 |
| Marxa Nocturna de llarga distància, 85 kms. Actualment , desde Collformic a Montserrat, 6.000 metres desnivell a fer en un màxim de 24 hores. L'organització insisteix al seu caràcter de repte no competitiu. Arribar es guanyar. |
 |
| D' esquerra a dreta, Jordi, Enric i Eric. I Un senglar més, ausent per lesió, en Dani V, peró que jo sé que desde l'hospital anava apretant perque arribesim. |
 |
| Dani V, el "finisher" va per tú!! |
Hola de nou !:
Després d'aquest paréntesi estiuenc, obrim crònica amb aquesta burrada que potser no es del nostra pal, peró que de vegades un no sap com, acaba ficat dins d'aquests merdés.
El tema era que dos senglars, en Dani V i jo, Jordi, portessim el "bitxo"fins al final d'aquesta prova, considerada ja d'ultra, per la seva distància, pero que reuneix els ingredients de tradició, fita important i acaba dalt del monestir de Montserrat, sempre espectacular arribada. Feia poc havia anat desde casa en bici amb un altre company jabali, en dani C., així que ara tocava a peu !!
Finalment, un dia abans el company ha de ser ingressat, una infecció inoportuna a una antiga ferida biker.... rés important, uns dies més tard ja es a casa i en breu estarà en actiu donant canya.
Així doncs, vaig a l'aventura amb dos amics meus.
Eric, jove que vol entrar ja mica en mica fent proves com alguna mitja, tris sprints i similars, peró encara verd en llarga distància. Aquest seria el seu debut.
I l'altre amic per aquesta aventura, Enric, dels tri-bikeforners. Aquest últim, una garantia d'éxit, doncs si posés el seu curriculum es per sortir correns !!. Varies Ironmans, Halfs Ironman, maratons d'asfalt i muntanya, ultra-distancia i un xorro de proves de btt de tots colors. I la veritat es que a part de acabar-les les seves marques son espectaculars.
L'objectiu era clar, desconeixedors del recorregut, primer any per tots, doncs simplement arribar sense morir a l'intent. Per la meva part, molta bici a plaer, peró no havia fet els deures per aquesta modalitat, no estava amb confiança. Si algún cop em mereixia abandonar, aquesta oportunitat tenia molts números.
Tiraria d'estat de forma general i de cap, quan calgués. No quedava un altre.
Sortida del Collformic a 1.140 metres altitut, a quarts de sis de la tarda, després d'un llarg viatge, amb autocar desde Sant Celoni on havia deixat cotxe. La logística està complicada per arribar, 3500 participants més familiars, carretera curves, colapses, etc.
85 kms, amb 5 avituallaments distribuits a una mitjana d'un, cada 15 kms aprox.
El meu cap estava programat per pensar de "teca en teca" jajaja. Les primeres dues hores sabem que seràn les d'aprofitar visibilitat doncs després ja serà fosc a les 8.
Estirem ritme una mica i trotem a les baixades. Així arribem al km 17, primera aturada. Haviem acordat aturades màximes de 15 minuts per no refredant-se. Seguim a bon ritme, Eric comença amb molesties a les cames i peus.
Es fa fosc i arribem al segon avituallament, allà ja perdem un company. Eric, Al mig de la foscor decideix trucar a un familiar. Inexperiencia, fatiga, ritme masa alt segons ell, nervis, tot plegat, li pasa factura.
Em pasa els seus bastons, davant insistència d'Enric, que em diu que quan estiguem cascats aniràn molt bé.
Un cop els dos sols, es resumeix ràpid, tirar, tirar, tirar i tirar, jajaja. Aturades només per menjar i mirades sempre de complicitat, tots dos teniem clar que arribariem, era questió de buscar motivacions.
La meva era veure la llum del dia i per tant segurament Montserrat a la vista. I veure i menjar sense parar, condony, donuts, pastes, isotónica, relaxing cups, de tot !!
 |
| Banc de proves pel calçat. Els mitjons no van pasar la prova... |
 |
| Enric, una machine amb potes. Dos dies més tad ja estava entrenant per la "5 cims". Merci per rebaixar-te al món dels mortals unes hores i que jo," quasi no ho notés". |
 |
| Moment "relaxing cup"a Aiguafreda. |
I Així va ser. Es fa de dia i ja tenim la moreneta a la vista !!
