JABALI BIKERS - CLUB CICLISTA SANT CEBRIÀ

Hola màquines !!!.

Que sí, que sí, que aquesta colla de senglars ja ha donat el pàs. Ja som un club federat, total ja erem cada cop més els que teniem cobertures federatives a través d'altres clubs ó botigues, així que hem dit.... passem de colla de matats a colla de matats federats ? I la resposta del grup ha estat ENDAVANT JABALIS !!!
Són moltes les hores que es passen pujats a la bici, una bona cobertura mai està de mes.
I es així com després de 6 anys justos, de jabali bikers, entrem a formar part de la FCC.
Per formar part de la colla, serà com sempre, ganes de sortir i passar-ho bé en companyia, però a part , hem decidit estar oberts a tramitar llicències a nouvinguts.

Qui vulgui estar federat ho podrà fer a través nostra nomès pagant 5 € de tramitació. Si a més a més, us voleu afegir a formar part de la colla, doncs perfecte, més riureu.

Es pot tramitar la 2015 tant si sou vinguts d'un altre club ó botiga, com si es la primera llicència.
Es tramiten llicències FCC i RFEC-UCI.

Interesats, per més info contacteu per mail :
trobatbe@hotmail.es

El plaç per fer-la es fins dia 28 desembre per estar 1 gener 2015 ja federats i fins 13 gener màxim com darrera captació senglar.

I res més. Que els reis us portin moltes coses, i millor per vosaltres si es en forma de rodes i accesoris variats jajaja.

Bones Festes , salut i pedals !

que serà, que serà ?

En plena acció, Joel no només va assolir el finisher a una prova de resistència btt, sino que a sobre va fer un bon temps, sense caigudes, ni punxades . "Pleno al 15 !!!!!"

Foto just a l'arribada, imatge tope èpica, les cares ho diuen tot. Un cop més el "bitxo senglar "va sortir a pixar fora del Montnegre.
Enhorabona Joel pel FINISHER, segur que es el principi d'una llarga llista de futures burrades bikers,jajaja. Gràcies per compartir-la amb tots.

Socis, zumbaos, seguidors i amics !! Hola de nou, aquí us deixem amb la crónica de JOEL, un jabalí que ja ha tastat la pols de Navarcles. Aquí el seu relat, "BTT en estado puro, no pestañees ó te lo vas a perder !"

Hola amics !!! Aquí va la meva primera crònica.

COM ARRIBO A FICAR-ME A LA MEVA PRIMERA SELÉNIKA

Es la primera vegada que la feia i segona cursa de aquest nivell després dels Monegros, no se perquè, però al final les sensacions van ser molt i molt semblants.

Tot comença fa uns mesos enrere quan Jordi, el “capo”, em comenta que hi ha una cursa molt xula i dura, a Navarcles i que algú mes de la colla la farà. Jo, si érem grupeta m' apuntava sense problema. “me apunto a un bombardeo, está claro” !!!

Mentres arribava el dia de les inscripcions, un altre personatge entra en escena, el meu gran amic de la infantesa Isaack, del Triatló Bufala de Badalona, el tio hem diu que estic fort i que ens apuntem. Aquest Isaack enganxa a qualsevol !!!

Encara em feia mes il·lusió fer-la al seu costat i amb el seu cosí Javi i un altre conegut, en Jose. Vam quedar durant l’estiu per entrenar, sortides de 90km amb 2000 mts de desnivell. La veritat es que hem veia be per afrontar-la.

S’acostava el dia de les inscripcions .... i tant en Jordi com en Dani V, que volien fer-la es van quedar fora, en 12 hores inscripcions esgotades !!! això era una bon senyal !!! això prometia !!! la gent anava boja !!! les setmanes van passant i jo buscava temps d’on fos per entrenar una mica, ja que això seria dur.

Sorpresa !!! una setmana abans de la prova, el meu gran amic Isaack que ja estava tocat del tendó de Aquil·les, em truca el divendres just abans de la prova, i em diu que el seu metge li ha prohibit d'anar a la selenika, si volia recuperar-se !!! Esta clar que no es poden fer tonteries, tocaria fer-la sol??? Doncs no, al dia següent rebo la trucada del Dani, un biker de SantPol que de vegades surt amb els jabalis, ja me’l vaig trobar i em va comentar que hi anava, dons ja érem 2 per fer-la junts, mes la colla de Badalona, que ja els veuríem per allà !!!

Espectacular perfil, com sempre

Moment de la sortida, molta gent amb l'equipació obsequiada per l'organització.

COMENÇA LA FESTA !! SORTIDA !!!!!!

Arriba el dia, a les 6 quedem per carregar bicis i cap a Navarcles. A las 7.15 ja estàvem per allà. Directament al pàrking a canviar-nos i a per el dorsal, tot el poble ple de bikers amunt i avall. Agafem dorsals i poc temps per buscar a la colla de Badalona que entre tanta gent va ser missió impossible, uns amb els nervis no agafaven telèfons, uns altres estaven escalfant , bueno !!! ja els veuríem pedalejant ... prenem un cafè amb llet i una magdalena que donaven abans de la sortida y cap allà que anem. Ens situem casi a ¾ de la sortida, en menys de 5 minuts sortíem , es respirava un ambient increïble, 1500 bikers esperant el chupinazo i el públic que hi havia donant ànims abans de sortir.

Aquí, moments abans, encara sense pols ....

Per fi les 8, i sortim!!! la cosa comença be, sortim del poble, per pista tot bastant sec, pols i pedres, una mica atapeït fins els 20 km primers per un parell de repetxons forts, amb els seus taps corresponents. Vam haver de baixar de la bici, però ja era normal. La primera part que a priori era la de mes desnivell, arribem prou be al 1er avituallament. Alguna molestia al genoll, poca cosa!!! Vaig intentar agafar el meu ritme i endavant, el Dani va tirar. Començava a picar el sol, i desprès d’una baixada vertiginosa per una pista amb moltes pedres i molta pols, arribem a una riera que ens fan creuar per unes roques. OHHH que maco!!! Pujem i una altre baixada. Tornem a pujar i arribem al 2on control, s’havia fet curt!!! Aixo si, amb mes molèsties al genoll dret, havia de vigilar !!! Aigua, menjar, reflex i a continuar, quina calor !!! Recordo el grafic de desnivell, i a partir d’aquí ja era mes rodadora, pensava. I si, la primera part era així, però casi arribant al 3er control una altre pujada que va fer baixar a uns quants de la bici, jo vaig parar per agafar forces i la vaig encarar, la pujo amb un parell de pebrots!!! Però quan estic dalt ... hem vaig dir, para nen !!! Portava les pulsacions a tope.

Arribem al 3er control, ara si, molèsties al quàdriceps i molta calor, hem trec la tèrmica que portava, una mica de isotònica, plàtans mes reflex i endavant. Aquest tram va ser per a mí el més dur, era un trenca cames puja i baixa, el sol picava de valent i el genoll que ja portava molèsties desde els 40km molestava cada vegada mes i s’afegia una altre molèstia als quàdriceps, havia de vigilar, se me engarrotaven casi tots el músculs de les cames. Ojo!!! i no forcis pensava !!! això si, el paisatge era molt maco, ens van fer passar per un pont de pedra molt xulo !!! Arribem al 4art control bastant tocats tant en Dani com jo, ara si faltaven uns 22km i tot baixada, això ens deien !! les molèsties continuaven i anaven a pitjor però havíem de acabar... Sorpresa, mira que era tota pistera!!! doncs no !!! els últims 12km ens van fer passar per uns corriols amb un parells de rampes que semblaven escales, aquí vam patir casi tots i ja era al final, mare meva quin final!!! això si, el paisatge molt maco, això es lo que m’agrada !!! corriolada !!! però quan estic be !!! jejejeje

Per fi arribem a meta jo en 8.11 repte conseguit !!!, als 20 minuts entra en Dani bastant tocat, no venia en plenes condicions, es queda a la meta descansant, agafem diploma, obsequis i dinem. Pasta, botifarra i un gelat i tot !!! Una mica de temps per recuperar-nos, netejar bicis i cap a casa amb les endorfines i autoestima a tope !!!

Era la primera vegada que la feia, i era el 25e aniversari de la prova. No n’he vist gaire proves així, però res a dir de la organització. Poder durant la cursa, una mica oblidats, ja que no es veia gent de la organització fora dels controls, tot i que ens van donar un número de telèfon per emergències.

Nomes em queda felicitar al Dani per acabar, encara que aquest tiu esta molt fort, sortia de una grip i això es va notar. I sobre tot al meu amic i company de Badalona Javi, que era la primera vegada que feia una prova de aquestes característiques i va ser finisher, tot i els problemes que sé que va patir!!! Ets un Makina !!! Enhorabona !!!

Joel

JABALI BIKER

Joel i Dani, bon tàndem per afrontar el repte.

El algodón no engaña

En Santi Millán. No es perd una, està al mig de totes les salses.

Aquesta està treta d'imatges d'arxiu !! Aquí tot es guarda socis, també he volgut ensenyar com arriben els finishers als reptes.....ENTRENANT. Aquí una sortideta clandestina pel Montnegre.

I això es tot, merci Joel pel relat, molt bona feina. Próxima crònica ...quedada Troglodita 2013, a Vilanova del Vallés, peró voliem donar protagonisme a aquest repte selènic primer, doncs s'ho mereixia. I de mentres, senglars entrenant per les 3 hores d'arenys de munt del 20 d' octubre i anar recuperant lesionats poc a poc. Tindrem senglar també a la Travessa Molins de Rei-Montserrat el dia 6 octubre.

I recordar, que tot i que participem a diferents proves, la majoria de senglars, simplement gaudeixen de la bici sense més pretencions que fer esport amb amics i gaudir de l'entorn . Tant Amb roda grossa i roda prima. Aquesta es l'auténtica filosofia senglar, entrenar per reptes, peró també saber gaudir d'una quedada multi clubs ó una sortida amb esmorzar de forquilla, como mandan los canones. Que de clubs seriosos ja hi han un fotiment. jajaja.

Fins aviat !!

Bona colla de senglars en aquesta ruta Dakariana.....
D'esquerra a dreta i de dalt a baix : Jordi, Joan, J.Pedrero, Oliver, Anna, Rafa, Miquel
Sergio, Dani V. i Joel.
I dos més que no surten a la foto, en Dani C. i Òscar que van marxar abans per compromís familiar.

Després d'aquesta llarga aturada bloguera, trepitgem fort de nou les tecles, per donar per començada la temporada, segur que plena de sortidetes, unes de rutes conegudes i d'altres a l'aventura, i com sempre amb pincellades de reptes, marxes, pedalades i alguna prova de tris.

Amb el canvi horari, les tardas son més llargues, la temperatura puja, les bicis de carretera surten a pixar més que mai i els culottes llargs tornen a l'armari. Les cuixes i els braços es torraràn deixant les marques de malaltissos ciclistes que lluïràn amb orgull, com trofeu de finishers.

Colla de tronats !

Aquesta setmana, sortideta de 12 efectius, sense cap més pretensió que anar a esmorzar i veuren's les cares i xerrar una mica. Tot i així bon desnivell desde Sant Cebrià fins al cim del Parc Natural del Montnegre, la famosa torre. La rematem amb la corresponen baixada que ens possa l'adrenalina entre les dents. Sortida sense contratemps, sense caigudes, només bon ambient i rialles.

