sopars, fotografies gratuites, etc.,  portant el pes de classificacions e  inscripcions online, creació de llocs a internet  i aconseguint , per abaratir costos, no delegar mai en empreses externes profesionals. Aquesta era la nostra filosofia, cada cop més difícil de portar a terme.
 Però per motius que no venen al càs, fem un parèntesi i ens dediquem a pasar-ho bé i practicar el nostre esport com a petit club, sense entrar en burocràcies i paperams que cada cop trobem més feixucs. Ha estat una etapa i tanquem el cicle. Decisió difícil, però ens estimem més deixar-ho en alt, havent donat tot de nosaltres fins arribar l'últim participant de la darrera edició.
Agreïr  a tota la gent que l'heu fet posible durant anys i al tracte rebut, tant esponsors com voluntaris i que no pasa rés, que tot segueix, no igual, sino amb més ganes, i que potser no és un adéu, sino un fins després...
Esperem ens perdoneu, i vagi pel davant la sinceritat al nostra missatge als bikers que ens heu visitat:

Moltes gràcies ciclistes !

(aquí sota teniu per deixar algún comentari, si voleu, serà sempre ben rebut.)


JABALI BIKERS 

C. C.  SANT CEBRIÀ. 


 No hi ha per tant home !!  Amb sort, enguany  algú la farà i podràs venir, això sí, no sé si tindràs donuts com any pasat !!

Viewing all 91 articles
Browse latest View live