Darrer avituallament al km 74 dels 85 kms totals !! Només queden onze. Aquí no es pot abandonar mai de la vida.
Ens trobem cansats de tota la nit, pero molt bé de cames, al meu cas tenia ja molesties a un peu, portava mitjons de recanvi per tenir sensació de frescor si calia, però no volia fer-ho perque ensumava que seria pitjor, doncs podria tenir coses lletges allà dins !! jejeje.
Pel camí algú ja ens deia que havíem fet pujades fortes, però que els darrers 4 kms són mortals.
Arribem a Monistrol, tenim el gegant davant. Ja només queden ganes d'arribar. Ningú parla. Es un seguit de zombies tipus walking Dead.
Si per carretera quedarien 11 kms, per la nostra ruta seràn nomès 3,5 kms !! Pujada vertical.
Aquí entren en acció els bastons !! Mai hagués pensat que anessint tant i tant bé !!!
Escalada de pedres que fan aixecar cames i apretar quadríceps. Gent aturada, gent animant i gent que anima dient "si feu 3 kms en dues hores ja podeu estar contents"!! Finalment va ser una hora i mitja ,sense aturades però molt feixucs.
Jo savia que autocars arriben a Monistrol amb gent per fer aquesta pujada a peu. Però si ho fas després de 81 kms de nit, la dificultat es exponencialment proporcional al cansament acumulat.
Quan porten una bona estona pujant, ja veig que baixa alguna mami amb algún nen pel camí més planer. Per fí, civilització !!
I per fí som a dalt !! Per rematar.... tram d'escales i ja està. A la saca !!
Enric i Jordi finishers.
Diuen que enganxa molt. No sé, jo sempre dic que m'agradaria fer moltes coses i segur que em faltarà temps per fer-les abans de que les forces em fallin, així que aprofito per variar i fer el que em vingui de gust, però mai es sap, per qué no ?
Ha estat dura, pero més per la part nocturna, es molt pesada, podriem dir-me que estava al montnegre pel bosc i hagués estat el mateix que creuar el par natural de Sant Llorenç i l'Obac com hem fet.
Un plaer i honor compartir aventura amb Enric i missatge a Eric a no desanimar-se, les muntanyes esperen i allà hi seràn per quan vulguis tornar a intentar-ho.
El finisher meu va dedicat com ell ja sap, a Dani V. .No ha estat el mateix sense tú, peró havia de rematar la feina i l'he fet. Tindrem moltes més aventures pel davant.
Salutacions desde aquí, pels coneguts que hem saludat a la prova, Miguel Àngel, Eloi C., i també a gent que veient els nostres colors ha intercanviat algunes paraules, com al president del C.C. Canet i gent d'Arenys de Munt.
 |
| Havien 10 controls de pas on piten els xips, perque la gent no fagi trampes i agafi ATAJUUUUSSS |
 |
| que pasa? Cadascú ho viu a la seva manera !! |
 |
| Quan veus això penses, ja estic, queda pujar, però total, amb el que portem, no vindrà d'aquí. |
 |
| Bé, res a dir, es una càntir. |
 |
| Foto de finishers. Arribada al monestir de Montserrat, Enric i Jordi, una nit sensera i 85 kms a les cames. Aquí ja no erem persones i quedava tornar a casa !!! (NO VEM TORNAR A PEU...) |
I tornant a l'activitat biker, recordeu que el dia 29 setembre anem a una kedada de btt amb una pila de companys de la mountain bike.
Troglodita 2013, amb els bikesteros d'anfitrions, per tots nivells ruta desde Vilanova del Vallés i al final esmorzar de germanor.
Si algú s'anima que ho digui ó entri directament a la seva pàgina.
Pel dia 5 Octubre, alguns jabalis anirem a la marxa Rupit Pruit, per la serra del Collsacabra, que ho sabeu, ens inscriurem en breu doncs son poques places.
27 octubre open muntbikes i ......TEMPS DE BTT !!!!
ja sabem que alló de "las bicicletas són para el verano" es FALS.
"LAS BICICLETAS DE BTT SON PARA EL OTOÑO"
Fins la propera tronats !!
.bmp)