El títol de la sortida, la "DAKARIANA".

A veure ...Si fan un raid que passa per Xile, Bolivia i Argentina i li diuen "El Dakar" africà, per qué nosaltres no podem dir-li Dakariana.... a una sortida a Sant Martí del Montnegre per Catalunya ?

Tot aquest símil, ó com li voleu dir, es un homenatge a la participació a la sortida d'un dakariano de debó, pilot oficial actualment de l'equip yamaha, en Pedrero, que creïem va passar una bona estona en bici amb tots i va gaudir de la sortida jabata.

La veritat sigui dita, li faltaria una mica de tècnica per anar ràpid però....jajajaja , es conya ehhhhh!!!.

Menció especial també per Anna, primera sortida amb el grup, a ben segur començarà a fer pudoreta dintre de poc, es inevitable, això s'encomana. No es questió de desodorant Anna, rés a fer. Un senglar es un senglar, un SERDUUUU.

I no sempre podem ser-hi tots, en aquest càs faltaven efectius, no els enomeno perque no vull deixar-me cap, però alguns de més habituals a les sortides darrerament que jo mateix, peró a ben segur que aviat sortiràn per aquí a la web, lluïnt "bitxo" en alguna prova de btt.

També dir que ens ha sortit un jove Spielberg a la colla, així que potser es coli per aquí alguna producció feta amb càmara subjectiva de tant en tant.

I res més, fins la propera, que no sé quan serà, perque això de mantenir la pàgina viva després de més de 6 anys, cada cop costa més, però sempre donarem senyals de vida. I tant !

A reveure socis.

ANDRÉS, UN JABATO EN EXTREMADURA.
MENCIÓN ESPECIAL PARA ESTE JABALÍ "EXILIADO", LUCIENDO BICHO EN PECHO, EN UNA PRUEBA EN TIERRAS EXTREMEÑAS, LA "GURUMELOS BIKE".

Saludos a todos los miembros de su club de adopción, Os Pelinhas mtb.
Cuidárnoslo bien.....bueno, ya vemos que cuidarse se está cuidando ! jajaja
Un abrazo de los JABALI BIKERS.
Andrés, nos vemos pronto. Un besote cariñuuuuu

Escapada d'un grup de senglars a visitar aquesta meravella de la natura.

Arbre Monumental. Val la pena la visita. Aprop del SAntuari del Corredor.

Hola followers !
Escapada dominical amb l'objectiu de visitar un arbre monumental. L'alzina de Can Farrerons.
Es veia a venir que seria sortideta llarga, doncs fins al santuari del corredor tenim uns 20 kms i l'arbre ja es a camí de llinars del Vallés així que es preveien ja uns 50kms.
Dissabte també es va fer sortideta corriolera , aquí es el que hi ha, cadascú surt quan pot ó quan vol i tenint membres de tots nivells, es el que passa, que per gustos colors....
Ens trobem aquest cop una grupeta, Joel, Joan, Segio, Jordi i un company nou que venia a provar, en Rubén.
Camí d'anada més pistero i mirem d'anar directes direcció santuari, evidentment són uns 18 kms peró sense parar de pujar pràcticament desde Sant Cebrià de Vallalta, primer guanyem desnivell arribant a collsacreu i seguim pujant fins fer aturada a fer un petit most de mitja horeta.
Després ja anem a buscar l'arbre, però aquest cop ja sortejant molts corriolets xulos, guiats per en Joan i Joel que ja havien visitat la zona dies abans. Podria pensar malament i pensar que van ser-hi mirant de cara a la Transcorredor que es disputa en breu.....pero no potser , noooooooo, perque el nostre lema es "AQUÍ NINGÚ ENTRENA", així que no ho crec. Deixem-m'ho així jejejejejejeje.
Ens va agradar molt el paratge, sempre agrada veure meravelles de la natura i a mí personalment em fan sentir molt petit. Si poguessin parlar ...quantes coses hauràn vist aquestes branques, quines maneres diferents de vestir de la gent que ha pujat per ells ó els ha abraçat...en fí, allà cadascú, també estàn els que ni puto caso.....
Fotos de rigor, i a tornar, sense perdre oportunitat d'enllaçar amb tots els corriols possibles, coronant tornada amb el famós camí amagat que ja ens portarà a Arenys de munt ,desde on agafem ja asfalt fins a casa. Resum de 47 kms amb 1150 m positius desnivell. Gens malament, si afegim que alguns ja veniem de sortida dia anterior....
Destacar la participació de Rubén, primer dia amb senglars, però que va donar la talla.
Dit per ell mateix, gens acostumat a sortides potser tan llargues i amb tant de corriol, però que va gaüdir molt o al menys ho semblava i segur que el veurem vestint colors jabalis en breu.
Remarcar també ens van acompanyar un troç de ruta, en Dani R. i Carles, dos senglars que estàn preparant Ultrabike i Osona Limits i per tant ja estàn fent sortidetes més heavys, anomenades de Poleo Menta, sense aturades i de ganivet a les dents. Molta sort amb els objectius.
Dèu meu, quina droga això de la bici.
Jo sempre penso que l'esport de la bici es guapissim ! però si el pots combinar amb llocs xulos com els que visitem i a aquesta salsa li posses colla d'amics de companyia, el resultat es l'ostia !!!
I aquí us deixo unas fotis. Mes avall sortideta corriolera per Canet i Arenys de Munt.

Rubén, primera sortideta jabalí. Felicitats pel debut makina !

Un dia genial per la pràctica de la BTT

Joel de la Jungla

Mas de Can Farrerons, a 100 metres de l'Arbre

SORTIDA CORRIOLERA DE DISSABTE

Aquí, em vaig afegir una mica més tard a la sortida.... una colla de jabalis, en Dani C, Òscar, Joan, Joel i Rafa van tirar directes capa la zona de la creu de Canet a fer corriols i després deixar-se caure capa can subirans, veïnat d'Arenys de Munt per agafar forces fent un petit àpat.
Jo, vaig sortir més tard i vaig anar més directe, nomès agafant un corriol de baixada, però no em vaig entretenir tant com ells, viciats corrioleruuuuuuuuuuuuusssss.
Així es com fent temps, primer vaig voltar una mica pel Santuari de la Mare de Dèu de Lourdes d'Arenys de Munt i li vaig prestar més atenció del que havia fet mai. Desconeixia era una reproducció de la gruta del poble de Lourdes, a França...on segons la tradició es va aparèixer la verge al 1858.
Desde aleshores que tenen peregrinacions de malalts desde arreu del món.
A tot això després li hem d'afegir la picaresca de combinar això amb 150 taules pel voltant i restaurants i ja tenim un picnic xulo per ficar 1000 persones a fer barbacoes el diumenge !! jajajaja
La pela es la pela.....

Afegida pincellada cultural senglar, després vem fer corriols i corriols, pujant pel camí amagat i fent una bona corriolada agafant alguns de la montaltbike fets del revès, baixant per Torrentbó i remontant per sortir a la part de dalt de Can Jalpí i tornar a jugar amb corriols de les 3 hores d'arenys de munt i capa casa. Un total d'uns 40 kms , alguns d'ells bastant tècnics.

Aquí sota teniu unes fotos, fetes aprop dels Santuari de Lourdes d'Arenys de munt. El lloc data de 1892, d'aspecte modernista. Si la gruta coneguda es una reproducció de la de França, vull pensar que això que està molt amagat al mig del bosc...., podria ser una reproducció imitant també els banys i termes de l'original, però no estic segur per més que us asseguro he cercat i cercat a internet, doncs a nivell aficionat sòc un apassionat de l'història i m'agrada veure d'on venen les coses.
Així que esperant resposta , faig desde aquí una petició als lectors, a veure si algú ens pot aportar informació de quin es l'origen d'aquest paratge sorprenent amb tants anys de memòria.
No us talleu e enieu informació aquí sota a comentaris ó a trobatbe@hotmail.es. Gràcies.

I res més, us deixo descansar per avui. A reveure !!

JORDI - JABALI BIKERS

QUÉ ERA AIXÒ ?

Paratge amagat al bosc aprop Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt. Saps que era, quin es l'origen?
Deixa resposta a comentaris ó a correu electrònic, i col-laboraràs amb la divulgació cultural del patrimoni d'aquesta vila del maresme. Merci

Un altre cop, Joel in the Jungle jejeje

Hola bikers :

Ja tornem a ser aquí per explicar-vos alguna coseta. A part de curses varies que anirem recollint mica en mica, avui volia fer una entrada d' una sortida de grup.

Ens reunim 9 senglars, bona colla, per anar capa Campins.

Anirem desde Sant Cebrià direcció a Can Benet Vives, L'esplai, per deixant-se caure després per Fuirosos capa Sant Celoni. alguns fan una variant per "jugar" una mica i afegir més chicha a la sortida...

Arribant als llacs gaudim molt de veure com aquests havien recollit força aigua i fem una aturada per gaudir del paissatge una mica.

Després de 37 kms arribem a fer una aturada tècnica a "La Masia" de Campins, ben merescuda. Quin pà de coca senyors !!

Amb "el caloret", a la tornada decidim fer-ho per Olzinelles, més fresquet i pujar fins Cal Paraire, per baixar fins Sant Iscle de Vallalta i capa casa.

60 kms de btt, de ruta ben variada i amb bon ambient. Sense caigudes i només una punxada.

Aquest mateix finde teniem tres representants a la Transcorredor, setmana pasada dos a Ultrabike i aquests mateixos la próxima a Osona Limits. Molta sort a tots als vostres reptes.

Protagonistes de la sortida :

Carles, Òscar, Toni, Rubén, Rafa, Vila, Dani C., Sergio i Jordi.

Aquí fotos de senglars "jugant"

Akelarre jabalí, als llacs

Toni, nou fitxatge senglar, ja porta varies sortides amb nosaltres.
2 milions de fitxa, 300.000 euros temporada més incentius. Això sí, la roba hem quedat que la paga ell, jajaja

Rafa i Segio, amb una bonica estampa, a tocar del riu la Tordera

Sempre buscant l'ombra del bosc encantat d' Olzinelles.

Un Clàssic de la web. En Dani fent el caballito !!

Rubén, 4 setmanes seguides amb sortides de mes de 50 kms, ja t'has guanyat portar els nostres colors !!

ULTRABIKE 2015

Representació jabalí a càrrec de Dani R. i de Carles.

Enhorabona al dos, que van terminar aquesta dura prova a la modalitat d'aventura.

Es disputa per parelles amb navegació exlcusiva amb GPS.

Contents amb el recorregut i amb ells mateixos , però dures crítiques a la prova, per l'exigència de la mateixa, molt pobres els avituallaments. Tot i no passar ni molt menys dels últims, havien coses ja exhaurides. També poc seriosos amb la fiabilitat dels tracks, desnivells erronis i encara sigui un detall més, aquí us deixo amb l'únic material fotogràfic que han pogut recollir.

Tot i així, això no treu ni un pel de mèrit a vosaltres i us dessitgem forces per la próxima Osona Limits, més dura encara, prova de dos dies de btt

FINISHERSSSSSSSS !! enhorabona cracks !

Sisens classificats de categoria. Deixant el pavelló en alt . Oleeeeeeeeeeee

Arribant a coronar Coll de Te

Res més, intentarem a la próxima dir-vos algo de la Transcorredor , Osona limits i mes cosetes, una via verda pel mig i , uffffff no pareu no pareu no pareu jajaja adeuuuuuu

TRANSCORREDOR

Joel , Dani R. i Joan , representació senglar a la Transcorredor. Feu patxoca nois !!

Bon paper, dels companys a la Transcorredor, fent la ruta llarga de 37 kms i 1.300 m desnivell positius d'aquesta prova maresmenca ja clàssica dins el calendari btt de la comarca del maresme.

Resaltar la bona tasca de l'organització, que inclús obre corriols nous expresament, i això té molta feina, molt meritori per una cursa de preu ajustat i que la gent ho premia amb una inscripció al màxim del permés i amb els seus comentaris positius com es aquesta crònica.

Joel i Joan van completar recorregut a bon ritme en poc més de dues hores i mitja i Dani R. va tenir la mala fortuna de patir averia mecànica, quan es trobava gaudint molt i amb bones sensacions, pero això va com va ! Us deixo amb algunes imatges en acció.

Trencament del canvi de Dani, merdaaaaa !!!

IRONMAN 70.3 BARCELONA (17 maig)

Quien la sigue la consigue !!! Felicidades Oliver, año pasado 3ª posición en relevos mixtos y este año CAMPEONES !!!
Aquí posando con la ganadora en Pro Women, la danesa, Camilla Pedersen.
ENHORABUENA MAQUINA !! Y ahora que, que será lo próximo ????!!!!

Daniel, primera participació i Finisher !!! Liquida les tres modalitats y pasa examen amb nota. Un cop més el bitxo jabalí trepitja " la alfombra roja", que per no ser no ser tris...ja no és el primer cop jejeje.
ENHORABONA FINISHER !!!

Anna participava a la bici dins d'aquest equip de relleus femení junt amb Vanessa i Esther.
Les Tri-Mendes !!! Enhorabona, un altre a la saca Anna !!!

RIPOLL-OLOT-GIRONA 100 KMS
RUTA DEL FERRO (16 maig)

12 bikers ! d'esquerra a dreta : Edu, Antonio, Jorge, Noelia, Rubén, Jesús, Jose, Oliver, Javi, Kiko,
David i Jordi. Espero no haver-me equivocat...glubs

Aturada tècnica a Sant Feliu de Pallarols, nomès gels e isotòniques.

Crec que es la tercera vegada que la faig, però quan David em va propasar de fer-la, no m'ho vaig pensar. Tres senglars a la via, David, Rubèn i Jordi i un total de 12 bikers, que vem gaudir d'una ruta magnígica amb un dia preciós. Riures, bon ambient i millor companyia. Molta bici, molts kiòmetres, bon dinar...que més es pot demanar ?
Destacar que molts no ens coneixiem entre nosaltres i que els uns pels altres semblava que no fós així. Per tant, si llegiu això, quan voleu podem fer un altre ruta, ho deixo en mans de David vies verdas jajaja.
Aquí queden algunes fotos i fins la próxima!!!! Serà una entrada de crónica de Osona Limits, on dos senglars s'han trencat les banyes en dues dures etapes de btt, amb kilometratge i desnivells no aptes per a tothom, i de mentres continuem fent sortides, pero com sempre no podem ficar tot aquí, també es preveu una a peu a les agudes i un cabrerés i una MOntseny Extrem i , i , i , i, .......

TOTES LES FOTOS DE LA VIA VERDA AQUÍ

Coronant el Coll de Santigosa, de més de 1000 metres, nomès sortir de Ripoll.

Rubén, estrenant els nostres colors !!

Plaer de ruta i paissatges.

TOTES LES FOTOS DE LA VIA VERDA AQUÍ

Bonica foto coronant ! Albert, Dani C., Jordi, Òscar, Vila i Carles.

Nada más que desir..... Dir que falta l'imatge del sherpa creuant, en Carles, que es qui va les fotos per passar el primer.

Com que crec que valen més unes bones imatges que mil paraules.... no m'extendré gaire. Quan Dani C. em va dir que Carles havia proposat fer de sherpa per fer un track a les agudes a pota, on tindriem de grimpar bastant i que no era llarg de kilòmetres pero si tècnic, deseguida em va cridar l'atenció.
Que es això de grimpar ? Fer una mica el gat em van respondre....
Quelcom nou i diferent al que no estem acostumats, pot ser divertit.
Entro a you tube i per les agudes per cresta de castellets veig un video on passen agafats a una cadena...GLUBS !, que cony, som-hi !
I dit i fet, en furgo fins aparcaments de Sant Marçal del Montseny i desde allà deseguida a caminar però ja amb desnivell.
Terreny molt rocòs que es fa a bon ritme i bon humor. Deseguida comences a possar manetes i a fer servir els quadriceps !!
Algunes fotos quan es pot....i fins arribar a la famosa línea de vida. Un petit pas a ran de roca d'uns quatre metres. Tens una cadena per ajudar-te i que arriba un punt que has de confiar en ella.
Millor no mirar avall, bona caiguda, de debó. Mirar de passar ràpid i sense pensar-hi gaire peque sino tens perill de que el cervell et congeli les cames. I millor no llegir una placa a la pared homenatge a una noia que.... no paris no paris , CAMINA !!
I per fí el cim !!! . Fem un aturada per veure les vistes, desde més de 1700 metres son brutals.
Continuem capa el turó de l'home on fem la foto dalt del punt geodèsic i ja encarem capa la furgo.
La baixada molt divertida, res de pista sino camins tècnics i boscos amb catifes de fulles seques que no saps si es primavera ó tardor.
En resum cap problema i experiencia molt positiva. A l'endemà una volteta en bici per treure el mono jejeje i aquí us deixem amb fotos d'aquests 6 tronats !!.
Pròxim diumenge dos senglars en Joan i Jole al clàssic Cabrerés, molta sort. Mentres els altres alguna cosa farem... Adèu !!!

Jordi
JABALI BIKERS

TOTES LES FOTOS AQUÍ

I ara puja sense possar plat petit, jajaja

Senglars ó cabres.

Davant aquest espectacle, que petit et sents.

Dalt del Turó de L'home, al punt Geodèsic.

Bona trialera de baixada eh ??

Ni amb una panoràmica es pot reflexar tot el que veuen els ulls al cim

Película del cabrérés filmada i editada per Joel, amb cámara subjetiva. Que gaudiu dels corriols !!!
i merci per compartir l'aventura crack .

Instants abans de la sortida. Foto captada pel dron. collons que modelnossssss !! Ahí senglars a segonba fila a punt a punt per no agafar taps.

HOLA, DONCS JA ESTEM AQUÍ UN ALTRE VEGADA,

PERSONALMENT M’HO VAIG PASAR TANT BE L’ANY PASAT QUE VOLIA REPETIR, AQUESTA VEGADA NOMES SERIEM 2, NO COM LA DARRERA QUE VEM SORTIR UNA BONA GRUPETA, ELLS S’HO VAN PERDRE... JEJEJE

QUEDEM JOAN I JO A LES 5 AL MEETENG POINT CARREGUEM BICIS I CAP A L’ESQUIROL, ARRIBEM AMB TEMPS PER CANVIAR-NOS FER UN CAFÈ, RECOLLIR DORSAL I COLOCARNOS A LINEA DE SORTIDA. PER CERT… AQUEST DEL CABRERES SON LA OSTIA, UN DRON ENS SOBREVOLAVA FENT FOTOS A LA SORTIDA … QUINA PASADA ¡!!

TOCAN LES 7 TIRAN EL TXUPINASSO I ARRENCA LA PEDALADA ¡!! ELS PRIMERS KILOMETRES AVANCEM X CAMINS I SENDERS PEDREGOSOS I MULLATS X LA PLUJA DE LA NIT PASADA, PASANT GENT Q X LO VIST HAVIA SORTIT ABANS D’HORA X QUE A LA LINEA DE SORTIDA NO ESTAVEN ¡!! ANEM FENT KILOMETRES A BON RITME UNA TEMPERATURA FRESQUETA PER LA BOIRA QUE NO S’AIXECAVA. DISFRUTO MOLT AMB LA MEVA 29’ NOVA PER AQUEST TERRENY PEDREGÓS, COM JA SE SAP, TIPIC DE LA ZONA. PASEM DE LLARG EL 1ER AVITUALLAMENT QUE TROBEM AL KM 10, DECIDIM SEGUIR FINS EL SEGUENT QUE PER SORPRESA NOSTRA JA ES L’ESMORZAR, NOMES PORTAVEM UNA HORA I MITJA I UNS 20KM I MOLTA GANA NO TENÍEM, PERO … JO ME’L VAIG FOTRE SENCER QUE ESTIC EN CREIXEMENT ¡!! AL JOAN NO LI ENTRAVA, ES QUE ESTA PRIM PRIM EL TIO ¡!! ABANS DE SEGUIR … MERDA ¡!! NOTO LA RODA FLUIXA, “RAJADA” A LA CUBERTA I EL LIQUID NO TAPA BE, NO PORTO MANXA NI RES PER LO QUE TOCA POSAR AIRE A CADA AVITUALLAMENT DES D’ARA. SEGUIM A BON RITME, PASEM PER ZONES BEN BONIQUES COM EL SALT DEL SALLENT, VAIG GRAVANT I DISFRUTANT DEL PAISATGE I DE UNA RUTA BASTANT MES DURA QUE LA DE L’ANY PASAT, MOLT CORRIOL I ALGUNA TRIALERA IMPRACTICABLE, FINS EL PUNT DE PERILLOSA PER LES PEDRES LLISCANTS PER LA HUMITAT, PERO BE ¡!! SENY I A DISFRUTAR!!! QUANT FALTAVEN UNS 12KM PER LA ARRIBADA ES JUNTA LA RUTA AMB LA CURTA I PRECISAMENT EN UNA LLARGA PUJADA, A MES DE ENFANGADA, ON COSTABA Q S’AGAFÉS LA RODA. I PER MES INRI, A ESQUIVAR GENT CAMINANT QUE VENIA DE LA CURTA. ARRIBEM A L’ÚLTIM AVITUALLAMENT QUE ESTAVA A TOPE DE GENT¡!! RES A VEURE AMB LO QUE PORTAVEM DE RUTA, SI CASI ANAVEM SOLS ¡!! COM A MOLT ENS VEM TROBAR AMB 30 O 40 BIKERS ¡!! PERFECTE X RODAR X AQUELLS CORRIOLS … PERO LO BO S’ACABAVA ALLÀ, XQ ENS VEM TROBAR AMB VARIOS EMBUTS QUE VAN FER POSAR PEU A TERRA I CAMINAR UNA MICA, PERO BE, ES LO QUE HI HAVIA. UNA MICA DE PISTA PER BAIXAR ENS VA SERVIR PER AGAFAR UN ALTRE VEGADA EL RITME X ARRIBAR A META. LA CABRERÈS MES DURA FINS ARA, A LA SACA.

NETEJAR BICIS, RECOLLIR REGALS, UNA MICA DE PICA PICA I CAP A CASA.

FELICITAR A LA ORGANITZACIO I VOLUNTARIS, JA QUE ES MOLTA GENT LA QUE S’APUNTA I ES DIFICIL FER LES COSES AL GUST DE TOTS. PER MI FALTAVA ALGO DE SENYALITZACIO I ELS AVITUALLAMENTS ALGO JUSTETS, JUNTAR LES DUES RUTES AL FINAL UNA MICA FUSTRANT TROBAR-TE AIXO DESPRES DE PORTAR TANT BON RITME DURANT TOTA LA PEDALADA, PERO BE, HO VAIG DISFRUTAR MOLT, TANT PER LA RUTA QUE ERA PRECIOSA COM PER LA COMPANYIA DEL JOAN, Q X CERT NO VEGIS COM BAIXA L’AVI ¡!! PERO JA EL PILLARE … JA ¡!! JAJAJAJA

RES MES, FINS AVIAT ¡!! SALUT I PEDALS

JOEL

JABALI BIKERS

VIDEO DE PUJADA SENGLAR AL CIM DE LES AGUDES

Aquí foto de grup dels deu components d'aquesta maratoniana aventura, creuant montnegre i pujant al montseny a la cerca de l'avioneta perduda. Aquí es pot veure al fons tota trinxada.
En Joel, Òscar, Vila, Joan, Rafa, Adam, Jordi, Sergio, Dani R. y Dani C.

Per fer 100 kms amb uns 2.500 m. de desnivell positius per veure una avioneta estampada s'ha d'estar com ho sembla a la foto: TÓ LOKOOOOSS !!!!

Semblava Lost, però al Montseny....

Hola Bikers !:

Quan Òscar ens comenta de fer una sortida a veure l'avioneta del Montseny, té molta acceptació entre els senglars. Pero deseguida pensem en kms i en desnivells i surten més de 100 kms però desde casa hem de salvar el Montnegre i després pujar a les antenes de Santa Helena, passar per Santa Fé del Montseny, el pantà de Santa Fé, veure l'avioneta, reposar forces i després tornar a baixar i el pitjor, remuntar el Montnegre de tornada per baixar després i arribar a Sant Cebrià, que estem ja a tocar mar, a tres kms de Sant Pol de Mar, per si algún nou visitant no ens té ubicats.
Això comportava fer uns 2.500 m. de desnivell positius. Es parlava de fer alguns una acostada en cotxe fins sant Celoni i fer la ruta desde allà. Però finalment...res de res, a l'aventura !!! A lo bruto !!!
Reconec que jo mateix tenia els meus dubtes, doncs aquí ja còrrer molt de senglar mig pro i aquesta no era sortida de broma.
Decidim sortir a les 6:30 del matí. Déu meu !!!! s'han de tenir ganes.
Van ser moltes hores en bici, difícil d'explicar les sensacions de tots, pero intentaré fer un resum resum resum.
Creuar el Montnegre, ho fem de manera lleugera, pujant per Cal peraire i arribant a Olzinelles.
El grup ben compacte, molta conya i bon ambient, una grupeta de 10 per una sortida així està molt bé, doncs comporta arribar tardísim a casa, matinar molt i tenir ganes de bici, moltes ganes, perque tothom sap que patirà una "mica"jajaja.
La pujada al Montseny es fa com no podia ser d'una altre manera, molt llarga. Això sí, sense dificultat tècnica. I així es com anem pujant xino xano fins arribar a la carretera aprop del mirador desde on surt el cruce per arribar al turó de l'home.
Tirem a Santa Fé on remuntarem després per fer el necessari àpat, aquest cop, més que capritxo es una necessitat, hem de menjar bé, portem ja 50 kms amb 2039 positius !! i per més barretes i merdetes que portem...tenim gana !! Pero primer baixem uns 3kms a veure l'avioneta.
I us deixo amb les imatges que valen més que mil paraules.

Pels curiosos, aquest accident va ser a l'any 2000. Sembla ser que la boira va ser la responsable. Va perdre la vida el pilot de 71 anys que viatjava sol.

La tornada es va fer en dos grups, uns vem arribar a les 3 de la tarda a casa i d'altres a les 4:30 perque encara van tornar per Gualba i van reposar forces a S.Celoni. Els primers vem fer 96 kms i els segons 104kms amb més tram de terra i més de desnivell. En quansevol cas, per sortir a les 6:30 dèu ni dó quin fart de bici tots ,jojojo.

I res més, això si, agrair a tots que feu tant fàcil anar en bici, perque es passen les hores volant, i l'ambient de la colla es una canya. Nomès he trobat a faltar als ausents, però sortides així es normal que restin components, tot i així va estar molt bé per tractar-se del que es tractava.

Aquí us deixo track de la sortida, es del dia que la va fer Òscar en solitari, un parell de setmanes abans aproximadament.

Ens veiem, es prepara en tres setmanes una pujada al puigmal, també per tronats i en dues setmanes alguns anem a la Montseny Extrem, a veure si ens donen d'esmorzar. A reveure !

De mentres, ja sabeu, no es pot entrenar ehh !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Salut i pedals.

TRACK DE LA RUTA CLICA AQUÍ

MÉS FOTOS CLICA AQUÍ

Per comentaris, estàn més avall, després de la corriolada de Canet.

Els darrers metres s'han de fer a peu, l'avioneta va quedar al mig del bosc.

Va faltar poc per arreglar-la. Teniem intenció de tornar a casa en avioneta. LLàstima, no portavem cinta americana, que sino....

Creuant Pantà de Santa Fé del Montseny

Més que merescut esmorzar-dinar, a Santa fé, ara quedava desfer el camí. Som-hi !!!

"El Algodón no engaña"

Aviat tindrem video de la sortida.

JORDI- JABALÍ BIKERS

PEDALADA CORRIOLS DE CANET

Quatre representants senglars. En Rafa, Joel, Dani R i Oriol.

Quatre jabalís ,van anar el passat diumenge a la localitat veïna de Canet de Mar a fer la ja clàssica corriolada.
Aquesta prova té dos recorreguts de 12 i 25 kms. Dit així sembla poca cosa, però us puc assegurar que la de 25kms es dureta a la mateixa vegada que molt divertida.
Es una zona molt habitual per nosaltres, anem molt quan volem fer una mica de tècnica o sortida curta, estem aprop i té moltes posibilitats.
Felicitar al.c.c.canet per la seva tasca, mantenint la prova, respectant preus bons i una inscripció limitada perque no es fagin masses taps als corriols i tothom la pugui gaudir.
Pels aliens a la zona, us la recomanem si us agrada recargolar el manillar i posar el cul ben enrera jejeje.
I com no, no vull acomiadar la crònica sense felicitar també a Oriol, el nostre benjamí de 14 anys, que ha entrat amb força i va ser el primer de la colla en arribar, i no es perque la resta vagin lents, es que aquest noi promet. Som-hi Oriol !!!

DESDE EXTREMADURA CON AMOR

Aquí nuestro embajador en tierras extremeñas, dándolo todo !!!! Venga Andrés, pronto nos vemos, no te olvides de traerte unos jamoncitos, ya sabes .....

Impresionant kedada betetera a Sant Celoni, aquí a les fotos més de 170 bikers compartint ruta. Un munt de colles i clubs amb ganes de passar-ho bé.

Hola bikers:

Este Domingo nos desplazamos 11 bikers desde Sant Cebrià a Sant Celoni a participar en esta macro kedada betetera.
Hacia tiempo teníamos ganas de volver a asistir a una de estas, ya sabemos que serán 27 kms y que saliendo a las 7 y llegando a las 9:30 a tu casa, los haces igual y luego a la playa y en cambio si vas a una de estas kedadas llegarás a la una ó a las dos a tu casita....que sí, que síiiiiiiiii, pero joder, joder ,joder ,joder !!! no todo es ir con el cuchillo en la boca, compartir una mañana con amigos que hace tiempo no ves, una ruta diferente y ayudar en lo que se pueda a mantener las collas de las comarcas vecinas unidas, es una empresa que merece la pena. Así que a la propuesta de ir enseguida salieron jabalís a la gresca, incluso se acoplaron otros, como el dakariano Pedrero, que ya nos había dado muestras de adaptarse a lo que le echen....
Y así fue como no podía ser de otra manera, pasamos una gran matinal ocio-deportiva, con unos 180 bikers más, a la altura de más de muchas pedaladas oficiales que ya quisieran para sí !!, con muchos grupos y clubs que no quiero enumerar, porque me voy a dejar seguro alguno jajaja y eso provoca un mal rollo del que no me quiero hacerme responsable....sorry.
La ruta marcada, gente en cruces para evitar escarceos, avituallamiento con sandia y todo, ruta corta y ruta larga, pista ,corriols y todo eso por, 0 euros ??? Estamos lokus u ke ?!!!
Tan sólo felicitar a todos los asistentes por generar el ambiente que vivimos y en especial a los MACUMBIKERS por varios motivos. Primero por la ilusión y ganas que le meten. Segundo por la eficiencia y tercero por ser unos marcianos de otro sistema solar....
Porque en los tiempos que vivimos, aún queda gente capaz de meter horas y horas en algo efímero, para que lo disfruten otros y sin que esto les genere dineroooooo !!!!
Sólo por eso es de elogio y reconocimiento y sin entrar en pedanterías hay que decirlo para que no desistan en su empeño.
Y nada más, fotos hay mas de .....una burrada de fotos por ahí, aquí dejo sólo un 2%, aunque las de grupo ya sirven para hacerse a la idea.
Hasta la próxima y esperemos no pasemos tanto tiempo. Fue un placer reencontrarnos con caras conocidas, y ver que pasa el tiempo pero sigue la fiebre dentro la sangre.
Fins la próxima socis !!!

Posdata: Ir alquilando el Palau Sant Jordi de Barcelona porque el restaurante del Club de Tenis Montnegre se os queda pequeño.

JORDI
JABALI BIKERS-C.C.SANT CEBRIÀ

Això es un bateig senyors !!! jajaja, per ser un bon biker s'ha de rebre la benedicció del Tío la vara....

Bonic indret per fer la reunió i esmorzar final, el club de tenis Montnegre.

Aportem a la trobada una bona grupeta d'onze bikers desplaçats desde Sant Cebrià a Sant Celoni. Va valer la pena.
En Sergio, Jordi, Juan P., Oliver, Manolo, Oscar, Diego, Rubén, Vila, Rafa y Dani.

La calor era insoportable, menys mal dels avituallaments on havia de tot, sino ens quedem als ossos.
Aquí a la foto, un jabalí negociant un corriol.

MONTSENY EXTREM 2015

Aquest cop una colleta de cinc senglars anem a encarar aquesta cursa, en un diumenge amb predicció d'onada forta de calor.
ufffff, disposats a suar de valent. En Joan, Sergio, Jordi, Joel i Rafa.

Bonica foto instants abans de la sortida. Protagonista de la cursa, EL CALORET !!!

En Joan va marcar la nostra pole amb poc més de 3 horetes, a un circuit on havia de tot, pista i corriols, forts de pujada on molts com jo inclús vem caminar... i de tècnics de baixada, però tots ells es podien fer bé, amb nivell mig.

Felicitar al fotógraf, en Sergi Espinosa, putu crack de la foto, enquadrant montseny al fons, disparant amb sol de cara amb flaix per cobrir contrallum, amb edició i filtre que encara sembla fagi més calor, gran angular que sembla encara la roda més gran, possant un assistent metres abans avisant de la foto !!! sí senyor, et volem cada any a totes les curses i quedades. Ja quedarem perque ens paguis la publi....jajaja.

En Joel.

Sergio

Rafa

Uns 70 bikers, així per un casual.... que vem coincidir a Vilanova de l Vallés, el mateix dia, al mateix lloc i a la mateixa hora i amb la bici a punt. El que son les coses !!

Aquestes son per guardar, quins riures més sanotes, cony !! Així ningú es creu estavem cansats. No es serio.

Fa una setmana vem anar una trobada tradicional al nostra calendari. La Troglodita. muntada pels nostres amics Bikesteros.
Hem d'agafar cotxe perque ens quedava a 37 kms de casa, el punt de trobada era a Vilanova de Vallés, pero sempre es un dia especial i val la pena, una sortida entre amics on ens juntem colles ciclistes, fem una ruta no exenta de dificultat i finalitzem fent un entrepà i uns riures que ho curen tot, el stress, la crisis i el que fagi falta !!
Sino tots, cosa imposible, si que vem juntar una colla de set representants i capa allà que vem anar.
Crec que erem al voltant de 70 bikers i haig de dir que no erem més perque es van estar de dir-ho a moltes més colles, que segur que sino som més que a la marató de los monegros !! , i es que això de les quedades improvisades, cada cop està més control-lat pels forestals i no es plan de buscar-se tampoc problemes. Una mida ideal, amb un grup sempre ben portat, amb aturades per reagrupaments e inclús alternatives segons dificultat.
Els jabalis vem gaudir d'alló més, de veritat que sí, sabem al que anem, i no fallen mai aquests socis bikesteros.
Destacar la preséncia de Claire, (espero no cagar-la al escriure el nom...), una biker amiga d' Oliver, arribada de les antípodes, Nova Zelanda, expresament per fer la Troglodita !!!, i enfundada amb jaqueta senglar, va donar sensació de trobar-se a gust amb la colla, i va fer mostra de la seva bona forma i d'una gran simpatia. Aquí estem per quan vulguis Claire.
Aquest tipus de sortides, formen part dels nostres origens i per tant de les nostres senyes d' identitat, que intentarem no perdre mai.
I la única veritat es que sortim de grup d'amics ciclistes aficionats, que ens relacionem amb més colles, inicialment per pagines amigues del ciberespai i posteriorment per quedades i curses populars. Moltes d'elles conegudes pel nostra passat "follonero".
Darrerament miro endarrera i veig que mica en mica estem fent la "MASIA JABALI" jajaja, gent que he vist iniciar-se amb tots fa uns anys, fan un salt de qualitat i busquen reptes més alts.
Es dona el pas de la sortida finde a l' entrenament entre setmana.
Però s'agraeix veure com no perden mai contacte total.
Ens agrada veure que de tant en tant baixen llistó i comparteixen el món terrenal amb tots.
Es llei de vida e inevitable i ens agrada tenir de tots nivells bikers al grup, amb rodes de totes mides i bicis de tots els materials, la questió es que periódicament sempre coincidim per alguna sortida on puguer dint-se de tot menys macos, i a on més ràpids i més lents ens expliquem aventures, i ens posem "motes", maquis , selenikos, tris, pros, i que molts cops penso que si la gent no fos de bona pastta ja ens hauriem engegat a la mer....... cent cops al dia.
Sempre tenim el punt en comú de voler pasar-ho bé amb les bicis.
I el sumum es veure quan algú té problemes i va rebent inputs dels altres, aquí es on es veu que la bici va més enllà de l'esport i això, i això...i això ...AIXÒ HO TENIM.
I us deixem amb algunas fotis, representatives de la jornada.
I als organitzadors, dir-vos, que fins l'any que bé, que us cansareu abans vosaltres que nosaltres i felicitar a totes les colles assistents, no diré els noms perque no em vull deixar cap, que son moltes.
FInS l'any vinent !!

En Juanjo, negociant una trialera de pujada que va fer posar més d'un peu a terra.

El descanso merecido de los guerreros anfitriones. Un 10 a vosotros bikesteros, primero por la intención y segundo por llevarla a cabo a las mil maravillas, sin ningún "pero" que valga.

Claire, per motius que no venen al càs... amb bambes normals i pedals automàtics !! tot i així pujant i baixant corriols, ho podeu provar, no ha de ser fàcil fer-ho i a sobre posar bona cara.
Por cierto Oliver, le queda mejor la ropa jabata que a tí , quiero que lo sepas.

Parada de reagrupament, Jordi, Juanjo, Rafa, Dani C., Claire i Oliver.

"lo que el ojo no vé"

La ruta era molt maca, passant per figures esculpides a la pedra. Aquí Oli dalt de l'elefant. Es la zona de la Roca coneguda també per les seves nombroses construccions megalítiques. Dolmens per tot arreu.

Aquesta foto em fa molta il-lusió. Dos templaris i un jabalí. Rafa i el seu valent fill Mario. El meu olfacte, va ensumar fa anys que aquí havia molt bona gent i a aquesta gent m'agrada veure-la de tant en tant i saber que van endavant. Nos seguiremos viendo y sobre ruedas Rafa, flaka o burrita, es igual. I espavila que veo que ya te aprieta la nueva generación !

Track de la ruta. Uns 30 kms. punt més alt, antena de Cèllecs.

Sergio y Silvio, Jabali y Bikestero. Festival del humor sobre ruedas.

LA TRAVESSA
SANT JOAN DESPÍ -MONTSERRAT

I aquest finde era David qui desde Bellvitge, on resideix actualment, anava a fer aquesta ruta btt per segona vegada acompanyat de Jordi L.
Desde aquí us felicitem pel finisher, doncs son quasi 8o kms amb fort desnivell. 170 abandonaments ho diuen tot.
Fotis de testimoni gràfic enviades pel nostra corresponsal a Montserrat, darrerament el tenim molt liat, cremallera amunt , cremallera avall.... Ja li hem dit que pot enviar les fotos, no cal que les porti una a una en mà, i més ara que tots els events sembla que acaven sempre en allà !!

Visualitzant l'objectiu. David, GO ,GO ;GO !!!!

SOT DE L'ARAM

Aquest dissabte vem tenir sortida de carretera. La veritat es que no dono abast amb les cròniques, pero intento dir algo....jejeje Uns 75 kms , amb les nostres noves equipacions senglars on road... vem anar Andrés, Joan, Jordi , Víctor, que feia temps no es deixava veure i en Dani V. que sortia després d'estar lesionat uns quants dies. Vem fer un sant cebrià-montgat-calella- s.cebrià.

I a l'endemà sortida betetera ,aquest cop en Rafa, en Dani R, Joan i jo.
La sortida va ser preparada per Joan, uns 45 kms sense cap desperdici. Tot buscat i ben triat.
La nit anterior havia plogut fort i el terreny estava moll i un xic perillós. Trialeres de pujada i de baixada.
Pasem pels termes de S. Cebrià , Calella, Pineda i Tordera i de tornada ens arribem al Sot de l'Aram
El lloc val la pena, molt amagat. No gaire lluny, la volteta va ser per fer desitjat l'objectiu.
Jo no donaria gaires senyes, qui vol el troba, doncs avui en dia wikiloc no té misteris...però llocs com aquest son els que fan que la btt tingui sentit. Si els podem conservar quasi verges, millor per tots.
Els forats a terra donaven mostres dels akelarres senglars nocturns que es deuen lliurar en allà.
Rierols baixant, castanyers, alzines, sotabosc , zona obaga, et quedaries una bona estona escoltant la natura.
Nomès un pero... Portava una pájara como no recordo desde que faig bici !! Pero això nomès es culpa meva, ens haurem de posar les piles un altre cop, no es pot viure del record.
Va ser per mí una bona lliçó, ara entendré millor al company que vingui amb nosaltres i es quedi l'últim patint. Realment sembla que no pots pujar, sense rampes a les cames, pero clavat sense energia.
Gràcies als companys per aguantar-me el fí de ruta, algú em deia que no m'havia vist mai així i jo dic que espero no em veieu mai més !!!. Pero tampoc m' avergonyeixo, si m' hagués quedat dormint segur que hauria vist EL SOT DE L'ARAM.

SELVA DEL ORINOCO

No puc tancar sense felicitar a tots els finishers de la Challenge Barcelona-Maresme, i als que no han estat finishers també, per tenir el valor d'intentar-ho, que no es poc.

La prova ha estat tacada per la mort d'un tri al tram inicial de la natació. Al mes de maig a la half ironman, un altre va morir a l'aigua la darrera setmana mentres entrenava en solitari.
Fa unes setmanes, un altre càs a la mitja marató de Sant Cugat... Ara als mitjans sembla no es parla d'altre cosa.
Tot això demostra nomès que aquestes proves no son un joc i que no s'ha de frivolitzar amb les seves preparacions.
D'aquí a fer-ne un grà massa, poster nomès hi ha un pàs.
També n'hi ha molta més gent que anys enrere fent esport i puja l'estadística d'accidents.
I també es cert que hi ha molta més gent que troba la mort a a les carreteres amb un volant a les mans i sense fer el que més els hi agrada.
adeuuuuu !!

Sortida "socio-esportiva- turística-cultural" a les mines de Can Montsant

JOEL, RAFA, DANI R, CARLES, JORDI, DANI V., AL MIRADOR DEL ROCATELL

Espectacular entrada a les mines de coure, explotades de 1850 a 1920 aproximadament, ara visitades pels curiosos.

Dani V. als llacs, Pantà de la Brinxa bastant plé, amb efecte mirall i tot !

Hola Bikers :

Sortida betetera de les que més m'agraden. Una mica de tot, es pateix pujant, 1.300 de desnivell, pero té recompensa doncs es visiten indrets macos i si cal aturar-se, doncs ens aturem.
Sense aturada de forquilla, la ruta era llarga, peró va valdre la pena.
Ens juntem una bona colleta, i anem a veure les mines de can Montsant, conegudes pels més curiosos, peró descongudes per la majoria dels mortals, tot i ser de la zona.
Era conéixedor que havia estat a prop molts cops, pero mai les haviem buscat. Aquest cop amb l'ajuda del gipiese senglar, segur donariem amb elles.
Pujada direcció Hortsavinyà, després ens deixem caure direcció Sant LLop i agafem el trencall que va al Rocatell.
De fet es el camí de la foto de sota que porta a Can Caselles.

Camí que porta al Rocatell.

Detall porta Mas Can Caselles

El safareig de Can Caselles, quan deixes de mirar on fiques la roda del davant, i baixes de la bici, acabes veient coses com aquestes.
"Que potito é er montnegre, collons"

Joel, negociant amb gent de la comarca. Molt amablement es van interesar per la nostra cerca de les mines i van preguntar " Porteu cordes ?"

Un cop allà, fotos a Can Caselles i després seguim capa el mirador del Rocatell. Probablement el més maco del Montnegre. Feia temps que no anàvem.
Desde allà es poden gaudir d'unes vistes excel-lents.

Desde el mirador del Rocatell, el nostra camp de visió humà, es queda petit per veure tanta panoràmica

Deixem el Rocatell i ens deixem guiar pel gps, sabem que les mines estàn amagades, pero Rafa ens porta hàbilment fins deixar les nostres burrites i arribar caminant pel mig del bosc.
i ja hi som !!
Com sempre em pasa, ser-hi a llocs on sé que fa molts anys havia molta gent treballant, em fa una sensació de respecte especial. Intrusisme històric ó algo així.
Les mines de Can Montsant han estat un dels jaciments de coure més importants de Catalunya, de 1850 a 1920. del tipus skarn, roca metamórfica, roca calcàrea que amb la intervenció d'altres elements es transforma.
Com a principals menes de coure trobem al jaciment la Bornita i la Calcopirita. El coure es feia servir molt pels estris de cuina. Ja m'imagino la zona on erem, plena de carretes trastejant amunt i avall. A ben segur que on fem broma ara, la gent ho passava ben malament allà avall.
Bé nosaltres ,trobar, trobar... amb prou feines ens acostavem als forats doncs fan molt de respecte.

Entrades a la mina molt fondes i sense cap mena de protecció al voltant, tot i ser al mig del bosc, no estàn exentes de provocar un dia un accident a algún boletaire ó excursionista.

Foto trobada a la xarxa. Parlen de tres nivells de galeries.

Joel, a punt d'entrar a les mines del Rei Salomó.

Un cop visitades, trobem que tornar a casa seria poca cosa, així que decidim baixar als llacs, al Gorg negre, que de ben segur amb les pluges estaria maco.
Fem la baixada amb compte ! doncs està plena de xeregalls i no es difícil colocar una roda del davant, on no toca i tenir un bon ensurt.

Baixada als llacs, Gorg negre, Pantà de la Brinxa ó com volgueu...

En aquest punt, un cop feta la visita al llac,(dalt teniu una foto amb Dani V.), ens decidim a pujar a Sant Martí del Montnegre. La pujada es llarga i feixuga. Avui feia la reentrada un senglar que surt de dos mesos de quasi inactivitat per lesió, així que tot i l'"encerrona" de la sortida, s'ha portat com un valent.
I capa dalt fins arribar a Sant Martí.

Ermita de SAnt Martí del Montnegre

Dues sortides més i es ell qui haurà d'esperar a la resta.

Desde Sant Martí ja seguim camí del Coll de Can Benet i desde allà pugem encara més capa la Plaça de Felix Rodriguez de la Fuente i ara sí ens deixem caure per la pista que baixa directament direcció Calella, no sense abans fer una aturada a la Font dels Amics, encara terme municipal de Tordera.

Coll de Can Benet, més conegut per l'esplai.

Font dels Amics, pista que porta fins la carretera que dur finalment a l'hospital de Calella.

Un cop baixem per la pista, arribem als Tres Termes i ja només queda deixar l'asfalt i agafar terra que ens duria a Calella, per baixar pel plà d'en Mora, més conegut per tots com "les basures" i arribada a Sant Cebrià on ens espera un refrigeri i trobada amb Juanjo ,un altre jabali a petar la xerrada.

Un dia fabulós de btt, destacar per part meva la trobada amb Carles, amb qui feia temps no coincidia, i la mala pota de Sergio, que també anava a venir , peró una averia mecànica a la roda, li va deixar fora abans de començar.

Tres senglars més van sortir en flaka, Òscar, Dani C. i Víctor van anar de S.Cebrià a Campdevànol, uns 130kms aprox. amb vistes a posar-se a punt per próxim diumenge ser-hi a les 3 Hores Resistencia d'Arenys de Munt.

D'altre banda dos senglars més, en Joan i Andrés, amb ganes de fer una sortida més rapideta, van sortir a l'hora dels senyors, sobre les 10 del matí, jejeje, per anar a fer corriols per la Creu de Canet. Parlen del descobriment d'un corriolet que baixa capa Arenys....jejeje estem malalts !!!! Ja compartireu nois !!

També sòc conèixedor que en Dani G e Isabel van participar a la mitja marató de muntanya , Marxa dels Tres Turons. I es que en aquest poble no entrena ningú !!!!!!!!!!
Aquesta la vaig fer una any i dono fé que deu ni dó les rampes que té la cursa. Enhorabona nois !

I aixó es tot, darrerament no acostumo a fer tantes fotos, aquesta es només una selecció, peró aixó va com va, la sortida esportiva cultural es va prestar a fer-ho així i jo que sòc de dit fluix...
Felicitar a tots els companys, per gaudir a tope sense ensurts i sense averies i ens veiem la setmana que vinent, aprofitarem dissabte per fer alguna cosa biker, doncs diumenge als senglars ens toca donar suport al team jabali que tindrem donant voltes a les 3 hores de resistència i el seguent del 27 octubre estarem fent un cop de mà al Open Muntbikes com voluntaris. Així que no ens aburrirem no....

A reveure !!

Jordi -JABALI BIKER

Espectaculars imatges d'Òscar (foto superior) i Dani C. (a sota). Foto: Jabali Press

Ja tornem a ser aquí, aquest cop res d'excursions turístiques, toca competi !!

Aquest diumenge 20 d'octubre, cita a Arenys de Munt.
Teniem un team senglar format per Òscar i Dani C. que repeteixen experiència en aquesta cursa btt per relleus.
Els bikers van donant voltes a un circuit técnic corriolero, i cada volta fan el relleu al seu company fins completar les tres hores. Tot això ben cronometrat i amb una molt bona organització a càrrec del c.c. Arenys de Munt, on es veuen les ganes que posen , l' experiencia, i no falten atencions pels participants.
Els dos jabalis van ser a l'alçada de les circunstàncies i el més important de tot, van gaudir de valent.
Uns quants companys vem anar a fer claca i donar suport, es el que té, ser una colla d'amics.
En el meu càs vaig voler fer algunes fotos de record, que em van permetre de pàs, gaudir de tot el circuit i la seva espectacularitat. El que no contava era que aniria saludant gent a mida pasaven, i es que molts van concentrats però mesurant el risc, la majoria van a treballar dilluns, i això té molt de mèrit !!
Cares conegudes al circuit i molt bon ambient.
De ben segur hagués estat més emocionant amb algún team més per part nostra, peró es un estil de cursa molt ràpid, sense espais per avançaments constants, han de demanar per pasar en veu alta, que potser no va masa amb el perfil del grup nostra en la seva majoria.
Ens agrada molt el circuit, peró més per fer al nostra aire unes voltes un diumenge quansevol que per competir. Som més patxangues !!jajaja
Es cert, són més els companys que podrien fer-la i de fet vem estar a punt de col-locar més components, però finalment la festa del Super 3 va fer molt de mal....jajaja.
Qui sap, potser any próxim s'anima algú més i a veure si algú es mulla i la liem una mica, a vegades s'ha de pensar una mica per la resta, en uns dies que les dificultats de tots tipus ens fan mirar molt nomès al nostra melic. Si aixequem el cap veurem que això es habitual al món on som, però quan un dona una mica, sempre li es tornat d'una manera ó un altre i la satisfacció aleshores ho supera tot.
Em quedo amb la satisfacció d'haver estat on volia ser, perque no em sap gens de greu perdrem pel circuit amb una càmara a les mans. Es un altre hobby.
I gràcies als dos, perque tot i no tenir mitjans coms els teams més grans, amb rodets d'escalfaments, carpes, i vedettes ....vàreu col-locar el "bitxo" a la classificació general, sense patir ensurts ,ni caigudes. Com veieu no parlo de temps ni classificacions, a mí això no m'importa, però no van quedar pas els últims ni molt menys.

FELICITATS , SOU UNS PUTOS CRACKS!!!!

(ALGUNES FOTOS MÉS , AMB MÉS PARTICIPANTS , CLICA AQUÍ )

El mirador.

Moments abans de la sortida, dos amics, dos senglars, i dues equipacions jabalis a la graella.

( Més fotos amb alguns participants més, AQUÍ )

DIUMENGE PER TOTS ELS GUSTOS, SENGLARS PER TOT ARREU.
AQUÍ TENIU TRES MOSTRES DE SORTIDES D'AQUEST DIA 10 DE NOVEMBRE I ALGUNA MÉS QUE BEN SEGUR VA HAVER DE CARÀCTER MÉS CLANDESTÍ...
UNS A COMPETIR EN BTT, D'ALTRES AMB FLAKA, I D'ALTRES A VOLTAR AMB SORTIDA BTT DOMINICAL

MONTNEGRE BTT

Aquest diumenge, una marxa btt clàsica de la zona, organitzada pel c.c.sant celoni.
378 participants a les seves dues distàncies.
Capa allá que va anar representació senglar, amb ganes d'apretar dents i fer un bon paper.
En Joan i en Joel, els protagonistes de l'aventura.
Tots dos van completar la ruta llarga en menys de 2h i mitja, 73 i 78 de la general, uaoooo !!, això es deixar el pavelló senglar en alt, sí senyor.
37 kms de pur BTT pel Parc Natural del Montnegre, amb un desnivell de 1.100 metres a una mitja de 15,3 km/h.
Felicitats jabalis ! Un altre a la saca.

En Joan i Joel en acció.

Cares conegudes, team munt bikes

No pot faltar una bona butifarra !

MARXA CICLOTURISTA BARCELONA-SITGES

Aquest diumenge, també teníem senglar a Barcelona.

Sortida de la Zona Franca, i capa Sitges, gaudint de les costes del Garraf, amb el luxe de tenir-les ben tallades al trànsit, només pels ciclistes.

38 kms, per gaudir d'una estona amb uns QUATRE mil participants !

SuperDavid no va faltar, el nostra senglar de Collcerola no es perd una. A veure si s'acosta més pel Montnegre que es menja millor que a Bcn, on el senglar ha de baixar als contenidors de la ciutat i menjar quansevol resta. Vine a la muntanya, home !!

SuperDavid finisher amb Albert A.

Tota les costes del Garraf pels ciclistes per un dia.

Sortida

SORTIDA BTT -TRACK RUTA HORITZONS (FUGINT DELS CAÇADORS !)

Quina por ! Això es posa serio. Esport i caça al mateix indret, mal asunto...

Track molt maco i variat, bones rampes i corriols de baixada divertits.

Font del Ferro (Pineda de Mar). A peus de Sant Pere de Riu.

I pels que voliem donar una volta més tranquileta, sortida seguint un track corriolero que ens portaria pels municipis de Sant Cebrià, Calella, Pineda de Mar, Santa Susana i Tordera, casi nà !
45 kms amb 1400 de desnivell, amb molt de corriolet ,pista, una mica de tot.
Protes de la sortida, Rafa, Dani V.,Sergio, Andrés i Jordi.
El temps encara aguanta molt bé, una mica de fresca de bon matí, i després temperatura ideal.
I com veieu a la foto, caçadors !!! No fa gaire gràcia això de portar un senglar al pit i anar pels camins a la tardor ,jajaja, que hi farem, serà questió de compartir la muntanya i creuar els dits...
El temps es va tirar a sobre, ens vem allunyar molt de casa, al final, l'últim tram el vem completar Rafa i jo sols , i la veritat es que les últimes rampes ja passaven factura, tant de corriol i puja i baixa, a quansevol carreguen les cames i si el dia abans havies donat una volteta amb flaka, encara més, i es que ja ho dic jo, que això de la bici es droga en vena !!
I No em vull enrrotllar massa, us deixo amb algunes fotis que parlen soles.
Ens veiem amics !!

Panoràmica de Santa Susana i Pineda de Mar desde dalt de la cantera de Pineda de Mar

Nom de la ruta que dona nom al track descarregat.

Genio y figura !

Senglar creuant per sota C-32, al seu últim tram.

Si teniu curiositat, feu gran explicació foto inferior, sobre la font del Ferro i l'arcada romana, prou interessant !

Aqueducte Romà, amagat més amunt del Ranxo Mestres, a Santa Susana.

Sant Miquel de Vallmanya (Tordera). 5 segles soporta la seva façana barroca del segle XVI.

ELS PROTAGONISTES DE LA SORTIDA, ADRIÀ, PAU I POL, LA PRIMERA EN EQUIP ! FELICITATS !

I aquesta entrada va dedicada a la pedrera jabata.
Aquest diumenge tres jabatillos. Adrià, Pol i Pau, acompanyats de senglars papis , van decidir que no es moment de fer "base", ni de mesociclos, ni fer seient, ni hivernal , pretemporada ni res d'això.
Desafiant el fred de desembre, van encarar la pujada desde Sant Cebrià capa el coll de l'era d'en Mora, que perque us feu a la idea, son nomès uns 3'5 kms, però amb 300metres de desnivell aprox.
Van haver d'apretar bé les dents però un cop arribats dalt, es van fer la foto de rigor perque quedés constància de la fita.
El camí va ser dur, pero aquí la pedrera senglar no estar per osties !
No contents, van continuar capa els tres termes, castellar d'indies i baixada llarga i ràpida per can ginebra.
Finalment, retrobament amb més senglars adults i compartir coca-colas i unes partides de futbolín.
Un total d' aproximadament 20 kms a tope, donant tot de sí, provant guants a terra, pops i gomes per estirar ,jajaja, en fí, una Odisea no a l'abast de tothom....
Es nomès el principi. FELICITATS JABATILLOS !!

Coronant el coll de l'era d'en Mora. Jou jou jouuuuu !!

ALGUNES FOTOS DE LES DARRERES SORTIDES

Aquesta va ser bona, encara falten dos a la foto que van marxar abans. Això es a Sant Martí del Montnegre, voliem muntar l'arbre de Nadal !! Aquell dia vem coronar el Turó Gros amb una ruta molt complerta.
Joel, Victor, Dani V., Oliver, Joan, Rafa, JOrdi i Òscar i David que no surten a la foto.

Que sí, que sí, que us tenim una mica abandonats...jajaja, que fa molt de fred per treure les mans dels guants per fer fotos.
Que si, que sí, que per les tardas deseguida es fa fosc....
Que sí , que sí, que es moment de fer pretemporada...
El que volgueu, però aquí seguim donant pedals !!. Les sortides de carretera no son com per explicar-les gaire... i algunas sordides com la d'ahir mateix de btt, amb prou feines un s'aguanta a sobre de la bici, vinga corriols i vinga corriols, quina manera de gaudir de la natura.
Tot ia així aquí van algunes

Tant aprop de casa. Sempre el salt espectacular, després de les pluges

Rafa, Joan i Joel al Dolmen de Ca l'Arenes

Un tronat de la vida, ( jo), que un dia de festa entre setmana, li va donar per anar de Sant Cebrià al castell de Montjuic, a veure si l'havien canviat de lloc...

Aquestes son de fa pocs dies, l'ermita de Santa Maria del Montnegre, ben nevada i aquest senglar de sota, que entre setmana va trigar en pujar a veure si havia neu...esteu grillats,jajaja !!

I aquest dissabte, FESTA JABALI !!!!!!!!!!!!!!!!!!! Sopar de Nadal, al mateix temps conmemorem els 5 ANYS de la fundació d'aquesta tropa .
Així que seurem a taula com senyors, ben acompanyats i amb ganes de pasar-ho bé, que tenim espectacle i tot. Ja explicarem com han anat aquestes TRIALERES !!
Fins aviat !

Jordi - JABALI BIKERS

Us deixem amb unes imatges espectaculars del que es pot fer amb una bicicleta, es questió nomès d'entrenar una miqueta....

Comencem l'any 2014 triomfant !! La Senglarada ha fet pòdium

Si voleu capturar fotos d'aquestes, podeu clicar a sobre per ferles grans i les agafareu amb més ressolució.

Primera crònica de l'any. Que no vol dir primera sortida...
Per suposat, aquí els peus els portem amb les cales sempre posades !
Matí de la cavalcada de reis, i per si de cas no ens portaven res a la nit, decidim regalar-nos una sortideta en condicions.
Juntem una bona colla, Dani C., Joel, Dani V., Oliver, Sergio, Joan, Rafa, Jordi , i tot i fallar alguns a darrera hora, quan anem en filera pels corriols, fa goig veure el team, jejeje.
Decidim tirar direcció Vallgorguina per ensenyar els moais als que no els coneixien i amb aquest pretexte corriolejar per la zona.
Molt bon ambient i descoberta d'uns corriols nous, per iniciativa de Joan. Una zona encara inexplorada per nosaltres amb moltes variants que no trigarem a tafanejar....
El cas es que desde prop de Sant Iscle corriolegem fins rodalies de Vallgorguina.
Punxadeta al canto de Iron-oli que ens fa decidir que farem aturada al circuit de motocross i de pas fem un àpat i carreguem bateries. Aprofitem per reparar punxada tranquil-lament.

A partir d'aquí les imatges parlen per si soles. Gaudim de biciturisme-pixapins-eròtic-festiu-rialler.
Us recordem que som el club del sopar de nadal amb drag queens, jajaja , i que no s'han publicat imatges del mateix, perque haguessin estat censurades per google.... Pero no està de més dir que encara surt aquella nit a les converses. Feia temps no reia tant ! Patrick i Kaos son ara els nostres referents d'elegància i saber estar als llocs.
Completem ruta amb uns 40 kms, molt distrets, però sobretot amb bon feeling per encarar una temporada amb il-lusió, on cadascú posarà els seus propis reptes, alguns col-lectius, d'altres individuals, però sempre anirem a petar al grup, centre de teràpia antiestrés i pinya assegurada.
Destacar diumenge, el paper de Joel, completant una sortida sense caiguda, ni punxada.... assolint així el seu segon repte de la temporada, després de la Selénika, esclar. Felicitats !

Sempre donant carinyo !!

Aquest es el moai antiestrés. Qui seu aquí, oblida tots els problemes, ho voleu provar?

Està guapo aquest amb ulleres i casc.

Després de la visita als tòtems, capa casa. Terreny humit després de la pluja de dissabte. "aldente" per gaudir la BTT.

Pels que us pregunteu on son? Nomès heu de cercar a wikiloc per totems ó moais de Vallgorguina i trobareu tota la info.

Birra i coca.colas a l'arribada, on podem saludar a senglars com Juanjo i Òscar, que volen comentar la jugada tot i no participar de la festa aquest dia.
Recordem de pas que el dia abans alguns haviem fet una volteta amb flaka, on es va sumar Andrés, que poc a poc va agafant ritme i que deseguida estrà dins d'aquests akelarres. Així que finde a tope !!!
I res més, desitjar-vos, que els reis, us hagin portat moltes coses, a nosaltres CARBÓ !!
I que tinguem un bon any, amb salut, molta salut, si us plau. Sense aquesta no fotem rés.
i Ja posats a demanar que no ens falti carinyo, ni feina. Amb això segur tenim un any 2014 memorable.
Agrair els comentaris de tots a la crònica anterior felicitant les festes. Doneu mostres de seguiment , que sempre s'agraeixen i fa que carreguem piles per seguir donant a les tecles i publicant.
Fins la próxima, i no us feu mal, però tampoc us quedeu a casa eh !!!

Us imagineu una filera de senglars en bici i anar veient aquests cartells ? ummmmm. Tranquils tranquils, no anem jajaja
Aquí sota teniu el que ens han portat els reis. Tant malament ens hem portat?

A pesar de la lluvia, nada impidió que se llevara su merecida despedida. Fué una mañana muy especial.

"CÓMO ESTES DE VUELTA ANTES DE 6 MESES...LO DEVUELVES !! "

UFFF !! Me ha costado decidirme a hacer esta crónica. No me hubiera gustado tener que escribirla nunca.
Se nos va el compi Andrew, una de las personas fundadoras de esta colla de descerebrados aficionados a ir en mallas ceñidas, con un jabali en el pecho, dando pedales por todos lados, como si se tratara del último día de sus vidas... Lejos estábamos de pensar los buenos ratos que nos iba a dar.
Motivos personales y laborales le llevan a iniciar esta aventura a más de 1. 000 kms de nosotros.
En nombre de todos, le deseamos lo mejor para él y su familia y esperamos verlo pronto por aquí, aunque sea de visita.
Fué todo muy rápido, así que rápidamente la liamos parda, y este domingo salida Memorial Andrés !!jajaja.
Toda la noche del sábado lloviendo , pero al amanecer del domingo hizo un receso y no faltó nadie a la cita. Muchos whatsapp y sms enviados dierón sus frutos y la logística funcionó a pesar de un día de perros.
Catorce jabatos participaron en el akelarre, más algunos ausentes que también quisieron estar, pero por motivos laborables no pudierón. Ya sabemos como esta el tema del trabajo, cualquiera juega con eso...
En seguida el dia se puso triste y a soltar lágrimas, y llegamos al lugar elegido para el festival, totalmente empapados.
Le obsequiamos con un peaso reloj, con un grabado significativo " JABALI BIKERS-AMICS PER SEMPRE".
Reímos mucho, todo salió sobre ruedas. A la vuelta, nos siguió lloviendo!!
Parada en Sant Pol, para saludar a Rafa, que trabajaba. Ese día, era para vernos todos y así lo hicimos.
Era una salida especial. han sido muchos los kms compartidos, las risas, aventuras, carreras, caídas, cebrianencas organizadas, follones y líos varios...
Y Te mereces escriba más de tí compi, pensé en hacerte un video, tengo fotos pa enterrar un muerto..., pero no me apetece hacerlo, no disrutaré haciendolo....sorry.
Tú , contento de iniciar una etapa nueva, pero no puedo compartir esa alegría, aunque os desee lo mejor.
Que te vaya bonito unos años, pero acabes volviendo algún día, y si ya por entonces no tenemos fuerzas para subir rampas del 18% en btt , pues flakearemos un rato por la N-II y tomaremos un café cuando nos cansemos, al fin y al cabo, se trata de eso....de lo que pone en el grabado de ese reloj.
(Esta crónica va en latino, para que puedas compartirla con tús nuevas amistades bikers extremeñas y les enseñes como te aprecian por Catalonia, jijijijij ).

Can Marqués, lugar ideal para un buen festín de despedida.

You'll never walk alone, Andrew

Canviant de tema ,
Alguns senglars ja estem liats a preparar una de les marxes més dures de btt.
La TRANSMARESME 2014. Tot i ser el 9 de març, encara queden dies... els seus 80 kms amb 2.800 de desnivell donen molt de respecte i qui més qui menys ja està apretant nomès pensant en el finisher.
Alguns ja la tenen al seu curriculum, però a d'altres, com jo , ens FALTI !!. Així que li posarem ganes i mirarem de ser-hi a meta.
Fins la próxima amics !

84 KMS AMB 2.750 METRES+ DESNIVELL, PA VERNOS MATAO !!

Sortida Sta.Coloma de Gramanet, arribada Santa Susana, creuant tres parcs naturals.

Concentració senglar a la sortida. LLuint el "bitxo" entre molt de biker "pro".

Hola Amics i seguidors i resta de tronats que ens visiteu:

Ho tenia una mica oblidat el blog, però aquesta ocasió es mereixia una bona entrada. Darrerament estem seleccionant més les proves, fem sortides més nostres i de tant en tant cau una de sonada.

En Dani C. i Carles ja la van provar en darreres edicions però enguany ens vem juntar cinc inconscients més, per gaudir d'aquesta edició de TRANSMARESME. 84 kms de btt amb 2.800 de desnivell. Ja està bé per anar escalfant cames....

La prova comença a les 8. Així que comporta ser en peu a les 5 del matí !!, agafar tren de Sant Pol de Mar a les 6:09 arribada a Sant Adrià Besós a les 7:00, pujar en bici fins sortida marxa, pel riu Besós, 6 kms més, i estar allà a les 7:30 sobrats. Total que quan surts a les 8:00 ja portes dues hores de festa !!!

Foto de la sortida.

Aquí nomès falta Joel, que ja estava smb el ganivet entre les dents a les primeres files moments abans del tret de sortida.
d'esquerra a dreta Sergio, Dani V, Dani R. i Jordi.

Cadascú amb els seus objectius, agafem posicions. Joel i Dani R. capa davant, Dani V. , sergio i jo mirant als pros desde el darrera.
Saludem algunes cares conegudes, i adrenalina que ja es deixa notar, això sembla una marxa de debó.
A partir d'aquí sortida i anar fent tranquilament, això serà llarg, posar el MODE PATIMENT com diu algú i mirar de gaudir sense caure.
Arribats a les Vinyes, primers taps i peu a terra. A partir d'aquí anem a buscar el primer avituallament al km 28.
Poc més endavant en Dani V. pateix averia mecànica. Imposible de resoldre, la cadena estava tota girada, quina ràbia !. Una prova com aquesta porta unes setmanes de preparació.....anava molt bé per fer un bon temps personal, però aquestes coses van com van, i avui no era el dia. Ens despedim d'ell i seguim.
Gràcies a Susi de Probikeras per oferir-se a judar al seu pàs. Després compartiriem molta ruta amb ella i la seva companya.
De mentres ja haviem perdut de vista Joel i Dani R. que tiràven a més bon ritme.
El meu company Sergio, era la seva segona cursa de btt, la primera amb cara i ulls diria jo, així que havia fet els deures, sortint darrerament amb la colla i entre setmana amb el seu personal trainer Dani V., així que suposo encara li sabria més greu veure'l plegar en aquell moment.
L'objectiu era clar, anar hidratant-se correctament i menjar sense parar per no agafar una pàjara i ja arribarem....
Camí del segon avituallament , a l'alçada de Canyamars, ens trobem amb el jabali Òscar, amb la seva bici que ens baixa a buscar per fer la pujada fins Collsacreu amb noslatres jajajaja. Solidaritat senglar.
Val a dir que està preparant la Ironbike als alps italians, així que imagineu com tira l'amic !!.
Pujats a Collsacreu, segon avituallament i ens acomiadem d'Òscar, gràcies machine !! crec que ens has pujat el troç que hem anat més tocadets de tota la marxa.
Continuem veient cares conegudes en aquest càs a David, el presi dels Tribikeforners, que estava amb una carpa repartint gels de GU. Un saludo tri !
A partir d'aquí, queden uns 30 kms però juguem a casa nois. Això son terres nostres i no es pot escapar. A sergio el veig motivat, i el que al principi per mí era dubte si podriem entrar els dos, dins de temps de cursa, començo a veure que ho farem de sobres, però no li vull dir res al meu company, que no porta referencies i així la sorpresa penso serà més gran. La mitja mínima demanada era de 9,5 km/h i el meu polar, estava a 12,7 km/h i quedaven uns 20 kms...

LLàstima de pujada a les vinyes, primers kms, primer tap, imposible pujar en bici.

i així es com arribem a veure el mar !!! Santa Susana !!!! creuem junts la meta agafats de la mà i molt contents de com ha anat tot en general.
Després ens acostem al centre de btt on es fa el fí de festa i veig a la resta de senglars, Tots bé, temps entre els 6.13 de Joel ,molt bon temps i els 7.28 nostres. I encara molta gent per arribar, molts ho farien fora de temps.
Unica nota negativa, l'abandonament d'un compi, però ben mirat, no ha estat per caiguda i Marxes hi han moltes....
Agraïr el suport de tots que heu anat preguntant tota la matinal i a en Joan i carles que han fet sortida per creuar-se amb nosaltres , a Òscar que ha empentat un bon troç i també missatges d'anims per la Noe, que ens va saludar a la sortida i veig que està fotudeta.
A les familys per aguantar de tot i per venir a recollir els cadàvers a l'arribada. Nomès falta tornar en bici capa casa....així molt millor, porta-bicis i fora.
A la resta, fins la pròxima.
Setmana seguent algún senglar participarà a la Ports del Maresme, cicloturista de 145 kms que va pel Montseny, la resta anirem a donar un cop de mà a l'organització.
Encarem preparació cara a Terra de Remences del dia 11 de maig i entre mig ja veurem.
Sobretot, no us feu mal i si veieu el bitxo per ahí, no dubteu a saludar que SOM DE SANT CEBRIÀ !.

Enhorabona Joel, tiempazo jabali ! Haurem de parlar de la renovació de la teva fitxa.

el algodón no engaña....

Dani R. Segona transmaresme, aquest cop superant-se a sí mateix.

Sergio i Jordi, buscàvem el finisher i aquí el tenim. Una odisea més al curriculum vitae !!

Jabalis y probikeras a meta

Moment de gresca i conya marinera. Dos gots d'isostar i mira com ànem.

El petó a la calva promés, si arribàvem bé, jajajaja Grande Sergio grandeeeeeee

I aquestes fotis de sota, les poso perque són diferents al que estem habituats i em van donar molta enveja sana.
Les va fer arribar via whatsapp en Dani C., que mentres la gent normal puja a la Molina a esquiar, els jabalis pugen amb flaka a fer derrapades per la neu !!!
adeuuuuu ....

Quina estampa, un jabali a -4 graus a la Molina. Dani C. Entrenant per terra de Remences, puteeeeeeee !!!

Flaka sense cadenes

Jordi M:
JABALI BIKER

Coronando Collsacreu.

PORTS DEL MARESME (Ruta Llarga 145 kms)

Pues aquí tenéis la crónica de la Ports del maresme !!!!!

Después de tener que abandonar el domingo anterior la Transmaresme por avería mecánica me disponía a afrontar con mucha ilusión la Ports del maresme , marcha cicloturista muy bien organizada por nuestros amigos de Muntbikes, en su tercera edición. En la primera edición colaboré con la organización, en la segunda participé con algunos compañeros Òscar, Dani C., Jordi , Andrés y en esta edición la hacía solo ,me daba palo pero el recorrido prometía.

Bueno, que decir, que después de un buen desayuno para afrontar 148 km con 2800m de desnivel acumulado en 5 puertos salí de casa a 20 min del comienzo de la prueba.....llegaba tarde jajaja pues que tocó apretar desde el principio llegando a Arenys de Munt, me cruzo con un coche de la organización que comienza a pitarme y gritarme que daban la salida ya !!! nada más llegar al arco de salida, bieeen ,un fallo eléctrico hace que se deshinche el arco y se retrase la salida unos minutos ,cómo todos los participantes estaban colocados me veo obligado a ponerme el primero junto al equipo Muntbikes, buf que presión, tenía la sensación de ser arrollado con el pistoletazo de salida !!!! Puum y comienza la cursa, estampida, Arnau en el safety car conteniendo la marabunta que baja por la riera de Arenys ,primeros metros y primera caída delante de mí, esquivo , muchos participantes con ansia, llegamos a la nacional dirección Sant Pol se contagia un ritmo endiablado, dios y aún faltan 145 km !!! encuentro un grupo del team calella a un ritmo aguantable y vamos juntos hasta collsacreu, habiendo pasado antes por sant cebriá y saludando a los compañeros jabalí bikers, Oscar, Jordi y Joan colaborando con la organización. El tiempo era idóneo, seco y soleado haciendo que la bajada de collsacreu a Vallgorguina el neumático se enganche bien al asfalto. Llegados a Sant Celoni cogemos nacional y ups llegamos a Gualba, esta parte del recorrido no la conocía ya que el año pasado se tuvo que acortar por problemas climáticos. Pues que decir del tramo Gualba -Can Pins , 4km por un estrecho camino asfaltado con unas rampas de poner todo el desarrollo y pedalear de pie que se hace interminable eso si el lugar, precioso .....una vez arriba toca bajar con el mismo desnivel hasta Can Pins, donde se ponen a prueba los frenos, tengo la suerte de sortear otra caída, justo el que va delante mío derrapa cae con otro, yo paso de pelos pero no los que iban detrás a lo que voy escuchando mientras sigo bajando, como cae más gente. Una lástima. Can Pins y primer avituallamiento, frutos secos, naranjas, plátanos, agua y isotónica bien surtido, pillo sin bajar de la bici y comienzo a subir hasta Santa Fe, un detalle el avituallamiento estaba en un punto justo de bajada y dónde empezaba subida ,había gente de la organización que te empujaba la bici para conseguir arrancar en subida ,me volvió a pasar en Orrius , ole!! Que decir de la subida al Coll de santa Helena desde can Pins como bien dice Dani C "posar modo patiment" y dosificar para afrontar 16 km de subida. Llego a las ansiadas antenas tocado de piernas donde nos espera el segundo avituallamiento , veo gente tirada por tierra descansando ,sin bajarme de la bici repongo y oooh buñuelos de viento ,me trago 6 o 7 y sigo , resucito jajaja ahora toca bajar ,con prudencia veo ambulancia del Sem aminoro y paso sin mirar ,hay imprudentes en todos los sitios que por "ganar" 5 minutos se la juegan ,no va con mi filosofía. Ahora toca rodar hasta llegar a la Roca ,voy acoplado a rueda llegamos a un cruce ,en el semáforo había una flecha de giro a la izquierda que no vemos y seguimos recto hasta llegar a ....Granollers ¡¡¡ aviso al de delante ,hace rato que no vemos indicaciones y la verdad estaba todo muy bien señalizado ,retrocedemos hasta ver la señal del semáforo ,8 km extra ....llegamos al comienzo de la subida de Orrius ,pasamos zona de control chip y avituallamiento, nos ayudan a arrancar en plena subida y 4 km de poner mente en blanco .Can Bordoi igual, llego a la nacional dirección Sant Celoni voy solo, viento de cara, muerto hasta que me pasan dos chicas a buen ritmo, me acoplo desesperado !! una vez recuperado comenzamos a hacer relevos ,llegados a vallgorguina comenzamos a hablar ,una de ellas es profesora de Pol ,mi hijo, e integrante del Team calella , la otra chica la volveré a ver en Terra de Remences . Llegamos a Collsacreu ,zona de control chip, lo he conseguido ! acabo con la sensación de falta de entreno ,me dejo caer hasta Areny de Munt , donde me espera una bandejita individual con ensalada de pasta con especias y coca de llavaneres a escoger de crema o chocolate, yo escogí de las dos jejeje ,entregando el chip te daban el mallot ,saludé a Arnau, Vicens, Roger.... y de vuelta a casa en bici. La verdad , nota un diez , el año que viene repito !!! y espero no ir solo.

Dani V.

JABALÍ BIKERS - C.C. SANT CEBRIÀ